Imagini que al llarg de tretze anys de la seva vida treballa a dedicació parcial per una empresa. Una jornada de dues hores i mitja, tots els dilluns, dimecres i dijous de cada setmana i, de propina, quatre hores cada primer divendres de mes. Imagini que després de tots aquests anys es queda l'atur i va a les oficines de l'INEM on li donen una mala notícia: només té dret a cobrar una prestació d'atur de 120 dies. Això mateix, que ben segur que l'ha indignat, li va passar a una veïna de Mollet, Maria Begoña Espadas Recio. Aquesta persona, que havia treballat com a netejadora, va decidir lluitar pels seus drets i va presentar un recurs davant del Servicio Público de Empleo Estatal (SPEE), que, un temps després, li va concedir una prestació de 420 dies. Tot i això, la Sra Espadas no va estar contenta perquè considerava que la prestació que li tocava era de 720 dies (la màxima) i que el càlcul de la quantitat que li corresponia tampoc era la correcta, ja que li comptabilitzaven, per fer el càlcul, els dies treballats en els darrers sis anys i no els sis anys en el seu conjunt.

Maria Begona Espadas va seguir defensant els seus drets i va presentar una demanda davant del Jutjat Social número 33 de Barcelona. En la demanda, la veïna de Mollet argumentava que hi havia una diferència de tracte entre les persones que treballen a temps parcial de forma vertical – les que concentren la seva feina en determinats dies- i les que fan una feina igualment parcial en format horitzontal – les que treballen cada dia de la setmana-. Concretament cridava l'atenció sobre el fet que una modalitat o l'altre, encara que es treballin les mateixes hores, fa variar el càlcul dels dies en què es té dret a la prestació d'atur i a la quantia d'aquesta. Una qüestió que, s'assenyalava, perjudica especialment a les dones, ja que aquestes són majoria en el treball a temps parcial.

Una "discriminació" que existeix en la legislació laboral espanyola, però que no es contempla en altres legislacions europees. Davant d'aquesta situació, el Jutjat Social de Barcelona va decidir suspendre el procediment i presentar una petició al Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea amb seu a Luxemburg.

Aquest passat 9 de novembre el Tribunal de Justicia europeu va resoldre que una normativa actual del treball parcial vertical, que exclou els dies no treballats del càlcul i que redueix d'aquesta manera el període de pagament de la prestació per atur "quan està acreditat que la majoria de treballadors a temps parcial vertical són dones que resulten perjudicades per tal normativa", es considera que s'oposa a la Directiva 79/7/CEE que té com objecte d'aplicar el principi d'igualtat de tracte per homes i dones en matèria de Seguretat Social.

Això, ens explica Abilio Calvo, de Labor Estudio Legal un despatx especialitzat en Dret del Treball i la Seguretat Social de Mollet que ha portat el cas, implicarà que ara el jutjat social de Barcelona està facultat per no aplicar la normativa espanyola i la veïna de Mollet podrà rebre les prestacions en la quantitat i dies que reclamava. A més a més, ja que és la primera vegada que hi ha una sentència en aquest sentit a Espanya, és possible que en futur, en casos similars els tribunals socials segueixin aquest precedent. Fins i tot, la reclamació d'una treballadora de la neteja de Mollet pot fer que la normativa laboral espanyola canviï en el futur.