Gran festa d’ADIMO pel seu 18è aniversari

L’entitat reclama una solució a antigues reivindicacions que porten 18 anys a sobre la taula, com ara la desaparició de les barreres arquitectòniques.

L’Associació de Discapacitats Físics i Sensorials de Mollet i Comarca (ADIMO) va celebrar dissabte, 25 de juliol, el seu 18è aniversari amb una festa a la plaça Prat de la Riba i el Mercat Vell amb diverses activitats per a totes les edats. La pluja que va caure durant tot el matí no va desanimar l’entitat ni els visitants, que van poder gaudir de les cançons tradicionals àrabs cantades per Nora Nour. Els més petits van poder participar en uns tallers de maquillatge i de dibuix. Els Gegants de Mollet, per la seva banda, van ballar a dins del Mercat Vell per evitar de mullar-se. Al migdia, l’entitat va celebrar un dinar popular. 

 

A la tarda, el temps va millorar i l’assistència de públic va augmentar. Es va gaudir de diverses exhibicions de ball i dels concerts de Red Velvet i El Ventilador. Els Diables de Mollet van posar color a la nit amb el seu espectacle, i la festa va acabar amb l’actuació del show-man Jordi LP i el ball a càrrec del grup Los Siguientes. “La nostra valoració és molt positiva, a la tarda i a la nit es va animar força i es va acostar força gent, i tant les entitats de Mollet com els grups que van actuar es van bolcar en la nostra festa”, explica Jaume Girbau, president de l’entitat.

 

 

Antigues reivindicacions
Amb 18 anys de treball, ADIMO està plenament consolidada, però continua treballant dia rere dia per millorar la vida de les persones amb discapacitats físiques i/o sensorials. “Malauradament no podem emprendre nous projectes, perquè encara no s’han solucionat els vells problemes”, assenyala Girbau, “no s’han eradicat les barreres arquitectòniques de serveis tan necessaris i bàsics com són el transport públic o l’entrada als comerços”.

 

De vegades les anècdotes són esclaridores. Alguns dels trens que passen per l’estació Mollet-Sant Fost, amb direcció Aeroport o Sant Celoni, ja estan adaptats per a les persones que van amb cadires de rodes o crosses. Paradoxalment, l’estació de trens només té una barrera adaptada que no s’obre automàticament, cal avisar a l’empleat de la taquilla. “Ens passa molt sovint que, en aquell moment, no hi és aquesta persona i no podem accedir a l’andana, i acabem perdent el tren”, es lamenta Girbau, i recorda que hi ha una normativa per a la desaparició de les barreres arquitectòniques “que costa molt que es compleixi”.

Edicions locals