Pere Pi: ‘Crec que la iniciativa d’Isern de fer un Museu de la Moto és una cosa fantàstica’

Pere Pi va ser Campió d’Espanya de moto-cross, trial i velocitat. Les parelles lingüístiques visitaven aquest cap de setmana el Museu Isern, acompanyats del seu propietari, Josep Isern, i un campió del motor, Pere Pi. Aprof

Pere Pi va ser Campió d'Espanya de moto-cross, trial i velocitat. Les parelles lingüístiques visitaven aquest cap de setmana el Museu Isern, acompanyats del seu propietari, Josep Isern, i un campió del motor, Pere Pi. Aprofitant la visita, "Mollet a mà" ha volgut parlar amb Pi sobre aquest món.

En aquests moments està escrivint les seves memòries, què hi explica?
Es pot trobar una història bàsicament esportiva, des dels meus inicis a Derbi amb les motos i després a Montesa. També hi ha una part dedicada a les bicis i a Monty, la meva empresa. Sortiran moltes anècdotes i historietes que m'han passat al llarg de la vida, sobre Lliçà d'Amunt, que és el lloc on vaig néixer, dels meus estudis a Granollers... moltes històries d'aquest tipus que crec que agradaran a la gent que em coneix i que faran que s'ho passin bé.

D'on prové aquesta passió seva pel món del motor?
Vaig començar a treballar a Derbi fent motos. Als 14 anys vivia a Granollers amb moltes penúries. A casa necessitàvem per menjar i uns amics em van buscar la feina a la Derbi. La meva vida va anar cap a les motos gràcies a la meva feina allà. Sempre he estat una persona molt aficionada i dedicada a allò que m'he trobat a la vida, per exemple, després de Derbi vaig anar a Montesa i va ser quan em vaig introduir al tema del motocross, alguna cosa de rally i finalment el trial, tot i que a Derbi m'havia dedicat a ser corredor de velocitat; i fins i tot, quan Montesa va començar a tenir problemes i va començar a derivar cap al món de la bicicleta, jo també vaig passar-me cap aquest món.

Com van ser els inicis amb Derbi?
A Derbi vaig començar amb les gimcanes, una espècie de trial dins d'un camp de futbol amb teulons, trampolins, passar les bitlles, canviar una ampolla d'una banda a una altra i tot una sèrie de cosetes que crec que si avui encara és continués fent o es tornés a fer tindria èxit. A dins el camp de futbol també vam fer el motoball que consistia en jugar a futbol amb moto i la Derbi 98 era la millor. Més tard, també vaig esdevenir corredor de velocitat, que va ser quan vaig guanyar el campionat d'Espanya.

Continua lligat d'alguna manera al món del motor?
La veritat és que no. Estic més centrat en la bicicleta, tot i que ara estic jubilat. Però tot i la meva jubilació estic fent moltes coses, sobretot coses d'innovació. La realitat és que he aportat moltes innovacions tant a la moto com a la bicicleta, que ara les han aplicades la majoria de marques del món. En l'actualitat estic realitzant innovacions enfocades al camp de la seguretat, de conduir per carretera, de llums... sempre que tinc una cosa al cap intento desenvolupar-la.

El seu fill, Ot Pi, comparteix aquesta passió. Com es va introduir?
Ell quan tenia cinc anys tenia una bicicleta petita de nen i jo vaig fer que li fessin una moto. La va provar durant uns dies i li va donar alguns ensurts i això el va fer inclinar-se cap a la bici i, desprès d'això, li vaig millorar la bici i va ser així com li va sorgir la seva afició pel món de la bicicleta.

Realitzant aquest esport va aconseguir portar les marques espanyoles a un lloc de prestigi mundial, n'era conscient en aquell moment d'aquesta repercussió?
En aquell moment no era conscient de la majoria de les coses que he fet i de la repercussió que van tenir i encara tenen. És ara quan hem començo a donar compte. És ara quan començo a ser conscient que vaig ser el pioner en moltes coses com, per exemple, anar a córrer per tota Europa amb motocross i posteriorment amb trial. Fins i tot, també he estat fent escoles a Califòrnia, Brasil i arreu.

Com veu actualment el món del motor i de la bicicleta?
Actualment, el món del motor ja no es troba en mans espanyoles sinó de japonesos i d'algun italià. La indústria s'ha anat cap a uns altres móns. És una llàstima però el món ha anat així. Pel que fa a la bicicleta, aquest és un cas més singular. Tots els països del món tenen fabricants i avui, afortunadament, pots fer-te tu mateix el teu disseny i la teva pròpia bici. Aquest ha estat el cas de Monty: des del primer moment hem fet els nostres dissenys i ens hem fet fabricar les peces, les hem muntat i les hem venut. És això el que ha permès que la marca s'hagi conegut arreu del món i que avui encara continuem fent-ho, és a dir, que no desapareix ni la marca, ni la innovació i tampoc se'n va del país. La bicicleta com és visualment més senzilla permet que, encara que els proveïdors siguin de fora, la puguis dissenyar, comprar les peces, muntar-la i tenir una marca pròpia.

Què opina de la iniciativa d'Isern de crear aquest Museu de la Moto?
Crec que és una cosa fantàstica. Personalment, jo no he tingut la visió que ha tingut l'Isern en aquest aspecte i és per aquest motiu que el felicito perquè ha fet una feina fantàstica. Avui hem comptat amb la presència de l'Estanislau Soler que també en fa d'aquestes coses que estan molt bé per la cultura. El Josep s'ha centrat molt més en Mollet però, també, en Catalunya.

Creu que s'haurien de recolzar més iniciatives com aquesta?
Sí. Potser es tractaria més de recolzar, per exemple, la iniciativa de l'Isern perquè tingui un espai més gran i més coneixença. Sempre a la llarga és bo que aquesta mena d'iniciatives es coneguin ja que als museus sempre és bo que facin més públic. Jo no hi entenc en aquestes coses, però crec que seria bo que un museu com aquest pogués formar part de l'Ajuntament o que aquest facilités un local més visitable i així fer-lo més proper al poble, però clar, això ja no és cosa meva.

Al Museu hi ha un apartat dedicat a vostè, quin objecte en destacaria?
Hi ha trofeus, motos... avui justament han portat la primera moto de Montesa de motocross... però potser la que més il·lusió m'ha fet de retrobar-me ha estat la Derbi 98 que és amb la que vaig començar i que era la millor per a jugar al motoball. Al veure-la m'ha vingut a la ment que va ser amb aquesta moto amb la que vaig començar i amb la que se'm va començar a conèixer per la quantitat de gimcanes i de partits de futbol que vam guanyar, una moto que tenia una estabilitat extraordinària i de la que tinc un record meravellós.

 

Edicions locals