'Molts cops mengem per omplir carències emocionals'

Neus Elcacho Dietista i experta en nutrició

Societat

'Molts cops mengem per omplir carències emocionals'
'Molts cops mengem per omplir carències emocionals'

Laura Ortiz

Com entres en el món de la nutrició?
Per crisis existencials. Vaig estudiar comunicació i relacions públiques i treballant amb uns clients del sector de l'alimentació em vaig adonar que estàvem intentant convèncer la gent que es mengés un aliment que no era gens saludable.

I això et fa qüestionar-te coses...
Sí. Vaig deixar-ho tot, vaig marxar a París i allà van començar els meus problemes amb l'alimentació, molt relacionats amb l'ansietat. Vaig començar a cuidar-me amb una nutricionista, una terapeuta i em vaig plantejar que la gent necessitava ajuda i que havien de tenir suport. Això va fer que estudiés nutrició.

Al teu llibre 'La dieta de les emocions' dius que cal reaprendre a alimentar-se. Què ens ha portat  a la situació actual, perquè segurament els nostres avis menjaven millor que nosaltres...
Sí. Ens hi ha portat la societat: anem amb presses, necessitem un consum ràpid i l'alimentació i la indústria han anat evolucionant de la mateixa manera. Si no tenim temps per cuinar, ni per estar amb els nostres avis i pares que ens ensenyen a cuinar, anem perdent i la indústria és molt llesta i ens facilita la vida amb coses ràpides, que no es facin malbé a la cuina... La nutrició és una ciència que ha anat evolucionant molt en els últims anys i hem de reeducar-nos.

Posa algun exemple...
S'han comprovat moltes coses que teníem com a falsos mites. Per exemple, el tema dels ous. Als anys 60 un estudi va relacionar els ous amb el perill cardiovascular. Allò es va divulgar per tot el món i encara hi ha metges que ho segueixen dient. Als anys 90 es van fer uns estudis en profunditat que van demostrar que en aquell moment no hi havia prou evidència per fer aquesta afirmació. Avui sabem que podem menjar 12 ous a la setmana que això no implica perill cardiovascular, quan sí que sabem que hi ha aquest perill en el cas dels aliments processats.

Però en l'àmbit de la nutrició i les dietes, no hi ha un bombardeig continu d'informació?
És cert que hi ha professionals que no s'actualitzen i això genera més desinformació entre la ciutadania, que acaba no sabent què ha de fer per tenir uns hàbits saludables.

I què és el que hem de fer?
Hi ha unes bases. A nivell d'alimentació hem de consumir verdures i hortalisses en tots els àpats, d’una a tres peces de fruita al dia, dues o tres racions de proteïna diàries, hem de conèixer quins són els greixos saludables (l'oli d'oliva verge, els fruits secs...). Aquests greixos a què abans teníem molta por els necessiten les nostres cèl·lules. I els cereals, que abans estaven a la base és el que menys hem de prioritzar perquè en realitat és una energia molt ràpida que no necessitem perquè hi ha un problema més greu de sedentarisme que no pas de mala alimentació.

Per tant, no és només el que mengem...
Jo treballo de forma integrativa i parlo de quatre pilars: l'alimentació, l'exercici – que és igual d'important–, la reducció de tòxics, i el quart pilar és la gestió emocional, que és realment el que més influeix en la nostra salut.

En els teus llibres vincules les emocions amb l'alimentació. Quina relació hi ha entre les emocions i la manera en què ens alimentem?
Hi ha molta gent que ve a la consulta a tractar qualsevol problema d'alimentació, però no s’adonen que tenen ansietat cap al menjar i que això s'ha de treballar des de la part emocional, no des de la nutrició. La majoria ja sabem les coses que hem de menjar (verdura, fruita i proteïna) i poques vegades mengem perquè tenim gana. Mengem perquè és una qüestió cultural, perquè és l'hora, perquè ens ajuntem, per fer una parada... i molts cops mengem per omplir carències emocionals, quan estem cabrejats, quan estem avorrits, tristos... és important adonar-nos i veure que molts cops són els aliments que ens controlen a nosaltres.

Les presses de la societat actual ens han portat a la necessitat d'un consum ràpid i la indústria se n'ha aprofitat

Quina importància té prendre'n consciència?
És la base, el punt de partida perquè només prenent consciència ja comença el canvi. Rebre tota aquesta informació que hi ha actualment sobre nutrició, hàbits saludables... també ens ajuda. Però és cert que durant molts anys els nutricionistes han estat fent males praxis i és la causa d'una part molt important dels trastorns de la conducta alimentària. A una persona que té un problema de pes no se li pot dir que ha de tancar més la boca i moure's més... aquesta persona ja ho sap, però si no pot, l'hem d'ajudar i donar-li eines, segurament emocionals perquè pugui fer-ho.

Heu de fer més acompanyament...
Treballem amb persones i els hem de donar eines perquè visquin millor. Actualment es parla molt de la grassofòbia i avui dia no s'hauria de pesar a la gent perquè el pes és un símbol que indica moltes coses. El pes i l'índex de massa corporal estan molt desactualitzats perquè el realment perillós és el percentatge de greix. L'IMC no té en compte el gènere, ni la constitució, ni el tipus de vida que es té... Estem dient a una persona que ha de tenir un pes objectiu, un pes perfecte...

Per tant, el pes no ho és tot...
No. L'alimentació és una peça fonamental de la salut i a vegades es tracta de manera errònia. No pot ser que jo, que no soc metgessa hagi d'acabar recomanant coses que hauria de recomanar un metge.

Potser el món de la medicina no està evolucionant al mateix ritme?
Els professionals de la sanitat estan molt cremats i hi ha una manca de temps per formar-se. No és culpa seva sinó del model, però el que no es pot fer és posar en el paquet de la pseudociència coses que sí que estan basades en estudis científics. No diem a la persona que no vagi al metge, però hauríem de treballar més en equip.

Creus que no hi ha prou reconeixement dels professionals de la nutrició i la dietètica?
El paper del nutricionista no existeix a la seguretat social, però hi ha professionals de la medicina i la infermeria que estan cansats de tractar patologies i de tenir el problema davant i que la persona no hagi pogut fer res abans per evitar-ho. Volen fer prevenció i ajudar en la reeducació d'hàbits. La manca de prevenció fa que ens trobem molts problemes i persones polimedicades. Estan pujant les patologies inflamatòries i autoimmunes i és perquè estem posant taps, però no s'està anant a l'arrel del problema.

Edicions locals