–Ets membre d'Òmnium des del 2020 i al maig et converties en el referent a Mollet com a relleu de la Teresa Pons.
–A la junta del Vallès Oriental hi havia dues persones de Mollet, la Montse Pagés i la Teresa Pons, que va renunciar-hi. Se'm va oferir la possibilitat de substituir-la i vaig acceptar. Ara hi ha un moment d'impàs al Vallès Oriental perquè s'han de renovar càrrecs, entre els quals la presidència i la vicepresidència, i esperem que pugui ser en una assemblea al mes de febrer. Necessitem acabar de clarificar la situació orgànica i començar a posar-nos les piles per assumir els reptes que s'ha plantejat la nova direcció d'Òmnium a nivell català.
 

–Què et va fer el pas endavant?
–La preocupació per la davallada de l'ús social del català va ser el principal motiu. Òmnium té una connotació més política com a agent actiu en el procés per la independència de Catalunya, però a aquest vessant ja hi ha gent que s'hi dedica, no és el meu objectiu. Jo ho he mirat en clau més local i veig la realitat del català als carrers, a les terrasses, a l'escola i sap greu el retrocés que s'ha fet.
 

–Quin creus que és el motiu?
–Crec que és un procés de degradació que s'ha donat a poc a poc. Alguna cosa ha passat a les escoles. Potser no tenir prou recursos, potser alguns han tirat la tovallola... és un conjunt de circumstàncies. I la degradació d'aquest ús social del català s'han anat fent cada cop més evident al carrer. A Mollet costa molt que et parlin en català pel carrer.

A Mollet costa molt que et parlin català al carrer. La degradació de l'ús social del català s'ha fet cada cop més evident

–Òmnium al novembre presentava la campanya Treu la llengua. Com s'està vehiculant a nivell territorial?
–El tema de la llengua està detectat fa temps i el projecte Vincles –dins el qual està el de Treu la llengua– vol arribar a grups de vuit o deu persones que no parlen català amb alguna persona catalanoparlant que pugui treballar per afavorir l'aprenentatge de la llengua però també per afavorir el coneixement de la cultura i de les relacions interpersonals. Nosaltres hi treballarem en això, però ja hem anat fent altres coses. Per exemple, l'any passat vam fer l'activitat Les colles ensenyen la llengua durant la festa major i va tenir molt bona acollida i ens agradaria repetir-ho. Es va treballar la llengua d'una manera més lúdica amb jocs al Mercat Vell i les dues colles es van abocar amb moltes ganes. És una manera d'arribar a un públic més ampli i amb les escoles també ens agradaria treballar aquest vessant lúdic del català.
 

–Després de l'efervescència del procés, de l'1 d'octubre, amb un increment de socis molt gran, quina és la situació actual d'Òmnium?
–És cert que alguns dels que van fer costat a Òmnium com a actor important en el procés creuen que no s'han cobert les seves expectatives i alguns estan desencantats i ja no estan a Òmnium. Però tenim uns 190.000 socis i és una xifra molt important. És possible que s'hagin perdut socis, però crec que és una entitat molt potent a nivell nacional.
 

–En aquesta època agafa un protagonisme important el vessant més polític. Creus que s'està retrocedint en aquest sentit i es vol tornar a donar més protagonisme als valors relacionats amb la cultura del país?
–Òmnium té tres objectius que són la cultura, la llengua, i país i al mig la cohesió social que és un aspecte transversal. Òmnium hi treballa detectant vulnerabilitats en aquest àmbit i es proposen accions, com per exemple Revoltes, que es va fer a nivell de Catalunya i també el vam fer a Mollet.
 

–En què va consistir?
–Vam treballar a la Plana Lledó amb una perspectiva històrica de la lluita veïnal pels drets i necessitats que tenia el barri. Ara hi ha altres problemes i necessitats al barri, com seria l'habitatge, i estem treballant amb col·lectius com la PAH, gent relacionada amb l'esplai Tuareg, La Tramolla, s'ha convidat l'associació de veïns... per intentar enfortir els vincles entre associacions amb diferents objectius, però que poden treballar amb un objectiu comú i ajudar a la cohesió.  
 

A nivell local no té sentit que Òmnium faci res per si mateix si no ho fa amb altres actors del teixit social de la ciutat

–Parles molt de col·laboració...
–A nivell local no té sentit que Òmnium faci res per si mateix si no ho fa amb altres actors que hi ha a la ciutat, ho ha de fer amb el teixit social existent. Alguns ens veuen amb reticències... "ui aquests independentistes...", pensen. Cadascú ideològicament respon als seus paràmetres personals, però independentment d'això potser tenim objectius comuns a satisfer. Hi ha gent que està fent coses i molt interessants i és bo que es coneguin i col·laborin perquè això també ens enforteix. Amb Òmnium passa que molta gent ha volgut contribuir econòmicament en una causa política, però ara es tracta d'actuar no només en l'àmbit de país sinó també en els altres que també són importants a Òmnium.
 

–Ara, doncs, voleu prioritzar els eixos de llengua i cultura que durant aquests anys han estat en un segon pla per l'efervescència política.
–Sí i també perquè s'han afeblit. Si la llengua s'afebleix la cultura en llengua catalana també ho pateix perquè la que és més predominant s'acaba imposant. Cal més oferta de continguts i amb més poder d'atracció.
 

–En aquest àmbit de col·laboració amb altres entitats, quina és la relació amb l'Assemblea al territori, després del distanciament que s'ha fet patent a nivell nacional?
–La relació és correcta. Ells tenen un vessant molt més polític que nosaltres a nivell local i potser els punts de trobada són menys. Ells estan més focalitzats a aspectes que potser des d'Òmnium també es treballen però des de la nacional, com els represaliats o la denúncia del catalan gate. A nivell nacional això està molt ben estructurat i nosaltres a nivell local no estem per fer això.
 

–Què creus que necessita Òmnium a Mollet per fer la seva tasca?
–El que Òmnium ha d'oferir a Mollet i a les diferents ciutats del Vallès Oriental són projectes que puguin engrescar persones que tenen interessos comuns en l'àmbit lingüístic i cultural. Hem de ser capaços de trobar activitats perquè ens puguem aplegar i fer coses conjuntes amb el teixit associatiu local. Potser la diferència d'Òmnium amb aquestes entitats és que aquestes tenen una raó de ser molt local i nosaltres no tant i això fa pensar que no hi hagi punts de trobada. Per exemple a la plataforma La Cultural, nosaltres no hi som, no ens hi han convidat... no passa res però...
 

–Però potser és que no es percep Òmnium com una entitat cultural...
Cultural des del punt de vista que promou la llengua i la cultura catalana a nivell nacional ho és, sens dubte. Una altra cosa és que a nivell local se'ns vegi així també. Això no depèn tant d'Òmnium com de les persones que hi siguin i que vulguin fer coses en aquest sentit i potser el que passa és que no hem trobat punts d'encaix i cal buscar-los i treballar-los. Nosaltres també hem de ser un agent actiu per intentar establir sinergies entre els diferents actors socioculturals de la ciutat, sigui el Casal Cultural o les diferents entitats de cultura popular.
 

–Us heu de fer més presents a la ciutat?
–Sí. En aquest sentit, l'Ajuntament potser tampoc ha tingut una especial predilecció per Òmnium, encara que ara hi ha bona relació. El govern de la ciutat està en mans de qui està i Òmnium defensa el que defensa. Segurament en l'àmbit de la llengua hauríem de saber trobar estratègies amb el govern de la ciutat per tenir major incidència, amb un pla amb la participació del govern local i de tots els actors que poden tenir un paper per afavorir l'ús social de la llengua. Trobo a faltar això com a iniciativa política local. No s'ha fet visible la necessitat d'enfortir l'ús social de la llengua.
 

En l'àmbit de la llengua hauríem de trobar estratègies conjuntes amb el govern municipal per tenir una major incidència

–Creus que el govern municipal no promou prou la llengua o no se'n preocupa prou?
–Òbviament que se'n preocupa i se n'ocupa, però, per exemple, si fas classes d'aiguagim al complex municipal, estaria bé que el monitor parlés en català i no sempre és així. És només un exemple per il·lustrar, però la idea és que si te'n preocupes vol dir que tot allò que fas mires que es faci en català i potser aquesta sensibilitat no la tenen tan marcada. Fan coses a nivell cultural, el Centre d'Estudis Molletans fa una gran tasca. Es fan coses per enfortir des d'una perspectiva històrica o cultural però des d'una perspectiva més a peu de carrer, que és on tenim ara el problema, trobem a faltar una incidència més forta per part de l'Ajuntament.