L'emissora municipal ha estat guardonada amb el premi de Morat i Torrat d'Honor de la festa major d'enguany amb motiu dels seus 40 anys d'història.

–Com heu rebut aquest premi?
–Amb molta il·lusió. El Joel Gascón va anar a cobrir la notícia de presentació de la festa major i quan es va fer públic em va enviar un whatsapp i la veritat és que em va fer molta il·lusió. A més perquè ha coincidit que just la temporada que hem acabat vam fer una aposta per recordar els 40 anys d'història de la ràdio i ha estat com un premi al reconeixement de tota aquesta trajectòria de l'emissora i al paper de dinamitzadora que té la ràdio pel que fa a les entitats.

–Precisament, la ràdio és un mitjà important en la xarxa associativa de la ciutat.
–Un dels objectius com a emissora municipal és donar veu a aquelles entitats que tinguin interès a fer ús de la ràdio per dinamitzar la seva activitat. Hi ha entitats que porten amb nosaltres gairebé els 40 anys d'història de l'emissora com el Centro Cultural Andaluz, la Irmandade a Nosa Galiza, Castellers de Mollet amb el Plaça de 9... potser ara moltes no estan fent programa, però seria difícil trobar una entitat que no hagués estat en algun moment fent un espai de ràdio.

–Com ha anat canviat la vinculació de les entitats amb la ràdio?
–A la ràdio ara ens trobem, potser, amb la mateixa situació que es pot trobar qualsevol entitat de la ciutat, que és la necessitat de gent. Ara és molt més difícil trobar algú d'una associació que vulgui, de forma altruista, assumir la responsabilitat, el temps i la dedicació que suposa fer un programa de ràdio. Hi ha un canvi social, la ràdio es consumeix diferent, es fa ràdio de forma diferent, s'estila molt més el podcast, t'ho fan des de casa i t'ho envien abans de  venir als estudis, tot i que això ho intentem potenciar molt.

–També treballeu amb les escoles...
–Sí. És important que els joves també coneguin que tenen una ràdio municipal i que pot ser una porta d'entrada per a projectes que és molt difícil que en una emissora convencional puguin fer-se realitat. Una experiència de la qual estem molt contents és del programa L'edat del pavo, que promou el professor Pere Reyes responsable i l'ànima d'aquest espai, i per on han anat passant diferents generacions.

–Com us han afectat les xarxes socials?
–Ràdio Mollet no té moltes xarxes i precisament un dels projectes és ampliar-les i ser-hi més presents. Creiem que és un suport de difusió a la tasca que fem i un reforç al missatge.

–Com ha anat canviant el paper de la ràdio com a mitjà de comunicació a la ciutat?
–Com més oferta, la gent pot estar millor informada, però també s'han de repartir les audiències. Segurament hem notat una davallada, però així i tot, la ràdio és un dels mitjans que aguanta millor l'ús de xarxes socials i la implantació d'altres mitjans pel que fa a la competència. Amb la imatge, sí, has de competir-hi, però crec que són dos productes totalment diferents que no tenen per què fer-se mal sinó que poden complementar-se perfectament.

–Quina és la relació que ha tingut Ràdio Mollet amb les colles de Morats i Torrats?
–Tan bon punt van néixer sempre ens hem interessat per les activitats que fan al llarg de l'any. Precisament, ja fa uns quants anys vam incorporar a l'estiu l'espai de les colles al magazín matinal. Per festa major, quan a la ràdio fem una programació a peu de carrer, a l'inici de cada dia estem amb les colles per comentar les activitats que faran i fer difusió de tot allò que programen.

–Ràdio Mollet és morada o torrada?

–Ho hauríem de preguntar als companys, però jo crec que en trobaríem de les dues bandes... tenim el cor dividit.

–Com valoreu la feina que fan les colles?
–Jo crec que és increïble perquè dediquen esforç i el seu temps perquè la ciutadania gaudeixi i la recompensa és que la gent s'ho passi bé. I això no és fàcil. A la ràdio, que tenim molta gent que hi dedica el seu temps també de manera altruista, ho valorem moltíssim perquè és el que ens permet tenir una programació prou digna i això és el que fa l'associacionisme i, en aquest cas, les colles.

–De la festa major, què en destaqueu?
–Ràdio Mollet sempre ha fet dues retransmissions a l'any en directe: la cavalcada de Reis i el pregó de la festa major. Per a nosaltres viure el pregó allà en directe i portar-lo a aquelles persones que pels motius que sigui no hi poden ser, és espectacular.

–Les colles us premien pel vostre 40è aniversari, però això va ser el 2021...
–El quarantè aniversari de la ràdio va ser el 22 de gener de 2021 però no es va poder fer festa d'aniversari. El 2022 s'ha fet reduïda i amb protocol covid. Va quedar deslluït i per això vam tenir la pensada de parlar durant aquesta temporada amb diferents persones que han format part de la història de Ràdio Mollet. La coincidència d'aquest premi honorífic és com un colofó després de no haver pogut celebrar el 40è aniversari com volíem.

–Portes 33 anys a l'emissora. Què destacaries de la història de Ràdio Mollet?
–La il·lusió. A mi me n'ha fet molta retrobar-me amb companys que igual feia 20 anys que no parlàvem i veure la il·lusió que els hi feia tornar i parlar del seu pas per l'emissora. Era l'època de l'eclosió de les emissores municipals, els inicis de la democràcia i tothom et parla d'aquesta il·lusió i aquestes ganes de fer i aquesta implicació de la societat. No teníem els mitjans que hi ha ara. No teníem ni tan sols un mòbil i havies de fer un directe i demanar un telèfon des d'un bar i la gent te l'oferia...

–Com ha canviat la feina del periodista radiofònic en aquestes dècades?
–Jo vaig entrar a Ràdio Mollet amb una màquina d'escriure Olivetti d'aquelles verdes a sobre de la taula. Gravàvem amb cinta de cassette, i anaves amb la gravadora i si després havies d'agafar talls de veu havies de passar en una cinta rebox, una cosa que ara ensenyem als escolars que visiten l'emissora com una relíquia. Imagina't l'evolució, ara tot informatitzat, el mòbil com a eina de treball... no té res a veure.

–Però potser s'ha perdut una mica de romanticisme?
–Ara hi ha la pressió que has de fer ràdio, has de fer xarxes i aquesta pressió del dia a dia el que no et permet és tenir tanta cura del producte com podies tenir abans... Abans era fantàstic anar a la discoteca i agafar un vinil, punxar en el moment exacte, treballar-t'ho... aquest romanticisme potser és el que ha canviat, però intentem treballar per continuar oferint un treball acurat.