Hibèrnia: ‘La música celta és màgica’

Hibèrnia és un grup de música celta i medieval format pels molletans Manel (guitarra), José Luís (bodhran) i Raúl (mandolina), però Hibèrnia també és el nom que els antics romans donave

Hibèrnia és un grup de música celta i medieval format pels molletans Manel (guitarra), José Luís (bodhran) i Raúl (mandolina), però Hibèrnia també és el nom que els antics romans donaven a Irlanda. Enamorats d'aquest tipus de música volen intentar transportar la màgia de l'Atlàntic a les riberes de la Mediterrània. Segons ells, la música celta té alguna cosa que la fa patrimoni de tots, en les seves textures, ritmes i melodies...

P: Com doneu les vostres primeres passes com a grup?
R: De fet ens coneixíem molt abans Nosaltres dos (Raül i Manel) ja havíem tocat junts en altres formacions d'estil Heavy Metal, res a veure amb el de caire acústic com és Hibèrnia. Teníem sempre en ment provar a tocar en un grup de música celta, però no trobàvem gent, fins que vam decidir començar tots dos junts. Al principi tan sols ens dedicàvem a quedar per tocar algunes cançons junts i a poc a poc vam anar veient que teníem un repertori suficientment ampli com per formar un grup. Aleshores vam gravar la maqueta i més tard, ell (José Luís), un amic de tota la vida, es va oferir per posar les percussions amb el timbal irlandès o el bodhran.

P: En Raül i en Manel heu estat alumnes de Victor Estrada, un dels pioners en música celta a Catalunya molt conegut per la seva destresa amb el Ceremin un instrument que es toca sense tocar-lo amb les mans. Aquest particular instrument Victor Estrada durant aquests dies ha protagonitzat espais del programa l'Hormiguero. Que ha significat Victor Estarda en el grup?
R. Ha significat molt, de fet la maqueta està gravada en els estudis Edin de Victor Estrada. Victor Estrada té una influencia doble al grup. D'una banda, com a professor de música i, d'altra banda ens ha influït per la música que fa. A més, el material que toquem ens el va donar a conèixer i facilitar ell mateix.

P: A més a més dels components fixes al grup, algunes vegades toqueu amb músics que us fan col·laboracions.

R: Si. De tant en quant col·labora Roberto amb la flauta, i nosaltres, especialment en Manel i en Raül, estem incorporant poc a poc l'arpa celta i el violí al grup. Som "multinstrumentistes".

P: A quin tipus de públic penseu que us dirigiu o us voleu dirigir?

R: Creiem que és un públic bastant ampli. La música celta avarca tot tipus de públic. Per Sant Jordi vam tocar en un casal d'avis i els hi va agradar molt. Creiem que és una música que entra bastant bé a tothom. La segueix gent molt variada. Ens dirigim a tothom que ens vulgui escoltar i li agradi la música que fem.

P: Composeu vosaltres els temes?
R: No. Ara mateix els temes que estem agafant són tot temes tradicionals, sobretot irlandesos i americans. També estem agafant temes medievals que són de la nostra tradició com "Canticas de Alfonso XX" i "El llibre vermell de Montserrat". Sembla que siguin coses molt diferents però es complementen entre si. De moment ens estem adherint al que són temes de la tradició. Però un dels projectes de futur és afegir temes de collita pròpia, el que passa és que si algú contracta un grup de música celta vol temes coneguts.

P: Totes les cançons de tradicions irlandeses, espanyoles i americanes que heu recuperat estan versionades?
R: Si. Rescatar el que es tocava aleshores amb exactitud és probablement impossible i segurament no és adient. Nosaltres intentem versionar les cançons tradicionals amb instruments de l'època. Busquem l'equilibri: que s'assembli el més possible, però sense apropar-nos massa.

P: Heu pensat mai en portar la vostra maqueta a una discogràfica?
R: Si, però creiem que és bastant difícil perquè no és una música que tingui gaire mercat. D'una banda és una música que agrada molt, però de l'altra té poca tirada en el mercat musical, necessitaríem molt de màrqueting.

P: Quines sensacions us aporta la música celta?
R: Creiem que és una música que enganxa, relaxada i tranquil·la. És agradable a la oïda. És una musica molt especial. Et transporta a una altre mon. És màgica.

P: Us transmet les mateixes emocions dalt de l'escenari?

R: Els nervis sempre hi són. No obstant, els concerts de música celta no solen fer-se dalt d'un escenari, sinó a peu de pista. Mentre toquem tenim a la gent bevent una cervesa a mig metre nostre. Això emfatitza totes les emocions de màgia i especialitat.

P: Quines són les vostres visions de futur?
R: No descartem la idea de treure un disc, però anirem tirant poc a poc a l'expectativa del que vagi venint. Arriba un moment en què nosaltres ja no podem fer res i és el públic qui decideix. Avui en dia és molt difícil treure un sou de la música; a molts llocs on anem a tocar no ens paguen i on ho fan ens regategen! A més, avui en dia el màrqueting és molt important per tirar endavant un grup. Nosaltres el que sabem és que tenim moltes ganes de tocar i a partir d'aquí esperarem el que hagi de venir.

 

 

Edicions locals