'Vull treure el meu tiet del Valle de los Caídos'

Antonio Gómez Autor del llibre 'Desenterrar la memoria'

Societat

'Vull treure el meu tiet del Valle de los Caídos'
'Vull treure el meu tiet del Valle de los Caídos'

Sergio Carrillo

De 77 anys. Molletà nascut a Archena (Múrcia). Des de fa tres lustres busca el seu tiet desaparegut a la Guerra Civil. Ho explica al seu llibre 'Desenterrar la memoria'. Al seu tiet, Antonio Fernández Garrido, el van donar per desaparegut. El molletà ha descobert que va morir a la batalla de l'Ebre i que es troba enterrat al Valle de los Caídos.

Quan comences a cuinar el llibre 'Desenterrar la memòria'?
Quan em vaig jubilar vaig pensar de mirar-me bé unes cartes que el meu oncle havia escrit a la meva àvia quan era a la guerra. N'eren tres i vaig detectar que al final hi indicava l'adreça, on estava ubicat en cada moment. Hi havia gent que la posava només al sobre, però ell l'escrivia als dos llocs i això em va ajudar.

El primer pas va ser portar-les al Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya?
Sí, el 2006 em diuen uns amics que hi ha un centre a Barcelona on poden fer una cerca del teu familiar desaparegut. M'hi vaig acostar i allà vaig conèixer el Juli Cuéllar, qui encara hi treballa. Li vaig portar la documentació que tenia i em va lliurar un document molt important: un llistat de presoners de San Gregorio (Saragossa), on sortia el nom del meu oncle. Amb el temps, el 2010, van fer a l'Ebre el Memorial de les Camposines, on apareixen els noms de les persones desaparegudes a la Batalla de l'Ebre, i també hi havia el nom del meu tiet. A partir d'aquí em vaig entestar a trobar-lo.

L'Antonio Gómez ha recopil·lat un bon grapat de documentació i d'imatges, i fins i tot un vídeo de la Guerra en què apareix el seu oncle

Mai havies pensat a buscar-lo?
Sempre m'havia commogut molt veure la meva àvia plorant cada vegada que la meva mare li llegia les cartes. Però en aquella època tampoc no hi havia molta informació. El seu germà, el meu altre oncle, va morir amb 92 anys i va estar amb ell a Catalunya durant la Guerra; però ell no parlava del tema. Amb el memorial em va entrar un sentiment molt gran i pensava: "Ho han fet i ja està? Aquí s'ha acabat tot?". I vaig posar-me a buscar.

Com intuïes que havia anat la travessa de l'oncle durant la Guerra fins a acabar a l'Ebre?
Sabia que havia estat pres a San Gregorio i la meva documentació eren les tres cartes i una petita foto del meu tiet que també va enviar a la família. Darrere deia que estava en un grup de treball especial i indicava el nom "Alfonso". Vaig pensar que Alfonso seria un camp de concentració i que ell també hi hauria estat pres allà.

Llavors vas buscar on seria aquest camp anomenat "Alfonso".
Sí, vaig anar a biblioteques i arxius. Mai a la vida havia anat a un arxiu. M'hi presentava amb la meva maleteta i semblava que fos un expert. El periodista, l'escriptor, l'investigador o l'historiador van a buscar allà on toca. Però jo no sabia res, jo ho feia a la inversa, jo volia que ells em donessin a mi la informació. A l'Arxiu Militar del Bruc, a Barcelona, quan els vaig mostrar la fotografia per buscar el camp de concentració, em va dir un arxivador: "Em sona que Alfonso era un fotògraf madrileny, encarregat de la censura als enviaments. Amb la seva firma es podien fer els enviaments". M'hi havia tornat boig buscant el camp d'"Alfonso".

Més tard arribes a la conclusió que es troba enterrat al Valle de los Caídos.
Llegint el llibre de la Queralt Solé (Els morts clandestins. Les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya) vaig veure que ella explicava que, quan van acabar de construir el Valle de los Caídos, Franco va enviar camions arreu dels cementiris d'Espanya per omplir-los de morts a la guerra i portar-los a Madrid. Als llistats que feien, diferenciaven als republicans i no els hi posaven el segon cognom. Per contrastar que un dels Antonio Fernández que apareix al llistat de víctimes enterrades al Valle de los Caídos fos el meu tiet, vaig demanar en dos municipis de l'Ebre –on hi havia mort en batalla– els llistats dels morts que havien enviat a Madrid. Primer vaig anar a Santa Bàrbara, dues vegades. La persona de l'Ajuntament que em va atendre m'amagava el llistat amb els noms de tots els enterrats a la zona durant la Guerra. El tenia i me'l va amagar. Però l'any passat me'l va enviar el secretari del Jutjat de Pau d'Horta de Sant Joan. Allà vaig veure que els llistats ja van sortir d'aquí faltant el segon cognom dels republicans i amb una marca de tinta vermella. Però també hi ha molts nacionals al Valle sense que ho sàpiguen els seus familiars. Conec el cas d'un al qual durant molts anys la família li portava flors al cementiri, a Lleida. Després van veure que l'avi sortia al llistat d'enterrats al Valle de los Caídos. Van obrir la làpida on portaven les flors i, evidentment, no hi era allà l'avi.

Ja fa anys que reclames treure'l del Valle de los Caídos. N'ets optimista?
He trobat el meu tiet, però el vull treure. Em sembla que, com que ja van exhumar Franco, el govern ho obrirà perquè es pugui comprovar si hi són allà enterrats. Jo penso que ho repararan tot això, malgrat que gairebé tots els familiars d'aquests soldats ja són morts i només queda algun nebot, com és el meu cas. És una vergonya molt gran que els hagin tingut 80 anys allà.

La investigació continua?
Sí, i tant. No m'hi he sentit mai cansat, i mira que porto quinze anys. Ara vull informar. Amb aquest llibre crec que s'informarà molta gent i es conscienciaran que potser allà dins hi ha els seus éssers estimats, i, si és així, s'enfadaran per haver-los tingut allà 80 anys sense saber-ho. M'agradaria que la gent estigués més conscienciada de tot el que hi ha allà, però hi ha molts que passen de tot.

Edicions locals