P: Quant fa que està com a mossèn a l’Església de Sant Vicenç?

R: Em van presentar el dia 9 de novembre tot i que el nomenament va ser el 20 d’octubre, però realment fa dues setmanes que estic residint a la casa.

P: De quina església provenia?

R: De Montornès del Vallès, després d’onze anys. També he estat a esglésies de Sentmenat, Barcelona i Mataró.

P: Ha notat grans canvis entre l’Església de Montornès i la de Mollet?

R: Sí, molts. Montornès és més poble, és més petit i és més fàcil conèixer la gent. El fet que més m’ha sorprès de Mollet és que, després de diversos canvis de mossens en poc temps, m’he trobat amb una comunitat, una parròquia, on hi ha molta vida. Hi ha grups de totes menes. Sorprèn trobar-te amb tanta diversitat de grups i amb gent disposada a ajudar.

P: Quins valors es volen transmetre des de l’Església de Sant Vicenç?

R: El primer valor que nosaltres volem enunciar és Jesucrist, amb la complexitat i riquesa del seu missatge. Ens agradaria poder donar respostes a les necessitats d’aquest món. Nosaltres tenim la sort de poder comptar amb una assistent social, una treballadora de Càritas, i molta gent que s’hi implica. Ens agradaria poder ajudar els més necessitats; fer un menjador públic i unes instal·lacions on es puguin dutxar i on se sentin que són tractats com a persones. Volem que aquesta sigui la cara més coneguda de la nostra església. D’altra banda, també ens agradaria recuperar gent que s’ha anat desentenent amb el temps; volem tornar a apropar-nos.

P: Quines iniciatives s’han dut a terme en els últims mesos?

R: Hem reactivat molt el paper de Càritas. Hem guanyat en qualitat. S’han plantejat noves maneres de treballar. A més, a partir del 13 de gener i fins el maig, comença un curs de formació en els diversos aspectes de la pastoral, amb l’ajuda de gent del Centre d’Estudis Pastorals.

P: En quin moment de la seva vida va tenir clara la seva vocació?

R: Des dels quatre anys que volia ser capellà, contràriament a la meva família, que eren republicans i no acostumaven a posar els peus a l’església. Des de petit he tingut la presència de l’església gràcies l’oncle Lluís Pou, antic mossèn de Mollet. Per a mi els mossens d’aquella època van ser el meu exemple i immediatament vaig sentir la crida de Déu; vaig sentir una especial atracció pel que era el camp de la fe. Quan vaig fer la majoria d’edat vaig apuntar-me secretament al Seminari, tot i que finalment vaig acabar explicant-ho a casa. Amb el temps van acabar acceptant-ho.

P: Quin és el dia a dia d’un mossèn?

R: És imprevisible. Ens llevem molt d’hora i fem la pregària personal, abans de fer la missa. Afortunadament, sona sovint el telèfon i rebem visites de gent de la parròquia demanant-nos consell o explicant-nos una idea. No hi ha un horari establert. A les tardes és quan hi ha les reunions i durant tot el dia hem d’intercalar els moments de pregàries que pertanyen al nostre ritme de vida. La jornada acaba tard, a quarts d’una, que és quan es fa silenci a la casa.

P: El paper de la religió a la societat ha canviat molt en els últims anys. Cap a on creu vostè?

R: Indubtablement que ha canviat. Les parròquies ens sentim més pobres davant d’aquest món. Potser hi ha hagut èpoques en les que podíem donar més respostes i l’Església tenia un paper més important a la societat. Hi ha tres o quatre generacions que s’han perdut, possiblement, perquè hem començat la casa per la teulada; hem volgut ensenyar a la gent a ser crítics davant de tota la realitat però hem oblidat donar elements de formació. Avui en dia quasi tota religió es veu com una secta. Tot i així, a Mollet cada diumenge passen unes 1.200 persones que combreguen.

P: Ha baixat el nombre de casaments, batejos i comunions?

R: Es comença a notar la disminució, sí. Pel que fa als casaments, han disminuït perquè hi ha parelles que arrosseguen situacions que per a l’Església són irregulars i és l’Ajuntament qui s’encarrega.