'Després de l'afusellament del pare ens vam sentir abandonats. Tothom tenia por'

Pere Fortuny President de l'Associació Promemòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya i fill de l'alcalde Josep Fortuny, assassinat pel franquisme

Societat

'Després de l'afusellament del pare ens vam sentir abandonats. Tothom tenia por'
'Després de l'afusellament del pare ens vam sentir abandonats. Tothom tenia por'

Laura Ortiz

Fa uns dies, l'Ajuntament de Mollet instal·lava una llamborda commemorativa en memòria de Josep Fortuny, alcalde de Mollet afusellat pel franquisme el 1939. El seu fill Pere Fortuny parla del seu pare i explica què va significar aquella mort per a ell i la seva família.

Què recorda del seu pare?
Personalment d'ell no recordo res. Tenia sis anys i recordo fets d'aquella època però d'ell, res.

Com el definiria?
Va ser un lluitador, va fer la feina de política amb molta honradesa i va pagar-ho molt car.

El seu pare era pastisser, com va entrar en la política?
Va anar a aprendre l'ofici a Barcelona i va estar uns anys vivint-hi. Allà va introduir-se en la política i va conèixer moltes personalitats de l'època. Va ser d'Estat Català en un principi i després va fundar ERC aquí a Mollet i al Vallès Oriental.

El seu pare va començar com a regidor i més tard va ser alcalde, entre els anys 1937 i 1938. Què en destacaria de la seva tasca?
Va lluitar molt per poder subministrar menjar, va ser el principal perquè va ser una època molt dolenta en plena guerra civil. Va sacrificar tot el seu patrimoni pel poble.

Per què ho diu això?
No va poder treballar en la seva feina per dedicar-se de ple a l'Ajuntament. Particularment, el va perjudicar, es va sacrificar per poder ajudar el poble.

Abans d'acabar la guerra el seu pare es va allistar com a voluntari a l'exèrcit de l'aire a Sabadell i després marxà a l'exili...
Dos o tres dies abans que entressin les tropes franquistes aquí a Mollet ens va dir a la família que marxàvem tots cap a França. Vam fer la maleta i junt amb altres companys de l'Ajuntament com el Ràfols, un tal Punçola... vam anar tots amb un carro cap a la frontera. Però quan vam arribar i el pare va veure com s'hi vivia va dir-li a la mare que valia més que ella i nosaltres, la meva germana i jo, ens quedéssim a Espanya, i ens va deixar a un poblet que es diu Llurà a la vora de la frontera.

Van tornar a veure el pare?
No, aquella va ser l'última vegada. Ens vam acomiadar, ens va fer moltes abraçades i petons i se'n va anar cap a França. Ens vam quedar allà uns quinze dies i la meva mare ens va poder traslladar des d'allà a Badalona amb un camió de soldats a casa de la seva cunyada. Encara no podíem tornar a Mollet perquè casa nostra havia estat ocupada pel capellà, que s'havia fet amo de tot.

La relació del seu pare i aquest capellà, mossèn Casanovas, és cabdal en la història de Josep Fortuny. Com definiria aquesta relació?
Abans de la guerra va ser una relació tibant. El mossèn va fer un acapte de diners entre els feligresos per comprar un cotxe per al bisbe i el meu pare va fer una contracampanya per donar aquests cèntims a l'Ajuntament, per a la gent necessitada. Això al capellà li va caure molt malament. Una altra cosa que li va caure molt malament és que li va prohibir que les campanes de l'església toquessin a la nit perquè els veïns s'havien queixat.

Malgrat tot, el seu pare el va amagar...
Sí, abans que s'acabés la guerra, el meu pare el va fer agafar per dues persones de la seva confiança perquè el portessin a Barcelona i l'amaguessin perquè els de la CNT-FAI no li fessin alguna cosa. Però això el capellà no li va agrair mai.

Ben al contrari...
Sí. Quan es va acabar la guerra i vam tornar a Mollet, a la meva àvia li va prohibir que ens allotgés a casa. Ell havia ocupat casa nostra, s'havia quedat tota la roba, mobles, pintures d'en Mir que valdrien una fortuna, una biblioteca que el meu pare tenia molt important, totes les eines i útils de l'obrador de pastisseria i s'ho va polir tot.

Però això no va ser tot. Segons explica, la seva denúncia va ser determinant en l'assassinat del seu pare.
El 15 de juliol de 1939 estàvem dinant a casa de la iaia i va trucar a la porta. Recordo que li vaig obrir la porta i el van fer passar. Venia acompanyat de dues persones, l'agutzil del poble, un tal Cassi, i l'altre era un contractista que es deia Joan Ventura. El capellà es va dirigir a l'àvia i li va dir que aquella tarda aniria a Barcelona a fer una gestió que la recordaríem tota la vida. Nosaltres teníem el pare a la Model amb pena de mort i vam suposar que anava a testificar a favor d'ell perquè li traguessin. Li vam besar les mans i li vam donar les gràcies. L'endemà al matí, el 16 de juliol, la meva mare va anar a la Model a portar-li la roba neta al pare, i quan va arribar a la porta li van dir que aquella matinada havia estat afusellat. Imagina si va ser cínic i pocavergonya.

La mort del seu pare va ser tràgica, però la família també va patir les represalies durant temps.
Va ser una persecució constant mentre va estar a Mollet. Va enviar la Guàrdia Civil per agafar-nos a mi i a la meva germana per portar-nos a un hospici. A més de robar-nos el pare i tot el nostre patrimoni, l'any 1939 van posar una multa de 50.000 pessetes a la meva àvia per reconstruir l'església, no les tenia, i va haver d'hipotecar-se. L'Ajuntament havia prohibit a les botigues que ens venguessin res. Vam haver d'empadronar-nos a Barcelona on tenia el pare de la meva mare, i allà cada dia l'avi ens anava a buscar el pa del racionament i cada dia ens el remetia amb un recader.

Aleshores l'alcalde era el Simeó Rabasa...
Sí, va ordenar-ho ell. Ens va fer molt mal.

Es van sentir abandonats pels veïns?
Sí, tothom tenia por i tots es van apartar de nosaltres. Només va haver-hi unes persones que recordaré tota la vida. Un el Peret Ventura, que venia cada dia a casa després de treballar fins que jo vaig fer 18 anys i les germanes de Palamós que venien dos o tres dies a la setmana. A part d'aquestes persones, no tenim res a agrair a ningú més enllà d'algun pagès que ens facilitava la revenda de patates i farina.

Creu que encara es viuen situacions hereves d'aquell moment aquí al poble?
No. Les famílies que ens van fer mal han anat canviant i han volgut rectificar i jo no he tingut odi, m'he apartat d'ells. No m'he venjat mai de res, però ho recordo tot perquè tots plegats ens van trencar la vida.

Fa uns dies, l'Ajuntament instal·lava una llamborda davant la que va ser la casa familiar a Gaietà Ventalló en memòria al seu pare i fa un any s'instal·lava una placa. Creu que Mollet ha trigat massa a fer homenatges al seu pare?
Ha arribat quan ha arribat i la família estem contents. Poder sí que s'ha trigat una mica, però tampoc ho hem demanat nosaltres.

Vostè ha dedicat gran part de la seva vida a lluitar per la memòria dels represaliats i els immolats. Quin creu que és el problema perquè realment no hi hagi una llei de memòria històrica que reconegui els represaliats i els morts pel franquisme?
Hi ha covardia política. No sé de què tenen por, però en tenen. I els socialistes no s'han portat gens bé perquè la primera llei que va fer Rodríguez Zapatero ja va ser un fracàs. Ens va prometre que s'anul·larien totes les sentències i quedarien rehabilitats i no es va fer. I amb la nova proposta de llei es diu que les sentències queden anul·lades perquè són il·legítimes, no il·legals, i exigim que siguin il·legals.

Confia que aquesta llei tiri endavant?
Des del 15 de setembre que està dins de les Corts i no s'ha discutit encara però crec, i tant de bo m'equivoqui, que retiraran la llei. No s'atreviran a presentar-la perquè no serà aprovada.

Diu que hi ha covardia política. Creu que encara existeixen les dues espanyes que van desembocar en la guerra civil?
I tant, i continua manant el franquisme. Quan es va fer la transició, amb les ganes que hi havia de tenir la democràcia, es va fer molt malament.

Edicions locals