Marín, Guirao, Masllorens, Rodríguez i Guía va ser el cinc inicial que Pau García va posar en pista per jugar la final. Els primers instants del partits van estar marcats per la igualtat. Es notava la tensió de la final. Els dos equips s'estudiaven. El Mollet semblava que dominava amb un gran Nacho Marín -6 punts-, però el Tarragona va replicar de la mà d'Àlex Alba -7 punts-. Al final del primer parcial, el resultat era de 15-14 favorable als molletans.

Al segon període els dos equips es van treure la pressió de sobre. El Tarragona va començar a dominar el partit i va marxar en el marcador, aconseguint la màxima diferència del partit fins al moment amb 19-25. Edu Villacampa i Ferran Torres -MVP de la final amb 18 punts i 12 rebots- dominaven sota cistella i l'avantatge es va augmentar fins a 10 punts (20-30). El Mollet no agafava rebots i no podia córrer. García va donar entrada a Franch i Guirao per canviar la dinàmica, però l'equip no acabava de trobar-se còmode. A falta d'un minuts pel descans, Edu Villacampa es va retirar lesionat per un fort cop al nas en una topada involuntària amb Albert Griso. El cojunt tarragoní guanyava 29-30 a la mitja part.

A la represa, el Tarragoona va seguir per davant en el marcador. Berni Alvárez va suplir la baixa de Villacampa amb el jove Ferran Torres. Ell, Galofré i Alaminos van ser uns punyals que anotaven una vegada i un altre cistelles fàcils. El Mollet no perdia la fe i seguia viu en el partit a través de les individualitats de Xavi Guia.

El darrer període, el domini tarragoní va continuar fins arribar als 15 punts de diferència (54-69) a quatre minuts pel final. Tot i la diferència, el Mollet no va abaixar els braços i va seguir intentant retallar diferències sense èxit. En els darrers instants Berni va donar minuts als joves Boada i Claveries. D'aquesta manera, el Tarragona guanya la seva segona Lliga Catalana EBA.