'És un film petit, però la gent sortia feliç del cinema'

Neus Ballús Cineasta molletana

Cultura

'És un film petit, però la gent sortia feliç del cinema'
'És un film petit, però la gent sortia feliç del cinema'

Sergio Carrillo

Directora, guionista i muntadora de Sis dies corrents i la gran triomfadora dels Premis Gaudí, amb cinc estatuetes.

–Heu guanyat cinc Premis Gaudí amb el film 'Sis dies corrents'. Com vau rebre aquest múltiple reconeixement de l'Acadèmia?
Ja ens sentíem guanyadors pel sol fet de fer la pel·lícula, d'haver-la fet com volíem, que hagués arribat al públic i que hagués fet aquest recorregut de festivals i cinemes. Anàvem amb la sensació d'haver fet la feina i haver complert les expectatives del projecte. I com ho hem rebut? Molt emocionats d'entendre que als acadèmics també els hi ha arribat la història i han valorat el risc i l'originalitat de la proposta. Estem una mica en xoc tots plegats. El fet que dos no-actors rebin els dos premis a la interpretació masculina és molt bonic. Que reconeguin aquesta entrada d'aire fresc també pot inspirar la forma com interpreten els actors o actrius. Potser els premis fan que la pel·lícula es vegi més i tingui una segona vida, torni als cinemes i la gent que no l'ha vist encara hi pugui accedir.

Quines diferències has trobat en el procés d'exhibir 'Sis dies corrents' respecte als teus dos films anteriors?
La novetat potser és que la pel·lícula ha connectat molt bé amb el públic i ha fet que estiguem molt temps a les sales. També tenim el suport d'una distribuïdora que hi creu molt i que s'ho ha batallat molt amb les sales, coincidint amb l'etapa nadalenca, en què hi havia molts blockbuster. I estem molt contentes perquè ha funcionat el que feia temps que no funcionava, que és això del boca-orella. Sent una pel·lícula petita, amb molt poc aparell de màrqueting i de publicitat, la gent s'ho ha anat comentant i de les sales ens deien que els espectadors sortien feliços del cinema.

Per als molletans, és un afegit veure pedaços de la seva ciutat.
Hi ha com una obsessió per reconèixer els espais i justament el que sents és que per primer cop la gent sent dignificat el seu espai, la seva ciutat o la seva professió. Amb la idea de retratar la perifèria de Barcelona, amb uns oficis que no es veuen sovint al cinema, de sobte és com si diguéssim: "Ostres, és que des d'aquí també podem protagonitzar històries". El gran cinema que imaginem és aquell que es filma als Estats Units, en anglès i són històries que no ens passen de la mateixa manera. I el que hem fet crea un vincle molt diferent amb l'espectador.

Les dones comptem amb menys recursos a l'hora de materialitzar les nostres històries

Quines diferències trobes entre dirigir no-actors i actors professionals?
Necessites més temps. Evidentment, un actor està format per fer el que li demanis. Li pots donar un guió i ell es prepara per estar viu en aquell moment i que et creguis el que li està passant. Amb un no-actor no funciona així, justament es basa en què li ocultis aquesta informació i intentis que surti de forma espontània. La ràtio de material que filmes amb no-actors en general és menys aprofitable, perquè hi ha molts errors i moltes imperfeccions, però de tant en tant surten unes perles espontànies que són difícils de reproduir amb actors. Tenia 70 hores de material gravat. A mi, de les nominacions als Gaudí que em feia més il·lusió era la de muntatge, sense dubte. És on realment vaig acabar fabricant la pel·lícula.

Tens clar que en les teves futures creacions vols comptar amb no-actors?
No té per què ser així sempre. Igual que vaig treballar amb el Sergi López en el moment en què em semblava adequat, no sé si aquesta serà sempre la meva metodologia. Crec que no abandonaré mai el treball amb no-actors o amb gent que no té experiència al cinema, és una cosa que m'agrada molt. Però no em tanco a fer processos de creació, potser també una mica més oberts, amb actors que realment tenen un potencial creatiu brutal, més enllà que els hi donis un paper i el representin.S'ha doblat 'Sis dies corrents' per projectar-la arreu de l'Estat?
No, no. No té cap sentit doblar-la, a no ser que la doblis a una tercera llengua. És una pel·lícula trilingüe d'una forma molt decidida. La gent deia que als de VOX els hi explotaria el cap amb aquesta pel·lícula. Per mi era molt important fer un retrat lingüístic de la zona.

L'idioma principal del teu film és el català. Encara cal un esforç extra perquè s'aposti per fer cinema en llengua catalana?
Sempre se'ns ha anat dient que una pel·lícula en català viatjarà menys, serà més difícil de vendre i és com si fos més local. I portem molts anys dient que això no és així, que les pel·lícules funcionen molt bé en festivals; al cinema català o gallec hi ha pel·lícules súper arrelades al seu territori i a la seva realitat lingüística, però molt innovadores a nivell de llenguatge i que estan demostrant que tenim un panorama artístic molt potent al país. Fa molt de temps que diem que la indústria hauria d'anar darrere per donar suport a aquestes visions i que no tinguem aquesta mena de sentiment d'inferioritat respecte a altres cinematografies. Justament en un context tan globalitzat i en què el contingut és tan semblant, aquest és el nostre valor, aquesta és la nostra singularitat i en realitat el nostre argument de venda. Llavors, per què no l'estem utilitzant?

És una pel·lícula trilingüe d'una forma molt decidida. La gent deia que als de VOX els hi explotaria el cap

Encara és diferencial que sigueu dones qui dirigiu, o a aquestes alçades ja està normalitzat?
Hem hagut de demostrar moltes coses per poder-ho fer, però encara els pressupostos de pel·lícules liderades per dones són un 40% menor de mitjana. Llavors, comptem amb menys recursos per poder materialitzar les nostres històries; no estem en una situació normalitzada. Després veiem les dades i les proporcions de dones en els càrrecs més importants són molt baixos, estem lluny del 50%. D'altra banda, amb el que ha passat amb la Carla Simon a Berlín, als Goya ja portem unes edicions amb moltes noies a direcció novell... S'està reconeixent aquest nou punt de vista que arriba i es veu que hi ha originalitat darrere de les propostes. Per mi és normal que la incorporació de més persones, en aquest cas dones, provoca una renovació del llenguatge. I si l'obríssim a gent que tingués menys recursos, o amb perfils racialitzats, provocaria encara un altre moviment en el llenguatge que no ens el podem ni esperar i que serà brutal per tot el cinema en general.

Amb 'Sis dies corrents' triomfant, quins seran els teus pròxims projectes?
Estic preparant dues coses, però no sé ni què sortirà abans, perquè estan una mica verdes. És un projecte de llargmetratge i un de curtmetratge. Ara tinc ganes de fer una cosa més curta i que sigui més ràpid, però no sé quins tempos tindran.

Els prejudicis han estat ben present a les teves obres. Hi seguiràs jugant amb aquest tema?
No ho sé. Com gestionem la diferència és una cosa que he fet de forma transversal a totes les pel·lícules i suposo que acabarà sortint encara que no ho vulgui. Són temes inevitables que et preocupen.

Ha estat guardonada com la millor directora de l'any per l'Acadèmia del Cinema Català, com també va passar el 2014. Però des de quan vas poder dir que et dediques exclusivament a la indústria del cinema?
Jo he de fer classes, conferències i bastantes activitats de formació, perquè amb fer cinema només no en tinc prou. També és veritat que rebutjo molts projectes que no són propis: els guions d'altra gent, fins ara he decidit no fer-los. Però jo diria que potser des que vam arrencar Staff Only. Amb Sis dies corrents han sigut dos projectes que he pogut fer molt seguits i això m'ha permès poder anar tirant.

Edicions locals