Laura Ortiz

Aquesta física molletana fa recerca per mostrar als docents quina és la millor manera d'ensenyar ciències. Assegura que per a alguns són tan difícils les ciències com per a altres les humanitats i al nivell d'alfabetització que esperem tothom hauria de poder sortir-se'n. Per ajudar els docents ha coescrit el llibre La ciencia con ciencia entra. 

–Quins són els principals obstacles per traslladar les ciències a les aules?
–Potser el més important és la concepció tradicional del que vol dir saber ciències. Considerem que vol dir conèixer els productes de la ciència: teories, lleis o vocabulari que la ciència ha desenvolupat i consensuat al llarg de la seva història. Per exemple, que l'aigua bull a 100ºC. La ciència, però, és molt més, és una activitat humana de generació de coneixement en base a observar i preguntar-se pels fenòmens del món, imaginar possibles explicacions d'aquests fenòmens, investigar i obtenir proves, arribar a conclusions, etc. Aquestes formes de mirar el món que ens aporten les "ulleres" de la ciència són allò més important en ciències.
–Fan por les ciències?
–Hi ha moltíssims estereotips. En general es considera que les ciències són per a persones extremadament brillants o intel·ligents, tot i que alhora rares, maldestres, infantiloides... és un estereotip viu i present avui dia, per exemple en sèries conegudes com The Big Bang Theory, on el protagonista és molt intel·ligent, i alhora inepte per a la vida quotidiana. L'estereotip també inclou aspectes de gènere i equitat: ja que les ciències s'associen generalment a homes, occidentals, de classe mitjana alta... Aquests estereotips fan difícil que els nostre alumnat se senti identificat amb el mateix, independentment que valorin aquestes persones. L'alumnat, particularment les noies i aquells en desavantatge social, pensen que les ciències no són per a ells. Si a això li sumem una cultura de l'excel·lència que permea tota la ciència, així com una avaluació de les ciències a l'escola que tampoc ajuda, que no és formativa ni empoderadora, llavors és profecia d'autocompliment: les ciències resulten difícils i fan por perque les fem difícils i pensem que ens han de fer por.
–És difícil ensenyar-les?
–Les etapes d'infantil, primària i secundària presenten dificultats diferents. A infantil i primària el professorat, en general i amb comptades excepcions, no té una formació en educació científica ni didàctica de les ciències sòlida. En general, el professorat se sent insegur amb aquestes matèries, particularment perquè la majoria de les futures mestres (és un col·lectiu molt esbiaixat per gènere) van defugir de les ciències durant la seva escolarització i la formació universitària al respecte és molt minsa.
–I a secundària?
–A secundària la formació científica del nostre professorat és molt sòlida, potser massa i tot, però malauradament la formació en didàctica de les ciències o com ensenyar les ciències no ho és... molt del professorat no ha tingut el luxe d'una bona formació inicial, i afortunadament, gràcies a grups de treball, formació continuada etc es fa molta innovació educativa i de qualitat al nostre país. Però no és majoritari, i de fet com més alt és el nivell educatiu, més es recorre a pràctiques educatives tradicionals que s'allunyen de com sabem que millor s'aprenen les ciències, que és participant de fer ciència.
–És generalitzat a molts països?
–Cap país té condicions adients en totes les seves escoles, per diferents motius. De vegades les mateixes famílies apreten per models educatius, siguin tradicionals o siguin moderns, que no són els més adients. Hi ha molta moda educativa, i poc suport a la tasca del professorat, particularment respecte a l'actualització didàctica en base a la recerca. No acostuma a haver-hi grans acords en educació, tot i que serien imprescindibles...
–Has participat en l’edició del llibre La ciencia con ciencia entra. Què s’hi pot trobar? Com pot ajudar els docents?
–El llibre, que hem volgut que sigui en obert i gratuït, és un intent d'explicar els resultats de la recerca sobre com s'ensenyen i s'aprenen millor les ciències. Sembla que per ser un bon o una bona docent, amb conèixer la disciplina, tenir vocació i unes certes dots n'hi ha prou... tot això cal però no suficient. Per ben dissenyat i sorprenent que sigui un experiment, si l'alumant no prediu ni justifica la seva predicció, i si no arriba a intentar explicar el que ha passat amb les seves paraules, es quedarà en una anècdota... En el llibre, l'equip investigador volem compartir allò que sabem que funciona:  que per aprendre ciències cal involucrar-se en les pràctiques, les activitats, les formes de fer, pensar, parlar i sentir de la ciència.  
–Per què estan més masculinitzats els estudis científics i tecnològics?
–Hi ha molts motius: la cultura de l'excel·lència de les ciències s'alinea amb la cultura de la "brillantor masculina" imperant: en una societat històricament heteropatriarcal, els grans músics, els grans poetes, els grans escriptors, i per descomptat els grans científics i enginyers són homes brillants. I no sempre ens adonem que això és producte d'una acció explícita de privació, invisibilització i ninguneig de moltes dones al llarg de la història... Avui dia un pot pensar que ja no passa, però la realitat és que les dones només són majoria en les professions científic-tecnològiques més relacionades amb la cura, que ha estat el seu lloc històric: la salut, la biologia, el medi ambient, etc... I no en els llocs de poder. Necessitem reivindicar la cura de les persones i del planeta com allò important per a tothom, i vincular altres professions científic-tecnològiques amb la cura, perque ens juguem molt si la ciència i l'enginyeria continuen amb un biaix de gènere tan important. Hi ha casos terribles des de la intel·ligència artificial a la medicina sobre com les necessitats de les dones no s'han tingut en compte.
–L'actual sistema predisposa a aquesta bretxa de gènere?
–Inconscientment si...
–Quines són les principals mancances del nostre sistema educatiu?
–El nostre sistema educatiu té com a principal problema la manca d'equitat... l'escola no actua com a compensadora de les diferències socioeconòmiques.. si entres al sistema en desavantatge social tens moltes més probabilitats de no sortir-te... I per això tenim un alt grau de fracàs escolar, que és fracàs social, en realitat: no fracassa aquell alumne, fracassem com a societat en haver-lo pogut ajudar... es mantenen els privilegis, i s'autoperpetuen...
–I què es pot fer? Com ho podem revertir?
–Allò més important que hauria de fer l'escola, i que li hauríem d'ajudar a fer entre tots i totes –i no només en les ciències sinó en totes les disciplines– és fer sentir al nostre alumnat que ens importa, que tots ens importen, i que tots es poden ensortir, que tenen les capacitats per fer-ho cadascú al seu ritme i al seu nivell... que els necessitem a tots i totes ben formats, crítics, apoderats... perquè ens va el futur en això.