Unes 80 persones varen assistir aquest dilluns a la conferència que el diputat al Congrés de Diputats per Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Tardà va oferir al Casal Cultural de Mollet. Entre elles els regidors d'Ara Mollet-ERC, Oriol López i JudithVizcarra. El primer, a més a més, va ser l'encarregat de fer una breu presentació de l'orador que era ben conegut pels presents i de qui va dir que "és un home que parla molt bé i amb la veu molt clara".

El diputat Joan Tardà, de fet, no va defraudar i va utilitzar en tot moment el seu particular estil per fer una repassada a diferents temes d'actualitat política catalana i espanyola i posteriorment va respondre diverses preguntes dels assistents.

Joan Tardà, des del primer moment va posar la directa, per explicar qüestions com l'actual situació del "procés d'independència" del que va dir que "mai havia estat tan a prop". En aquest sentit va advertir al públic que es "preparés" per que a partir d'ara, va pronosticar, es produiran tota mena d'atacs. Entre ells, va dir, informacions dels mitjans de comunicació "per crear el pànic" o actuacions judicials per inhabilitar a dirigents. Tot i això també va pronosticar Tardà que no "se'n sortiran" i "guanyarem si ens mantenim fidels a fer un procés pacífic i democràtic".

Tardà va explicar que el nou full de ruta passa pel referèndum - "el 80 per cent dels catalans el volem", va assegurar- i que era preferible que aquest fos autoritzat per l'Estat. Va recordar que a ERC són partidaris d'aquesta opció i que per això l'havien demanat 16 vegades al Congrés de Diputats."El Govern no autoritzarà el referèndum, però nosaltres hem d'insistir a demanar-lo i si finalment es fa sense la seva autorització que quedi clar que és per que ens han tancat la porta", va explicar.

Joan Tardà va sorprendre a tothom al dir que ell no era nacionalista ni massa partidari de cap bandera, però que sí que era independentista, republicà i d'esquerres, però que volia deixar de ser independentista per únicament convertir-se en republicà i d'esquerres. Va explicar que volia la independència per què "volem un estat que ens permeti repartir la riquesa" i per què desitjava "enfortir el sistema democràtic fent-lo més participatiu, més directe i menys supeditat als poders financers".