L'estatut de la quotidianetat

Josep Torrecillas Ex regidor municipal

L'altre dia en el trajecte en tren de Barcelona a Mollet vaig trobar-me amb una vella amiga i vam conversar sobre el resultat del referèndum de l'Estatut, ella es va interrogar si algú encaras’enrecordava del 18 de juny, el dia del referèndum. Jo li vaig contestar que sí si bé els esdeveniments polítics van ràpids, uns dies desprès de la votació del 18-J el president de Catalunya feia una roda de premsa en la que manifestava que no es tornaria a presentar en les properes eleccions autonòmiques, tots els partits preparant ja els programes i les candidatures per a la tardo. I per tant ja ningú s'enrecorda d'aquell diumenge calorós del 18-J, les úniques dades, és que va haver-hi una alta abstenció i que dels que van participar li van donar un recolzament majoritari al nou Estatut i una derrota aplastant del PP i ERC. Però en tot cas la idea central de la conversa era que les coses van tan ràpid que no ens dona temps a pair el que esta passant, vivim a ritme frenètic, en la quotidianitat, sense pòquer fer una lectura global del que passa. I en aquesta quotidianitat ens trobem problemes diaris que cal fer front com és el cas de les empreses Braun al Baix Llobregat, o Domar i Manaut a Martorelles amb expedients de regulació que afecta a treballadors i treballadores de l'entorn i de la nostra ciutat. Les empreses van al seu rotllo a baixar costos laborals per seguir ampliant els seus beneficis, sense tenir en compte la situació personal i familiar d'aquests treballadors i treballadores. Cal un tipus d'empreses capaces d'afrontar les dificultats sense recórrer a l'acomiadament i a la reestructuracions de plantilles de bon principi. No es pot demanar productivitat als treballadors i treballadores si el seu lloc de treball no és segur. Per això cal veure amb preocupació els efectes de la globalització en el sector industrial del nostre país, això fa necessari la realització de polítiques industrials amb l'objectiu d'afrontar amb èxit els reptes de la globalització i la competència internacional, així com posar limitacions legals dels expedients de regulació de l'ocupació (ERO), tenint en compte que aquelles empreses amb beneficis econòmics no haurien de poder presentar un ERO. Cal doncs no baixar la guàrdia i segui treballan en polítiques a favor dels treballadors i treballadores que tingui com objectiu un nou model productiu competitiu i sostenible, un treball digne i de qualitat. En definitiva cal aplicar polítiques per aconseguir la plena ocupació i reforçar la cohesió social i l'Estatut pot ser un bon instrument per aquests objectius.

Edicions locals