Laura Ortiz

Júlia Polo aporta eines i estratègies per millorar el benestar emocional dels usuaris del
CAP de Plana Lledó. Parlem amb ella sobre el nou servei que s'ofereix des de l'ambulatori i la importància del benestar emocional.

Què entenem per això de referent de benestar emocional?
És un professional que s'ha incorporat als equips d'atenció primària per treballar de manera conjunta amb la resta de professionals i detectar quines són les necessitats de la comunitat a nivell emocional. S'actua des d'un paradigma biopsicosocial que s'allunya del centrat en el paradigma més mèdic. Aportem una visió de treball més transversal i holística, perquè una persona no la pots tractar només des del punt de vista mèdic, s'ha de tenir un punt de vista més global.

Com podem definir el benestar emocional?
És molt subjectiu perquè per a cada persona pot ser una cosa diferent. Al llarg de la història hi ha hagut moltes definicions, com, per exemple, l'absència de malestar. Ara, però, es considera una sensació de la persona, que tingui eines i estratègies per gestionar el seu dia a dia i sentir-se en un estat d'equilibri i satisfacció amb un mateix.

En general la gent té aquestes eines? Estem educats per autogestionar les nostres emocions?
Hi ha molta mancança i la pandèmia ha afectat molt totes aquestes eines emocionals perquè ja no són només recursos personals sinó que també depèn de l'entorn, la família, els amics... poder tenir una xarxa social que et sostingui.

Hem de parlar de malestars o de patologies?
És la mateixa línia però en punts diferents. Quan parlem d'un malestar emocional és més des de la quotidianitat, quan parlem de patologia és un tema molt més específic. Quan una persona té una patologia o un trastorn mental ja requereix un recurs especialitzat. L'àmbit d'intervenció del referent de benestar emocional és la població en general. Pot passar que les mancances en el benestar emocional d'una persona derivin en una patologia, per això és important treballar de manera preventiva i poder donar totes aquestes estratègies.

Quines són les principals mancances de la comunitat a nivell emocional després de la pandèmia?
Han augmentat els símptomes ansiosos. El fet d'haver deixat de fer moltes coses i tornar-les a fer, ha provocat que a les persones més vulnerables els costi més restablir aquelles activitats que abans els feien felices. Trobem gent gran que s'ha trobat molt sola, o adolescents que no han pogut tenir el seu cercle social en un moment de la vida en què això és bàsic. A nivell de persones adultes també angoixes i depressions. Però des del nostre servei tractem els casos lleus perquè quan són de més gravetat acaben sent una patologia mental i s'han de derivar a altres serveis.

Un cop detecteu una necessitat en la comunitat, què feu?
Intentem aportar als usuaris eines per treballar-les, sigui per mitjà de recursos que ja existeixen a la ciutat o creant eines des del CAP per donar-hi resposta, com podrien ser les sessions grupals.

Però feu un diagnòstic i un tractament individualitzat?
No. Des del servei de benestar emocional no fem entrevistes clíniques, ni tractaments individuals. No és una visita amb el psicòleg. Els usuaris ens venen derivats, per exemple, del metge de capçalera o de la infermera, que són els que fan el diagnòstic. El que nosaltres fem és tenir una visita amb el pacient per avaluar si és idoni o no per entrar en algun dels grups psicoeducatius.  

Per què treballeu en sessions grupals?
És molt enriquidor per als pacients perquè el mateix grup en si ja és, moltes vegades, una eina terapèutica. Poder parlar amb algú, ja és curatiu de per si.

Quan parles de recursos que ofereix la comunitat a què et refereixes?
Els recursos de la comunitat per crear xarxa poden ser associacions, activitats als centres cívics, educació, serveis de salut mental... Una de les nostres tasques és fer una foto de totes les possibilitats existents i fer de facilitadors, posar en coneixement dels pacients aquesta xarxa social que ja existeix i en alguns casos derivar-los.

Des del CAP ja heu començat amb dos grups psicoeducatius. Quins són i per què s'han triat aquests?
S'ha creat un grup d'ansietat-depressió, perquè és una necessitat ja detectada a nivell de Catalunya. Arran d'aquest grup, també ens hem trobat que molts dels pacients tenien altres necessitats que venien derivades, per exemple, d'un estat de soledat. Vam veure que hi havia molta gent que s'havia quedat sola per aquesta manca de xarxa social, sobretot arran de la pandèmia, i és aleshores que vam decidir crear un grup de soledat no volguda.

Quines altres necessitats heu començat a detectar?
Hem vist que també cal treballar els processos de dol, que també se'ns estaven derivant al grup d'ansietat-depressió, però vèiem també que l'abordatge és diferent. Encara hi estem treballant, però de moment no hem trobat cap recurs comunitari que els doni solució, perquè el que necessitarien són  grups de suport mutu.

Quina és la mecànica d'aquests grups psicoeducatius?
Depèn del grup són més o menys sessions. Fem sessions setmanals amb grups d'entre 10 i 12 persones. Primer posem en comú com ha anat la setmana, fem una part més teòrica en què donem les estratègies i les eines perquè els pacients les puguin treballar i també fem dinàmiques de grup. L'última part està més dedicada a què els pacients puguin parlar i expliquin les seves experiències. Al final donem alguna tasca per treballar durant la setmana.

Com a referent de benestar emocional també col·labores amb el programa Salut i escola.
És un programa que ja fa anys que funciona. Una infermera visita periòdicament els instituts de la ciutat i pot detectar aquestes necessitats que tenen els joves a nivell emocional. A partir d'aquí, la meva tasca és la mateixa que al CAP, proporcionar eines que ja existeixin a la comunitat o crear algun grup per treballar aquesta mancança concreta.

Per què és important fer-ho als instituts directament?
Perquè els adolescents no venen als centres de salut i l'única manera d'accedir a ells és amb aquest programa.

També ateneu les necessitats emocionals dels mateixos professionals del CAP.
Sí, en aquest cas tampoc atenem de manera individual, sinó que es creen grups als quals s'assisteix de manera voluntària on es fan dinàmiques per gestionar l'estrès i perquè surtin d'allà més tranquils. Ha estat un col·lectiu molt afectat per la pandèmia.