La descoberta de l'arquitectura islàmica a Catalunya

El professor d'Història de l'Art Eduardo Carrero ofereix dissabte una xerrada a La Marineta, en la qual repassa el llegat arquitectònic dels àrabs a Catalunya durant l'Edat Mitjana.

¿Quina és l'empremta arquitectònica que van deixar els musulmans a Catalunya durant l'Edat Mitjana? El professor d'Història de l'Art Medieval de la UAB, Eduardo Carrero, va intentar respondre-ho dissabte a la tarda durant la seva conferència al centre La Marineta. “Sovint creiem que l'arquitectura islàmica es limita a Còrdova o Granada, i oblidem que a Balaguer o Tortosa encara es conserven edificis d'aquella època, malauradament molt reformats o ja derruïts”, explica el professor Carrero. Durant la xerrada, Eduardo Carrero ha mostrat les runes del Castell Formós, a Balaguer, que segons els arqueòlegs devia ser molt semblant a l'Alfajareria de Saragossa. També ha explicat la història de la Suda de Tortosa, un antic castell del mandatari àrab que ara està totalment reformat al convertir-se en un Parador Nacional.

 

“L'estada dels musulmans a Catalunya va deixar una empremta històrica i monumental molt important, però aquesta herència s'ha oblidat o, fins i tot, s'ha negat”, indica Eduardo Carrero. Segons el professor, a principis del segle XX, es va estendre la idea que els reis de la Corona d'Aragó van destruir aquests edificis com a conseqüència de la Reconquesta, però no és veritat. De fet, molts reis van conservar l'arquitectura islàmica, impressionats per la seva bellesa. “Les reformes o destrucció d'aquests edificis van ser molt posteriors, per tant cal un replantejament històric i arqueològic del llegat musulmà a Catalunya”, assenyala Carrero. “Els historiadors no hem sabut arribar al gran públic i explicar la importància de la presència de l'Islam a casa nostra”, indica el professor Eduardo Carrero.

Edicions locals