Once a week: ‘Som fidels a la música que tenim’

Des de que van iniciar Once a week en el 2005, els cinc components del grup no deixen de buscar en cadascun dels seus temes transportar a l’oient al seu univers personal i transmetre tot el que ells senten tocant junts. Al 2008 van ser finalistes al

Des de que van iniciar 'Once a week' al 2005, els cinc components del grup no deixen de buscar en cadascun dels seus temes transportar a l'oient al seu univers personal i transmetre tot el que ells senten tocant junts. Al 2008 van ser finalistes al concurs Roca'n'Roll III i van ser guanyadors del concurs Anfirock 08. Amb una primera maqueta de cinc temes a la butxaca, "Something Wrong", s'han endinsat de nou en un segon treball. Omar (veu), Marc Antoni (baix), Jordi Robles (guitarra), Pedro (guitarra) i Jordi Baldó (bateria) es defineixen com a un grup de rock alternatiu.

P: D'on sorgeix el nom de "Once a week"?
R: Quan finalment el grup es va definir no teníem nom. Vam estar buscant fins a adonar-nos que tocàvem un cop per setmana així que vam dir ¡aquí el tenim!: ‘Once a week'.

P: A quin públic va dirigida la vostra música?
R: A tot aquell que li agradi la música que fem. No creiem que hi hagi un públic establert. Si a algú li agrada la música que fem, encara que surti dels seus gustos habituals, perquè no escoltar-la?

P: Tots els temes els composeu vosaltres. Com sol sorgir-vos la inspiració?
R: Escrivim bàsicament sobre les nostres quotidianitats, sentiments i vivències. Pensem que és difícil parlar d'alguna cosa que no has sentit o viscut mai. A vegades també fem primer la base instrumental de la cançó i busquem en ella la inspiració per fer la lletra.

P: Quan de temps us porta composar un tema aproximadament?
R: Cada tema és com un fill i com a tal cadascun creix de manera diferent. Hi ha temes que en cinc minuts els tenim enllestits i, en canvi, hi ha d'altres amb cinc anys d'edat que encara estan patint retocs.

P: Qui sol composar la lletra de les cançons?
R: Generalment l'Omar, el vocalista del grup.

P: Totes les cançons són en anglès?
R: No. En tenim alguna en castellà, de fet, els dos últims temes són en castellà.

P: Com evoluciona la vostra segona maqueta "Tones of whisky"?

R: La maqueta funciona bastant bé, molta gent l'ha escoltat i s'ha sorprès de manera positiva. Estem contents, l'evolució ha estat bona i efectiva.

P: Quin preu té la maqueta?
R: Cap. Per aquesta maqueta no fem pagar res perquè va ser el premi per guanyar Anfirock 08. Ens van oferir la possibilitat de gravar una segona maqueta i tenir-ne 800 còpies de manera gratuïta, per això creiem oportú regalar-les, així les possibilitats de que la gent escolti la nostra música són majors.

P: Teniu algun ritual abans de pujar a l'escenari?

R: Abans de pujar a l'escenari sempre hi han nervis, però són bons perquè et donen la adrenalina necessària per al concert. Sempre ens reunim minuts abans per transmetre'ns aquesta energia i sovint fem un crit de guerra improvisat que ens proporciona la força suficient per donar-ho tot dalt de l'escenari.

P: Mai heu pensat en ensenyar els vostres treballs a una discogràfica?
R: Hi ha la idea, però falta temps. Hauríem de preparar-nos molt bé i això comporta molta feina: fer rodar el nom del grup, organitzar més concerts, composar més temes, etc. La feina del músic és molt dura i, ara per ara, tots hem de compaginar la feina per poder sobreviure el dia a dia, amb el grup; ens falta temps. Però és una idea que no descartem.

P: Quins valors, normes o creences teniu com a músics o artistes?

R: Fem la música que fem perquè ens agrada i és això el que volem transmetre a la gent. Seria difícil canviar aquesta idea. Som fidels a l'estil de música que tenim que és de fet el que ha creat ‘Once a Week' i anirem evolucionant amb ell. El hardrock ens apassiona, és un desfogament, una vàlvula d'escapament.

P: Algun ídol o model a seguir?
R: Black Stone Cherry, Pearl Jam i molts altres, tot tipus de música que escoltem ens influeix al cap i a la fi, però sempre hi han grups que són més afins al nostre estil i d'ells a vegades extraiem les idees que acabem transmeten nosaltres.

P: Aquesta nit toqueu al centre cívic Can Pantiquet de Mollet. Sensacions prèvies al concert?
R: Molt bones. Hi hauran molts coneguts entre el públic i això sempre estimula. A més, compartirem escenari amb un grup molletà que ens agrada molt i que són molt amics nostres, ‘Gain', i això també li suma punts al concert. Una altre fet positiu és el recinte on es dura a terme l'actuació, Can Pantiquet, ja que és on va néixer el grup i on vam començar a assajar; sentim una estimació especial cap a aquest lloc.

 

 

Edicions locals