'Hem sigut campiones del món i no hem tingut cap recompensa econòmica'

Júlia Marco Expatinadora artística, actual entrenadora del Club Patinatge Artístic Mollet i coordinadora del Patinatge Rubí

Esports

'Hem sigut campiones del món i no hem tingut cap recompensa econòmica'
'Hem sigut campiones del món i no hem tingut cap recompensa econòmica'

Sergio Carrillo

la patinadora júlia marco s'ha retirat recentment després d'una intensa carrera amb un mundial, entre d'altres, al palmarès.

A finals d'any vas penjar els patins. Quin era el teu somni de petita per acomplir sobre rodes?
Sempre he tingut el somni d'arribar al campionat del món i ser-ne campiona. Suposo que qualsevol esportista es posa com a meta ser campió del món. És una fita que sempre està molt present i això també et fa evolucionar.

I el vas assolir el 2019 amb la medalla d'Or als World Roller Games, a Barcelona.
Exacte. És un somni fet realitat, després de tots aquests anys de sacrificis.

Per aconseguir-ho, hauràs hagut de fer molts sacrificis. Com es compagina la carrera esportiva amb l'adolescència?
És l'edat en què els amics comencen a sortir, a fer colònies o viatges de fi de curs, i jo totes aquestes activitats no les he pogut fer, perquè tenia un campionat a la vista, hi havia un patiment per si em lesionava...

I amb els estudis universitaris?
Va ser molt complicat, perquè la majoria de persones que es volen dedicar al patinatge professionalment decideixen deixar de banda els estudis un parell d'anys per poder dedicar-se plenament a aquest esport que requereix tantes hores. Jo volia apostar pels meus estudis, però no va ser fàcil compaginar els quatre anys de carrera, les pràctiques, el treball de fi de grau i els campionats. Recordo que la selectivitat va coincidir amb el Campionat de Catalunya i aquella setmana no sabia on ficar-me: venia a entrenar i pensava en la selectivitat; i anava a casa a estudiar i pensava en el campionat.

La majoria de persones que es volen dedicar al patinatge deixen d'estudiar un parell d'anys, però jo volia apostar pels meus estudis

Quins sacrificis van fer els pares?
Els meus pares han dedicat tots els seus esforços i temps a què tant els somnis de la meva germana com els meus es poguessin complir, i ens han donat totes les seves hores a disposició dels nostres viatges, competicions, entrenaments... Molts cops les vacances s'han vist una mica truncades pel patinatge.

Vas estudiar Psicologia. Quin vincle té aquesta decisió amb el patinatge?
Diuen que estudies allò que realment necessites a la teva vida i a mi la psicologia m'ha ajudat en l'esport. A més, ara puc aplicar-la com a entrenadora amb les nenes.

És habitual trobar psicòlegs esportius dedicats al patinatge?
No gaire. Som un esport minoritari i no tenim tants recursos econòmics, però també és molt difícil cercar un psicòleg que conegui el patinatge. Jo he estat en mans d'un parell de psicòlegs esportius, que m'han ajudat molt durant part de la meva carrera, i crec que és una figura necessària.

T'agradaria dedicar-te a la psicologia esportiva?
Amb motiu de la meva retirada, hi ha hagut esportistes que m'han trucat per poder fer psicologia de l'esport, i m'estic plantejant formar-me en aquest sector i dedicar-m'hi.

Ets campiona del món. No t'hi has pogut guanyar la vida amb el patinatge?
El patinatge artístic és un esport amb el qual mai et guanyaràs la vida, malauradament. Hem sigut campions del món i hem rebut felicitacions de grans càrrecs, però no hem tingut cap recompensa econòmica. Si anem a un Mundial –en categoria grupal–, ens hem de pagar el viatge nosaltres. El 2019 va ser a Barcelona, però aquest any és a l'Argentina, i això tanca moltes portes. Com a individual tampoc tens grans recompenses econòmiques, simplement pots aconseguir algun espònsor que et regali patins o plantilles, que és material molt car.

Des de la teva retirada, notes que et falta alguna cosa?
Noto que em falta tot. Emocionalment, tinc una mica més de relax, però trobo molt a faltar els entrenaments, posar-me uns patins, sentir com llisco per la pista, com salto i faig piruetes... Crec que sempre ho trobaré a faltar.

Edicions locals