La Ballada de Gitanes aconsegueix omplir la plaça Prat de la Riba fins a la bandera
Les colles de Ball de Gitanes de Martorelles es van erigir com les grans vencedores del concurs de la XXXVIII Trobada de Colles de Ball de Gitanes del Vallès
El dringar dels picarols era el so estrella del matí del diumenge a la plaça Prat de la Riba. L’emblemàtica plaça acollia per primera vegada la ja tradicional ballada de gitanes en la que van participar 180 dansaires membres d’11 colles diferents d’arreu del Vallès.
La principal novetat d’aquesta fita anual era el canvi d’emplaçament, que ha estat molt ben rebut per part de l’Esbart Dansaire de Mollet: “Creiem que el canvi ha estat molt positiu ja que es tracta d’un espai més acollidor, i més per una activitat d’aquest estil que li és molt pròpia”, explica Jaume Noró, membre de la junta de l’entitat. “A diferència del que fan altres colles en trobades similars, a Mollet sempre hem apostat pel carrer i l’avantatge que ofereix Prat de la Riba és que no només comptes amb la gent que ho ve a veure intencionadament sinó també amb el punt afegit d’aquells qui s’ho troben”, afegia Noró.
Van ser moltes les persones que no es van voler perdre aquest exhibició de catxutxes, jotes, txotis i contradanses de les diferents entitats participants. La Trobada també va servir per celebrar el concurs de ball, on la Colla de Ball de Gitanes de Martorelles es va erigir com la gran triomfadora del dia emportant-se els quatre primers premis en les categories de petits, mitjans, joves i grans.
Per posar punt i final a l’acte, els assistents van poder gaudir d’una mostra de Gitanes a la Rambla per part del cos de dansa de l’Esbart Dansaire de Mollet, que tenia com a particularitat que es ballaven quatre peces diferents i típiques del ball de gitanes de manera continuada, sense aturades entre cançó i cançó. “Al Ball de Gitanes existeix actualment una polèmica entre decantar-se per músiques més tradicionals i d’altres de més actuals. A l’Esbart Dansaire apostar per la música tradicional però amb arranjaments més moderns, a més d’una posada en escena de qualitat”, argumentava Jaume Noró.