'Que el canvi climàtic tingui una dimensió catastròfica està a les nostres mans'

Miguel Pajares Llicenciat en Ciències Biològiques i doctor en Antropologia Social. President de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.

Societat

'Que el canvi climàtic tingui una dimensió catastròfica està a les nostres mans'
'Que el canvi climàtic tingui una dimensió catastròfica està a les nostres mans'

El doctor en Antropologia Social va presentar al Jardinet del Casal el seu nou llibre, 'Refugiats Climàtics', una anàlisi sobre les migracions derivades de la crisi del clima.

- Ha publicat el llibre 'Refugiats climàtics'. De què tracta?
- El llibre parla de les migracions climàtiques, però té una part inicial que és sobre el canvi climàtic, perquè encara hi ha molt desconeixement i em semblava molt important explicar a fons què ens ve a sobre. Sobretot per a la gent que encara dubta o que no ho coneix del tot, explicar-los quins efectes tindrà, entre ells els desplaçaments de població que provocarà i això és el que s’analitza més en profunditat en el llibre.

- Per què creu que s'han de considerar refugiats climàtics?
- S’han de considerar refugiades, perquè és una migració que es produeix fruit de l’incompliment, per part dels governs, dels propis acords climàtics. És a dir, hi ha una acció política de la qual es deriva que aquestes persones hagin de fugir dels seus hàbitats, de les seves llars i en síntesis, per això plantejo que són refugiats climàtics.

- On s’estan produint aquestes migracions?
- Ara mateix ja hi ha migracions climàtiques, però bàsicament es produeixen dins de les mateixes regions en les quals es donen. Gent que va d’uns països a altres sense fer llargues distàncies. Per exemple gent dels països del Sahel, que s’estan desertitzant a conseqüència del canvi climàtic i on l’agricultura s’està perdent, que baixen als països costaners de l'Àfrica occidental, o gent de l’Àsia del Sud, de Bangladesh, que van a l'Índia i a altres països. Per tant, podem dir que ja hi ha migracions climàtiques, però de moment principalment es mouen dins d’aquestes regions.  

- Podríem considerar que també ho són les migracions que rebem a Europa?
- És molt probable que bona part de les migracions que ens arriben també tinguin motius climàtics, però això no ho coneixem tant i no ens podem aventurar a donar xifres. Però, probablement, el canvi climàtic ja està influint en les migracions de gent que ve del Senegal i de l’Àfrica occidental en general.

- Els ciutadans són conscients del canvi climàtic?
- En els últims dos anys, la gent se n'ha fet molt més conscient i de les conseqüències que tindrà i de per què s’està. És una de les coses que intento deixar clares a l’inici del llibre, sempre basat en tots els informes científics que es van produint, jo no m’invento res, perquè no soc climatòleg, soc migrantòleg, el meu tema d’estudi des de fa 30 anys són les migracions.  

- I què diuen aquests estudis?
El canvi climàtic no té causes naturals, en contra del què alguns encara afirmen, pocs ja. El canvi climàtic, aquest en concret, l’hem produït els humans.

- Per què diu que aquest?
- A la terra s’han produït molts canvis climàtics al llarg de la seva història geològica, però aquest canvi climàtic l’hem produït els humans, bàsicament cremant els combustibles fòssils i tindrà unes conseqüències molt greus. Jo crec que qui llegeixi el llibre s’espantarà.

- Com ara?
- Una de les coses més greus és com afectarà el canvi climàtic a la producció d’aliments, perquè la desertificació de grans zones del planeta serà molt important i també la pèrdua d’aigua potable. Això potser serà el més greu, però també la pèrdua de les zones costaneres.

- Hi ha opció de retardar això?
- Ja no ho evitarem del tot, perquè les conseqüències ja s’estan vivint, però està a les nostres mans que tingui dimensions catastròfiques pel conjunt de la humanitat. Però això implica que hi ha d’haver canvis molt importants en les nostres formes de vida i de mobilitat. Hem de deixar de cremar combustibles fòssils. Com més aviat en prenem consciència, més aviat podrem començar a posar fre al canvi climàtic.

Edicions locals