Col·lectiu Ronda: 50 anys lluitant per la defensa dels drets socials

La cooperativa jurídica, amb despatx també a Mollet, celebra el seu mig segle d'existència

Economia, Aparador

| Pablo Rogero

Mollet del Vallès

La història del Col·lectiu Ronda és la història d’un compromís: el de la lluita per la justícia social i contra l’explotació de qualsevol persona treballadora. Una manera de ser i de fer que va néixer l’any 1972 quan sis homes i una dona van decidir emprendre aquesta aventura jurídica per lluitar contra la repressió tardofranquista i defensar els drets més bàsics. Mig segle després, els seus valors continuen intactes, i l’incipient despatx laboralista és avui una gran cooperativa on treballen unes 140 persones, que abraça totes les àrees del Dret i que compta amb un total de 9 despatxos per tot el territori. Un d’ells, a Granollers.

La celebració d’aquests 50 anys es va fer el passat 11 de juny a la masia de Can Fulló, un espai propietat de la cooperativa a Argentona, que alguns dels fundadors havien visualitzat com a símbol i seu comunitària de Col·lectiu Ronda i on actualment s’hi celebren assemblees i jornades. Can Fulló recull bona part de l’esperit que va marcar els inicis del despatx i que s’ha mantingut fins ara: treball col·lectiu i solidesa, però també cura i amistat, "que permeten regar el projecte, fer-lo créixer i fer que allà on no arriba l’un arribi l’altre", explica un dels fundadors Joan Lluís Jornet. Així s’assentarien les bases del treball cooperatiu que, sumades al rigor i la voluntat transformadora per caminar cap a una societat més justa farien i fan de Col·lectiu Ronda un projecte de referència en el seu àmbit.

Histórica manifestació de Condiesel, un de tants episodis de conflictivitat laboral que ha acompanyat el Col·lectiu Ronda

   No en va, la dimensió de Col·lectiu Ronda s’exemplifica actualment amb algunes xifres que parlen per si soles: més de 3.000 nous casos i més de 20.000 consultes ateses cada any, amb victòries pioneres i referents, com la lluita per les víctimes de l’amiant o pels afectats per les preferents bancàries. Però remuntant-nos en la història també cal posar sobre la taula el papers dels inicis del Col·lectiu en lluites obreres històriques com les de Roca o Condiesel, que van desencadenar llargues protestes i grans victòries per a la classe treballadora. Victòries que han reforçat alguns drets però que no han evitat que es continuï precaritzant el mercat de treball, que ha canviat alguns paisatges però no els rostres: la lluita dels riders n’és un dels exemples, liderada també per professionals del Col·lectiu Ronda.
   I és que si una cosa té clara aquesta cooperativa jurídica (la més gran d’Europa en forma i dimensions) és que no es pot abaixar la guàrdia, ja que "potser els problemes són diferents però hi ha desigualtats gravíssimes que fan que sigui imprescindible continuar la defensa de les classes treballadores més desfavorides", diu Montse Serrano, l’actual presidenta del Col·lectiu Ronda. I és que cada dia es veuen casos d’acomiadaments col·lectius, negligències mèdiques, accidents laborals no reconeguts, estafes bancàries o les demandes relacionades amb els problemes d’habitatge. "Per més que visquem en un suposat Estat de dret, tota legislació és filla del seu temps i actualment ho és del neoliberalisme. Que una cosa sigui legal no vol dir que sigui legítima", assevera Serrano.

Les xifres anuals parlen per si soles: més de 20.000 consultes ateses i més de 3.000 nous casos cada any, amb victòries pioneres

Per tots aquest motius, Col·lectiu Ronda, que compta també amb una àrea especialitzada en l’assessorament i acompanyament a entitats d’economia social i cooperatives, continua fidel als seus orígens i al seu ideari, basat en aquest caminar cap a la justícia social i fet des d’una mirada particular (que també forma part de la manera de treballar): la democràcia directa, l’autogestió, l’equitat de gènere, la independència de qualsevol formació política, sindical o grup econòmic i la intercooperació. Uns valors que se sumen a la sensibilitat social i a la qualitat professional per seguir obrint el camí que meni cap a la plena dignitat de totes les persones treballadores.

Despatxos, territori i proximitat

La seu principal de Col·lectiu Ronda és a Barcelona, però la voluntat de poder ser tan propers com fos possible va propiciar l’obertura de diversos despatxos al territori. En concret, nou despatxos, un dels quals, a Mataró, va iniciar l’aventura simultàniament amb el de Barcelona, l’any 1972, ja que alguns dels fundadors eren de la zona. Mollet va ser el tercer despatx a obrir portes, l’any 1991, i de fet va ser el que va marcar el creixement de la cooperativa cap a comarques. Amb la defensa de casos laborals i de seguretat social, l’obertura de Mollet coincidirà amb la reorganització de Col·lectiu Ronda que va comportar l’augment d’especialitats fins a cobrir totes les àrees del Dret. El despatx, farcit de petites històries i victòries, s’ha caracteritzat per la implicació activa i compromesa, tant pel que fa a l’assistència jurídica com a la col·laboració amb entitats, ajudant a la posada en marxa d’algunes d’elles. Així va tenir un important paper, per exemple, en el suport a col·lectius d’assistents socials i moviments ecologistes o en l’assessorament a persones treballadores d’empreses com Derbi, Henkel o Alstom. També ha destacat en casos de participacions preferents o de malalties professionals, així com en la col·laboració amb associacions veïnals, de dones o plataformes com ADUSMIC. Avui està plenament integrat al territori. La resta de despatxos que es van obrir van ser Rubí, Cerdanyola, Granollers, Tarragona, Vilafranca (primer com a despatx associat i avui dia en col·laboració amb Col·lectiu9) i Madrid, aquest darrer l’any 2015.

COL·LECTIU RONDA MOLLET
Rambla Nova, 26, 1r · 93 593 33 46 · MOLLET DEL VALLÈS
www.cronda.coop

Edicions locals