Oriol Fontdevila és l'encarregat del nou cicle de l'Aparador del Museu Abelló, titulat ‘De com convertir un museu en arena' que mostrarà una nova concepció d'aquest espai de l'equipament municipal. Aquest nou cicle s'inaugurava dimecres amb la primera intervenció a càrrec d'Oriol Vilanova amb ‘Vitrines'. La nova mostra es podrà visitar fins al 4 de juliol, moment en que el cicle passarà a mans d'un nou artista.

Com a nou responsable de l'Aparador, quina visió penses aportar?
Parteixo de la consideració de concebre l'Aparador com a la frontera entre el Museu i l'espai públic. A cada cicle de l'Apara-dor s'ha tingut una concepció diferent d'aquest com a espai i, en aquest cas d'ara, hi ha una clara voluntat de treballar-lo com una paret del museu que s'obre i que té la intenció d'establir una nova comunicació i interacció amb el públic. Sobretot m'interessa partir d'aquesta circumstància, però també des d'una consideració molt més ampla de museu, és a dir, la funció que realitza el museu en la societat d'avui en dia. El punt de partida és la pràctica artística com a generadora de controvèrsies, és a dir, l'art com un sistema d'anàlisi o com un sistema d'interpretar el món i no tant com a productora de símbols o de producció imaginària. Aleshores, a partir d'aquí veure com el museu tendeix una oportunitat d'interpretar la societat des d'on articular aquest tipus de treball socialment en relació a Mollet i al territori immediat i buscant col·leccions en altres àmbits.

Com has preparat aquest nou cicle?
Ha estat un plantejament lent. Vaig començar fent-me més preguntes que no pas trobant respostes. De fet, el primer full que vaig enviar a la directora del Museu va ser més de coses que m'estava plantejant treballar i ella va acceptar treballar-ho conjuntament. Aquest any hi ha quelcom diferent respecte els altres cicles de l'Aparador i és que va més lent per un tema econòmic i, en comptes d'haver sis projectes com de costum n'hi hauran tres. Això ho he aprofitat per la meva banda i he anat més lent en quant a la preparació. Ara ja tenim els tres artistes triats i treballant de cara a aquest any, però també ha estat un procés llarg de definició.

Què diferencia aquest nou cicle d'Aparador dels cicles anteriors?
La diferència parteix en entendre l'Aparador com a espai públic i l'art com a generador de controvèrsies a nivell de les pràctiques culturals. Es podrien trobar d'altres, per exemple el primer de tots en treballar l'Aparador ho va fer a mode d'aparador comercial. Nosaltres també el treballem com a espai públic dins el museu i, en el cas de les Vitrines, també treballem l'aparador dins del llenguatge de la museografia. Per exemple, l'Aparador de les Obsessions d'Armengol partia molt de l'obsessió de Joan Abelló a l'hora de tractar la seva col·lecció i nosaltres també continuem tractant amb temes de la col·lecció però des d'un altre prisma.

A la presentació sobre aquest nou cicle es parla sobre "ultrapassar la funció conservadora del museu", a què et refereixes?
En aquest cas ja l'estem ultrapassant. Estem jugant amb el dispositiu de seguretat del Museu. No és que posem en perill el Museu però sí amb aquesta qüestió estètica, és a dir, el problema del Museu és que la funció conservadora dóna la impressió d'ésser d'un domini cultural tancat, fins al punt que es distingeix entre art de museu i art popular, quan realment crec que la funció del museu és molt més àmplia a l'hora d'articular els significats socials. Per tant crec que és important sobrepassar aquest aspecte desafiant el dispositiu de conservació del museu però on realment hem d'anar a parar és a estendre el domini del museu en el camps on aplica el seu debat.

Què et va empènyer a ser el nou encarregat de l'Aparador?
Em va atreure molt el fet que és una exposició col·lectiva però que es desenvolupa en el temps, és a dir, que són dotze artistes però que no estan tots concentrats en el primer dia, de fet, només en tinc tres de triats. Això penso que és molt atractiu perquè permet desenvolupar la tesi en el temps, i encara que és un espai molt petit amb un pressupost limitat, alhora també permet la producció, és a dir, no has de buscar obra feta sinó que la pots produir expressament per aquest àmbit i, per tant, treballar d'una manera molt més estreta amb artistes i també amb el museu mateix.

Aquesta pregunta és per l'Oriol Vilanova. La primera intervenció d'aquest nou cicle de l'Aparador serà el projecte Vitrines del que n'ets responsable, en què consisteix?
Vitrines està centrada a treballar el tema del col·leccionisme que ja en anteriors treballs s'havia investigat. Em va semblar que també podia ser interessant el fet de treballar amb la col·lecció, vaig estar durant un temps mirant tots els arxius i, al final, vaig acabar decidint-me per treballar amb la col·lecció de vitrines. És divertit perquè hi ha vitrines que són obres i d'altres que no, que només són objectes contenidors. La intenció és donar-li la volta a la idea de col·leccionisme que sempre es centra en l'objecte i, en aquest cas, es tracta de fixar-se en el contingut.

I ja per últim, has comentat que ja tens tres intervencions més pactades, ens podries avançar alguna cosa?
No puc avançar gaire. Treballarem amb temes educatius i ho portaran unes persones que es defineixen com educadors, la Fundició, tot i que treballen aspectes creatius igualment, i treballaran en relació amb adolescents i la institució educativa. L'altra persona és l'Alba Maiol, que és una altra artista, i que també està pensant en treballar amb adolescents, però això si que t'ho poso entre parèntesi perquè encara no està definit.