Sergi Casanovas

La Pepi Guasch va ser voluntària olímpica als Jocs de Barcelona 1992. Estava situada al Camp de Tir de Mollet, on hi havia desenes de voluntaris.

— On estaves com a voluntària i quina tasca feies?

- Al Camp de Tir. Estava a la part d’informació per quan venia la gent de fora.

— Com vas viure l'experiència?

- Molt bé. Tenia 19 anys, tot era nou per a mi, vaig conèixer molta gent. Em va obrir moltes portes i em VA ensenyar molt.

— Guardes algun record en especial?

- Recordo molt el canvi de pins. Els voluntaris teníem pins de les olimpíades, els canviàvem amb gent d’altres països i anàvem clavant els pins que aconseguíem a les gorres de voluntari.

— Com anàveu vestits?

- Uns quants anàvem amb xandall, que hi havia blau i verd, i hi havia altres que anaven amb vestit formal.

— Tenies coneguts que també s’haguessin apuntat com a voluntaris?

- Ens vam apuntar uns quants, però no estàvem tots a la mateixa zona. Algun va anar cap a Barcelona també. Al final tots quedàvem i ens explicàvem l’experiència.

— Vas conèixer gent nova?

- Sí, molta. Però ja no tinc contacte amb ells, especialment amb els de fora. Tinc contacte amb els que ja coneixia.

— Com et vas animar a apuntar-te?

- Se'n va fer força publicitat. Crec que me'n vaig assabentar per Mollet. I com es feia aquí doncs millor.

— Com era l’ambient a la ciutat?

- La gent ho va viure moltíssim. Recordo molta gent, molta festa; venien de tot arreu

— El balanç és positiu?

- Totalment. Queda un record molt maco, jo encara guardo la roba i l’uniforme que ens donaven.

— Repetiries l’experiència?

- Sí. M’agradaria que els meus fills poguessin viure una cosa així. Ara que s’havien de fer els Jocs d’Hivern jo els hi deia a casa meva: “Si es fan us animo que sigueu voluntaris”. Estaria bé que tothom ho pogués passar un cop a la vida.