'Hem de ser forts reivindicant el dret de les dades'

Albert Isern Fundador de Momentum Analytics

Societat, Economia

'Hem de ser forts en demanar el dret a les dades'
'Hem de ser forts en demanar el dret a les dades'

Els humans vivim rodejats de dades. Aquesta acumulació d'informació fa que cada cop sigui més complexa la seva anàlisi i que per aconseguir-ho calguin eines digitals. Fer comprensibles aquestes dades per fer més eficient la gestió d'empreses i administracions és el que fa Momentum Analytics, companyia dedicada a l'anàlisi avançada de les dades, fundada pel molletà Albert Isern.

Quan comença la teva experiència professional en el sector de l'anàlisi de les dades?
El 2009 vaig fundar una empresa especialista en anàlisi de les dades i vam aconseguir ser premi al millor soci de Microsoft a nivell mundial, premi que vam guanyar durant tres anys consecutius. El 2018 vaig crear Momentum Analytics una companyia especialista en analítica avançada de les dades, és a dir, a partir de l'anàlisi de múltiples fonts de dades i els algoritmes matemàtics trobem correlacions que ajuden a anticipar-nos o a detectar aquelles oportunitats de negoci que no es veuen a simple vista.

Què és el què no es pot veure a simple vista?
La ment humana pot veure 5 o 6 variables a la vegada, però quan surten moltes més variables i més dades, amb això ens ajuden les matemàtiques. Les màquines soles no prenen decisions per si soles, però sí que acompanyen la presa de decisions de l’humà.

Què cerqueu en aquestes dades?
L'empresa està enfocada a fer que les ciutats siguin més pròsperes, més saludables, més inclusives, més sostenibles i com les tecnologies avançades ens poden ajudar en aquest camí. 

Què és el que aporten aquestes eines digitals perquè les empreses siguin més pròsperes?
En el món privat, a partir de molta informació estadística que existeix, creem uns models analítics per identificar les tipologies de les famílies que viuen al territori. Aquesta eina és de molta utilitat per la presa de decisions de les empreses. És entendre d’una forma molt gràfica, que el fet de conèixer les característiques sociodemogràfiques i econòmiques de la població ens pot ajudar a adequar l’oferta al públic objectiu. Per exemple, podem arribar a predir millor quan facturarà la direcció d'una multinacional amb l'obertura d'un restaurant.

Ara, heu anat més enllà i apropeu aquesta tecnologia a les administracions públiques, entre les quals l'Ajuntament de Mollet. Què els oferiu?
El projecte és exactament igual. On abans teníem una cartera de productes, ara tenim una cartera de serveis públics, en aquest cas concret, de serveis socials. On abans teníem uns clients que ens compraven les nostres hamburgueses, ara tenim uns usuaris de serveis socials. On abans l’empresa privada buscava els clients potencials, ara busquem els usuaris potencials -tots aquells que es troben en una situació de fragilitat i que, per exemple, desconeixen que disposen d'un servei d'atenció o d'un ajut-. Això ens permet anticipar-nos a l’emergència social amb la mateixa metodologia.

Quin és l'objectiu?
L’eina ajuda a les administracions a poder planificar millor els recursos i a poder distribuir-los d'una forma més equitativa. També dignifica la feina dels treballadors socials, els dota d'eines que els permetin ser més eficients i obtenir millors resultats i per descomptat, a poder atendre millor les persones.

Què suposa quedar-se fora del món digital?
Suposa sortir de la partida. Les necessitats incrementen a un ritme més alt que els recursos. Ara més que mai hem de ser més eficients que mai. Hem d’evolucionar d’una aproximació pal·liativa –d’apagar focs- a una de preventiva –treballar de forma planificada-. Al final, és posar ordre, és ajudar a dimensionar els serveis socials dels ajuntaments a estar preparats per les necessitats reals de  la  ciutadania.

Quines són aquestes necessitats?
El sistema sanitari que ens cobreix impacta en la nostra salut un 10-12%, la genètica un 20% i la resta són els factors sociodemogràfics i econòmics. De fet, és reconegut per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) que els factors sociodemogràfics i econòmics impacten directament en la salut. A tall d'exemple, segons una estadística de l’Ajuntament de Barcelona, hi ha deu anys de  diferència  d’esperança de vida entre Torre Baró i Pedralbes. Gràcies als nostres models matemàtics podem identificar la població i el grau de risc de fragilitat social, els dotem d’eines que poden ser preventives pel sistema sanitari.

Com de preventives?
Ens hem d’imaginar una piràmide. A la punta de dalt de la piràmide hi ha els que consumeixen el 30% dels recursos sanitaris. Hem de minimitzar els que estan per sota d’aquest esglaó. Si podem identificar aquest esglaó i millorar-los les condicions socials, reduirem i retardarem que vagin cap a dalt. Si podem actuar de forma preventiva i posem mesures, disminuirem la complexitat del sistema sanitari.

Què cal fer per aconseguir-ho?
Hem de començar a trencar conceptes com que la salut és una inversió i els serveis socials són un cost. Hi ha un estudi de la London School of Economics, que analitzava que 10 anys de solitud no desitjada té un increment de costos en salut de 8.000 euros. Per fer front a aquesta situació, al Regne Unit han creat un ministeri de la solitud no desitjada. Per tant, si podem dedicar recursos als serveis soci- als, la societat se'n beneficia.

Amb quines barreres us trobeu?
La llei de privacitat de les dades. Hem de posar sobre la taula el debat. Hem de ser forts reivindicant el dret de les dades per poder donar un millor servei a les persones. L’ideal seria poder identificar la senyora Maria que viu sola i ningú ho sap. Fins que no arribem aquí, treballem amb dades estadístiques, que com a mínim ja són un salt qualitatiu molt bèstia respecte del que tenim ara mateix.

Quins objectius de futur us plantegeu?
Que sigui una eina de país. Aconseguir que una entitat supramunicipal sigui central de compres o faciliti la contractació per part dels ajuntaments. I l’altre objectiu és fer front a la gran barrera de la bretxa digital a través de l'accessibilitat per veu. És a dir, que es puguin fer les gestions del dia a dia, com fer la compra, amb la veu.

Edicions locals