“La Festa Major de Mollet és una trobada d’amics”

Jordi Amenós (Montcada i Reixach - 34 anys) serà el pregoner de la Festa Major d’enguany. Fins ara, el coneixíem per ser l’speaker d’aquesta festa i per la seva professió d’animador de carrer i guionista de televisió. Ara, tanca aquesta etapa per dedicar-


Com t’ho vas prendre quan et van dir que eres el pregoner?

Vaig anunciar a l’Ajuntament, les colles i tota l’organització que deixaria de ser l’speaker. Ara professionalment estic en un altre àmbit i després de molts anys dedicat al món de l’espectacle vaig decidir que era una etapa que volia tancar. I en el moment que ho vaig anunciar, al cap d’uns dies vaig rebre la proposta de pregoner i, sincerament, em vaig sentir una mica desbordat (riure). Jo no sóc tant important però clar és un regal per tot allò bonic que es viu a la Festa Major de Mollet. He pogut acompanyar les colles des de 2004 i el que es viu durant la Festa Major és impressionant. És un regal a cuidar ser el pregoner d’enguany però estic una mica estressat.

És el primer pregó de Festa Major per tu?

He fet moltes festes majors com a speaker donant l’entrada a molts pregoners però això que dius: Jordi Amenós és el pregoner, mai.

Haver estat l’speaker de la Festa Major de Mollet facilita o dificulta a l’hora de preparar-te el pregó d’enguany?

Crec que facilita perquè la idea que he tingut sempre del inici de la Festa Major de Mollet és que és una trobada d’amics. Com speaker és molt agraït que la plaça té una energia maca. Veure les colles, els geganters, els castellers... I té quelcom de ritual comunitari. He vist a altres ciutats com el pregó és un fet més de programació i a Mollet sempre he vist que no. És com una reunió de la vila abans de començar tota la festa. Tinc moltes ganes de que arribi el dia.

Perquè el llistó de pregoner està alt?

Molt alt, extremadament alt. Home, els dos darrers han estat ‘el Sevilla’ i Toni Albà i clar, jo no surto a la televisió, no tinc cap disc...El que passa és que sí que només puc parlar com a pregoner del que conec. I el que conec és la bona energia de les colles i de la festa en general perquè l’he viscut molts anys i de forma molt activa. I això és un tresor.

De les Festes Majors que has participat, amb quin pregoner et quedes?

Han estat molt variats els que han anat passant aquests anys. Però per mi, sempre m’han agradat els pregoners que saben que venen a ser part de la festa i que venen a cuidar quelcom molt gran de la vila on participen. És a dir, he vist pregoners que surten en gira a fer pregons i penso que s’acosta molt a un producte i que hem perdut l’essència de l’acte. I es nota quan un pregoner participa i s’interessa per ser un mes de la festa.

Durant anys vas treballar como speaker i guionista d’espectacles educatius i de carrer. També per a la televisió i la ràdio. Com vas començar en això?


Quan tenia vint anys jo feia animacions amb el Juan Carlos Linares i en un moment donat vaig muntar amb uns músics la companyia Pentina el Gat que encara tira. Amb el primer espectacle, de seguida ens vam  desbordar a tots. Vam començar a fer “bolos” i aleshores ens van trucar de Catalunya Cultura per donar un cop de mà en un programa infantil. Aleshores vaig començar a escriure guions per el programa, alguns d’aquests els llegien al Club Super 3 i vaig començar a escriure per ells. A partir d’aquí vaig col·laborar també amb Ona Catalana i alguna televisió local però cada cop més em vaig especialitzar en guions d’espectacles  de carrer. I pel que fa speaker, una mica semblant. Aquí a Mollet veníem a fer alguna festa amb la Pentina el Gat i aleshores va arribar l’any de la Ciutat Gegantera i em van demanar fer d’speaker i fins ara.

Has estat al Club Super 3, Vacances Pagades i al 3xl.net. Què tal l’experiència televisiva?


A mi m’ha servit per descobrir que no és el meu lloc. Guardo molt bon record de la gent amb la que he treballat però no m’hi sentia còmode. En els anys d’speaker, crec que hi ha una cosa d’essència molt maca que la dóna el carrer, un teatre, explicar contes en una biblioteca, en un hospital, en una presó... I a la televisió, malgrat tot és molt més brillant, personalment no ho vaig trobar això i vaig veure que no era el meu lloc.  

Com a bon comunicador, t’hagués agradat estudiar Periodisme?


No, sempre he pensat que ha de ser molt difícil ser periodista. Precisament, a mi el que m’agrada és inventar històries i quan escric contes o guions el que busco és no ser fidel a la realitat. I aquesta fidelitat és la que se li demana al periodista. Em trobo més a prop d’un món fantasiós que d’un món real quan escric guions.

Ara, des de fa un temps, dedicat completament al conte per adults. Què tal?


Estic encantat. Des de fa uns anys vaig fer un gir cap el món de les teràpies, el desenvolupament personal i el coaching a través de la narrativa. Vaig estudiar programació neurolingüística, Hipnosis Eriksoniana i Constel·lacions Familiars per l'Institut Gestalt de Barcelona on treballo donant classes. I dins tot això es tracta del poder del conte terapèutic. El que més m’omple el cor són els tallers que faig a presons, hospitals on amb el conte convido a la gent, a través d’unes propostes de jocs, a pensar què passaria si la vida et deixés triar el teu futur. Quin conte escriuries, que fos bo per tu, per la teva comunitat... Com t’expliques la vida no? Arrel del teu passat? Arrel del teu present? Hi ha una sèrie de preguntes que venen de Joseph Campbell o el psiquiatra Milton Erickson, gent que va investigar que es podia fer amb els contes com a font de vida.

Actualment, per mi és un regal viure d’això. De fet, és un dels motius pels quals darrerament estic fent tallers i formacions per les espanyes tenint  l’agenda més ocupada i ha estat la senyal per tancar l’etapa d’speaker i bolcar-me en aquest àmbit més terapèutic.

Com el portes el tema de la hipnosi?

Erickson relaxava el client a través d’una inducció i aprofitava per explicar contes quan la persona estava relaxada i deia que l’impacte que tenien en el cos i la vida de la persona era molt gran. Els humans som éssers narratius, és a dir, ens enganxem a les històries. L’interessant és veure com, moltes vegades, un conte o una història obre un espai que no sabies ni que existia. Per tant, permet la possibilitat i en els temps que corren crec que ens fa falta no oblidar que encara hi ha possibilitats que no hem descobert. Deia Richard Buck que “el que l’oruga anomena la fi del món, la resta del món anomena papallona” i moltes vegades quan la vida prem, hem de recordar que no tot és veritat. Potser en algun moment veurem que hi ha altres models, solucions o idees que desconeixíem i que ens poden anar bé per donar-li la volta a una situació.

Què expliques en un hospital o una presó?

Convido a que la gent expliqui les seves històries. Òbviament, com a narrador, faig sessions de contes en aquests espais però també convido a la gent a ser guionistes d’alguns capítols de la seva vida. Recuperar la responsabilitat, la capacitat de triar, de construir i sobretot la capacitat de que la teva vida sigui també bona per la teva comunitat. Ja avanço que segurament el pregó anirà entorn aquestes idees perquè en els temps que ens toca viure, ara més que mai ens fem falta com a veïns. Venim de molts anys on l’individu ha tingut massa poder i crec que hem perdut la idea comunitària, de tribu, de que al costat de les nostres parets de l’edifici hi ha altra gent que comparteix amb nosaltres moltes coses. Segurament, l’únic objectiu que tenim a la vida és cuidar la pròpia vida. Aleshores a les presons i hospitals jugo amb aquests conceptes: quina història podries escriure que fos bona per tu i pels teus?

Quina és la reacció de la gent?

Molt bona. A les presons és on he trobat experiències fantàstiques. Per exemple, quan un pres pot, de sobte, tornar a imaginar el futur i tenir una segona oportunitat. En els hospitals he vist gent que guanya vitalitat quan se n’adona que potser la història que li han explicat sobre la malaltia és només la meitat de la història. I potser hi ha una història que no s’ha explicat que és la de la possibilitat, de l’obertura... Molta gent ha canviat la seva vida quan han estat visitats per la malaltia.

Dius al teu web : especialitzat en conte i metàfora terapèutica. Què vol dir això?

Tot el que no es pot dir en paraules, es pot explicar en metàfores. Aleshores això és un recurs impagable, perquè quan no tenim solucions sempre podem inventar unes altres.

Què destacaries de la Festa Major?


Els de les colles. A banda de la programació, veig brutal que hi hagi una sèrie de gent que dediqui hores, energia i idees de la seva vida a organitzar trobades entre els veïns arrel de la Festa Major. En els temps que corren, això és un regal collonut. És allò que dèiem que les històries boniques s’escriuen en nom de tots.

Quina anècdota divertida recordes amb les colles?

Guardo molts records. És brutal la passió que hi ha per un punt de la competició. També la integració, veure com tothom se sent partícip només pel color i ni es coneixen. El respecte que hi ha entre colles. Hi ha molts ulls pendents que tot vagi molt bé. I això no deixa d’alucinar-me.

Com anècdota, no em puc treure del cap la imatge de l’afartada dels flams. És la prova que més enganxada tinc al l’inconscient de veure com un “tiu” pot menjar-se quaranta flams en nom d’un punt de la competició entre colles. Cada any quan arribava aquesta prova, després no he pogut menjar un flam en tot l’any.

Edicions locals