A les portes del Dia Internacional dels Museus, la directora repassa quina és la tasca que fan els museus municipals.

Què aporta un museu municipal?
És una projecció per a la ciutat. Les visites del cap de setmana, majoritàriament, són de gent de fora i en molts casos de persones que no han estat mai a Mollet i que hi venen per primera vegada per veure el museu. Això dona una projecció a la ciutat que intentem acompanyar amb les visites al menhir, a Gallecs... És una col·lecció de primer nivell, perquè el Joan Abelló va apostar per molts pintors que no hi són en altres museus municipals, sobretot de les segones avantguardes.

Parles de la gent de fora. Però, què hi ha dels molletans i el seu vincle amb el Museu Abelló?
Una persona que treballava abans aquí va anar a Nova York i quan va tornar ens va explicar: "M'he trobat unes persones que eren de Mollet, del carrer del Museu Abelló, i no hi han estat mai". I es van trobar a dins d'un museu als Estats Units; ja ens passa que anem a buscar les coses a fora i valorem poc el que tenim a casa. Penso que els molletans s'han de sentir molt orgullosos de tenir aquesta col·lecció, però ho hem de treballar, perquè molta gent no hi ha entrat mai i molta gent que hi entra hi queda parada quan ve. Però també hi ha molta gent de Mollet que quan venen parents o amics de fora, els porten a veure la Casa Museu, perquè és una cosa singular i única al país.

Podria passar que un molletà, visitant algun dels grans museus de l'Estat, trobi un quadre de la col·lecció Abelló?
Precisament, la setmana passada va arribar una obra que estava al MNAC, ara marxarà una altra obra a Madrid i fa pocs dies hi va haver un Sorolla també en una exposició a Madrid. El MNAC, el MACBA, el Reina Sofia, etc., sempre ens han anat demanant peces en préstec. L'Abelló no té uns quadres grans, però sí que ens en demanen. Tot i que per fer-ho has de demanar autorització a la Generalitat i al Ministeri i és un procés molt lent.

La gratuïtat del museu d'aquest 2023 està fent que hi vingui més públic?
De públic molletà sí, però molts dels visitants de fora no saben que és gratuït.

Seria positiu estendre la gratuïtat més enllà de l'Any Abelló?
Ens ho estem plantejant. Moltes vegades hi entra algú i li diem que s'ha de pagar i ens diu: "Ja vindré un dia que tingui més temps". I això passa molt sovint. Amb la xarxa de museus d'art hem parlat de la gratuïtat: els museus són un benefici per a les persones, igual que anar a un concert, per exemple. Però en el cas dels museus municipals, són tan simbòliques les entrades, i molta gent acaba comprant alguna cosa de la botiga, que ja compensaria. És un dilema que tenim els museus, però mira, l'Abelló, cada vegada que hi portava algú, pagava: "S'ha de donar exemple", deia.

Quina és la feina que feu als museus?
Els museus tenen l'encàrrec de vetllar i difondre el patrimoni, però també tenim una part social i hem de donar accés a tota la població, no sols a aquelles persones que antigament anaven als museus. Ens hem d'acostar a diferents col·lectius i això incrementa les nostres tasques i porta molta feina que no es veu.

La conservació és una de les tasques principals.
Tenim un fons de més de 10.000 obres i la conservadora (Mireia) vetlla per la gestió de les col·leccions. La Mireia prepara les obres per a les exposicions. Quan les neteges, el canvi és molt gran. A més, moltes obres no han estat mai descobertes i algunes d'elles tenien dibuixos al darrere que també hem de documentar.

Què implica la documentació de les obres?
Cada obra té una fitxa, com si fos el seu carnet d'identitat. Hi té el número de registre que identifica la peça, les seves característiques, les descripcions, si ho saps pots posar on s'ha comprat, si ha estat en una col·lecció anterior, totes les exposicions on ha anat i els llibres on s'ha publicat, si s'ha fet alguna intervenció o restauració... Tot això es va acumulant a la fitxa. La documentació normalment la contractem externament i ara hi ha personal que, com que farem l'exposició de l'Abelló a l'Àfrica, està documentant totes les fotografies de l'Àfrica. En aquest sentit, després, també es fa un contracte extern a una persona que és experta en art africà perquè documenti les peces, perquè això enriqueix més les col·leccions i els nostres discursos.

Ampliar les col·leccions són una altra de les línies de treball dels museus, oi?
Sí, i volem donar a conèixer aquesta tasca d'anar engreixant les col·leccions sota uns criteris. Tenim moltes propostes de donacions, però s'han de valorar. De quadres de l'Abelló en tenim molt poca cosa dels primers anys, i aquestes donacions les hem acceptat. Però també hi ha qui ens diu: "Jo pinto i dono un quadre al museu". No, perquè són diners públics i s'han de conservar les obres. Acceptar una donació és molt fàcil, però vol dir que tu l'has de mantenir sempre i per tant t'has d'assegurar que va en la línia del creixement de la teva col·lecció. Per això, amb l'ajuda d'un expert, tots els museus de la xarxa vam crear el manual d'adquisicions. D'altra banda, som referència en Dau al 7, en tenim molta col·lecció, i per tant una de les adquisicions que vam demanar a la Generalitat i que ens ha acceptat són uns dibuixos del Gram.

Com decidiu quines mostres programar?
Aquest any estava clar que tot estaria vinculat a l'Abelló. Però és anar parlant i anar mirant; és el criteri tècnic d'aquí. Acollim algunes exposicions de producció externa que fan la Generalitat i la Diputació de Barcelona, perquè són obres de molta qualitat i que nosaltres no podríem acollir perquè no ho podríem pagar, com Història de les mans (any 2022). També fem produccions pròpies o coproduccions.

Què us implica fer exposicions pròpies.
Quan són produccions pròpies, com La col·lecció viscuda, la vida pintada. Abelló 100 anys –que es pot visitar fins al juny–, hem de fer recerca, posar les obres, el catàleg, les fotografies, la museografia... A vegades dic que ens imposem museografies de museus de primer nivell, i no estem a primer nivell, ni en pressupost ni en personal. Una producció pròpia suposa molta despesa. A part dels diners de l'Ajuntament, que és la institució que posa més diners, busquem subvencions de la Diputació i la Generalitat. En el cas d'una coproducció, com L'home nu (2021), la Diputació va assumir-ho econòmicament, nosaltres vam fer-ne la proposta educativa i el Museu de Cerdanyola, el comissariat. Dona projecció al museu fer coses així, i la Diputació hi aposta, però el problema és que no tenim temps per fer-ho.

Fes-nos cinc cèntims de l'acte principal del Dia Internacional dels Museus? (Tot i que estava previst que es realitzés aquest dissabte, a causa de la previsió de pluja s'ha ajornat al divendres 2 de juny)
Coincidint amb l'Any Abelló, hi haurà l'espectacle Una nit amb Abelló, d'unes dues hores i dirigit per la Marta Busquets i el Jordi Coromina, que han buscat la vinculació amb les entitats –hi participaran una vintena d'entitats–; el Kitflus hi ha aportat tota la part musical.