Pere Emiliano: ‘El jiu jitsu és un art marcial japonès, enfocat a la defensa personal’

Pere Emiliano és entrenador de jiu jitsu al Club Esportiu Can Pantiquet, un art marcial tradicional japonès, que en els seus temps va formar part de l’art dels samurais. Actualment, Emiliano té al seu càrrec un centenar d

Pere Emiliano és entrenador de jiu jitsu al Club Esportiu Can Pantiquet, un art marcial tradicional japonès, que en els seus temps va formar part de l'art dels samurais. Actualment, Emiliano té al seu càrrec un centenar d'alumnes amb molts bons resultats.

P: Vostè és entrenador de jiu jitsu, d'on prové aquest art?
R: El jiu jitsu és un art marcial japonesa, però segons les llegendes prové de la Índia, des d'on va passar a Xina. Segons es diu, un aristòcrata japonès que era metge va anar a la Xina a aprendre medicina perquè allà estava més desenvolupat que a altres llocs, però també va aprendre un seguit de tècniques que, amb els anys, quan va tornar al Japó, les va anar desenvolupat i a partir d'aquí va ser quan va néixer el jiu jitsu. Això va ser al voltant del segle XII o XIII. El seu esplendor, però, va ser quan als samurais els hi van prohibir les armes i arrel d'això van buscar una forma de defendre's amb les mans.

P: Quins trets característics té que el diferencia d'altres arts marcials?
R: És un art marcial que està enfocat a la defensa personal, i per això policies i membres de l'exèrcit l'estan adoptant cada cop més com a mètode de defensa personal. El jiu jitsu té una gamma molt ampla de tècniques, fet que la diferencia d'altres arts marcials. Toca un vano molt ample: projeccions, que és la part de judo; luxacions, que és la part d'aikido; i una part de colpeig que prové del karate. A la seva vegada, la competició de jiu jitsu es divideix en dues parts: lluita i duokata, on, segons uns atacs, tu tries la defensa. Està estructurat dins d'un gokio, que és un sistema de treball, i federada dins la Federació de Judo i disciplines associades.

P: És un esport conegut a Mollet?
R: A Mollet, sóc l'únic entrenador de jiu jitsu i, Can Pantiquet, l'únic club on es porta a terme. Hi ha casos en que es donen classes de jiu jitsu, però s'ha de diferenciar el jiu jitsu tradicional japonès, que és el que jo faig, i el jiu jitsu de Brasil. Un dels grans problemes que tenen ara les arts marcials és les associacions, n'hi ha moltes amb diferents noms, si s'ajuntessin potser seria l'art més potent que hi ha.

P: Ensenyeu als nens tècniques de defensa personal, però al darrere hi ha una tasca de responsabilitat en l'ús d'aquest art marcial...
R: Tant el jiu jitsu com el judo fa alguns anys que l'Organització Mundial de la Salut van aconsellar un mètode per regir l'entrenament dels nens. Un sistema de treball tant per a nens com per joves, que té una funció per donar uns valors, perquè també busques treballar la psicologia, un sistema de treball que eduqui i uns valors. No és només arts marcials, hi ha un treball darrere. Els pares que porten els seus fills busquen una manera d'"educar", una manera de fer les coses. Els nens els primers anys aprenen a dominar el seu cos, a coordinar moviments i les bases fonamentals del jiu jitsu.

P: Quin és el perfil de la persona que practica el jiu jitsu?
R: És com quan un nen que juga al futbol és perquè al seu pare li agrada. En el cas de les arts marcials és una mica el mateix: els hi agrada o han estat practicants. Hi ha pares que han estat practicants d'altres arts marcials i prefereixen que els seus fills vinguin a fer jiu jitsu. Segons els pares ho troben més educatiu que altres arts marcials. Després hi ha una altre part de nens que venen perquè busquen una manera de fer les coses, una rectitud, uns valors, una disciplina... i una petita part que són els que busquen ajudar als seus fills, perquè tenen problemes, perquè es relaxin, perquè els metges els hi recomanen...

P: En quina situació està el club a nivell de practicants?
R: Tant en infantil com adult no ens podem queixar. Aquest any hem tingut dos tercers en adults. Anys anteriors teníem més competidors. Hem tingut campions de Catalunya tant en nois com en noies en duokata i lluita. També hi ha hagut diversos bronzes en els campionats d'Espanya. I amb els infantils any rere any es veu la millora. Som un dels clubs de Catalunya més ven posicionats en el rànquing de competicions i nombre d'alumnes.

P: Que els hi diria perquè els nens vinguessin a practicar aquest esport?
R: En el jiu jitsu sempre han de partir de la base que és un art marcial de defensa personal, així és com jo ho enfoco. Hi ha policies que venen aquí per millorar la seva formació de cara a l'exterior. És una manera que en un moment donat et pugui solucionar un mal moment.

 

Edicions locals