El Besòs, de l'oblit a cruïlla de camins
Després de gairebé un segle de viure d'esquenes al riu, les administracions es plantegen com Mollet pot recuperar un espai natural actualment gairebé inaccessible per a la ciutadania
La llera del riu Besòs podria ser una de les últimes conquestes de la ciutadania de Mollet, com a espai natural de convivència. Si bé en els darrers mesos, a causa dels diversos confinaments, s'ha vist un riu de gent per l'espai rural de Gallecs, també s'ha donat, en menor mesura, en els 2,3 km de la llera riberenca de Mollet. L'Ajuntament de Mollet i el Consorci Besòs Tordera han admès el seu interès per recuperar el riu cap a la ciutadania i estan disposats a superar les barreres arquitectòniques que durant l'últim segle l'han allunyat de les persones.
Per accedir al riu Besòs des de Mollet hi ha un despropòsit d'infraestructures, que dificulten el pas i la seva descoberta. Entre el nucli urbà de la ciutat i la llera del riu, s'ha de superar l'autovia C-17, la línia ferroviària R2, l'autopista C-33 i, per últim, la línia del tren d'alta velocitat, que directament està ubicada en la mateixa ribera. Tot i això, hi ha més persones que han trepitjat el riu durant l'últim any. "Quan ens van permetre sortir al carrer després del primer confinament domiciliari, hi havia moltíssima gent al riu, que abans no s'hi veia", admet Amalio Guisado, de 70 anys, i que se'n cuida d'un petit hort, ubicat entre la C-33 i la línia de l'AVE, a prop del riu. "Sobretot persones caminant i en bicicleta", apunta.
L'any 2018 el ple de Mollet va aprovar una moció que recull la demanda de diversos ajuntaments del Baix Vallès a la Diputació de Barcelona per millorar la llera del riu Besòs i dels seus accessos. El text, aprovat per unanimitat al plenari molletà, demanava "un nou espai natural proper a la ciutat i sobretot ajudant a mantenir els seus hàbitats". Entre les peticions, la creació d'una xarxa de camins en els fronts fluvials dels rius Besòs, Tenes i Mogent. Tres anys després, l'Ajuntament de Mollet assegura que la petició queda reflectida en la base programàtica de l'avanç del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que té com a objectiu verd connectar el municipi del riu Besòs i el Parc de Gallecs. "El nou Pla proposa una millora d’aquesta condició verda del municipi, connectant el gran espai territorial de Gallecs amb els verds urbans del municipi en un sistema estructurat de relacions, on l’espai lliure faci a la vegada la doble funció de connector i límit entre la zona urbana consolidada i compacta i l’espai rural, agroforestal del seu entorn", apunten des de l'administració local, que té com a proposta la creació d'una xarxa de sendes verdes i itineraris verds entre Gallecs, la llera del riu Tenes i la llera del Besòs, un riu "ara d'esquena a la població i amb difícil accés", admet.
Des del Consorci Besòs Tordera, refermen l'interès de crear un itinerari verd a Mollet, des de Gallecs fins al riu Besòs, que es connectaria mitjançant el Tenes, que desemboca al Besòs, entre Mollet i Montmeló. "La part dreta del riu [la llera molletana] es complica, perquè a banda de les infraestructures que hi ha, també hi ha la connexió amb altres rius, com ara el Tenes, o la riera de Caldes. Amb l'Ajuntament de Mollet ja fa temps que estem parlant d'intentar fer un recorregut circular, que passi per la llera del riu, tot i que ens hem trobat que el circuit seria molt més fàcil per la part esquerra, el costat de Sant Fost i Martorelles", comenta Manel Isnard, responsable del Medi Fluvial del Consorci Besòs Tordera, qui assenyala quin podria ser aquest camí: "Des de Gallecs, hi ha un camí fluvial que baixa al riu Tenes, i des del Tenes, tenim dues derivades. Una d'elles, és anar fins a la passera entre Montmeló i Montornès, per anar a la part esquerra; i l'altre, al del costat molletà, que seguiria la llera fins a la passera Mollet-Martorelles".
De totes maneres, la llera del costat molletà s'ha vist reduïda per la instal·lació de la línia del tren d'alta velocitat. "La llera molletana gairebé no té utilitat perquè hi ha poc espai, de fet, és molt més ample la part de Martorelles i Sant Fost". En aquest sentit, l'Ajuntament ha insistit que "per fer aquest accés més còmode i segur, cal una inversió que requereix la cooperació econòmica d’altres administracions o ens i també de privats, tenint en compte que es té la previsió que alguns sectors urbanístics executin algun accés al riu".
La llera del riu, espai d'esbarjo o medi natural
La posada en marxa d'un itinerari fluvial a Mollet crea debat en quin és el millor model. Al llarg dels darrers trenta anys s'han fet diverses actuacions a la llera del riu, que neix a Montmeló i desemboca al Mediterrani, amb un total de 17,6 km. L'última que s'ha tirat endavant va ser a principis del 2021 a Martorelles. Amb el suport de la Diputació de Barcelona, es va adequar un camí de terra, respectant la vegetació existent, que ha permès obrir la llera a la ciutadania. Però una de les grans actuacions a la llera, va ser l'any 2000 amb l'obertura del Parc Fluvial del Besòs, que en l'actualitat recorre els últims 9 km del riu, amb una superfície de 115 hectàrees, entre Barcelona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixach. Un espai que connecta dins la llera els municipis amb una gran zona verda, un carril de bicicleta i una vorera per passejar.
Amb tot, aquest model no convenç els col·lectius ecologistes. "El Parc Fluvial és el màxim exponent de l'artificialitat del riu. Està creat entre unes poblacions amb una densitat demogràfica brutal, que només tenen la llera del riu com a espai lliure. Veiem que no hi ha bosc de ribera, no hi ha vegetació i s'ha convertit en un espai de formigó i gespa", assenyala Quim Pérez, membre de Mollet pel Futur i d'Ecologistes en Acció de Catalunya, que considera indispensable respectar l'entorn natural i la fauna del riu: "Abans de fer els camins, s'ha de renaturalitzar el riu, hem de crear un bosc de ribera, que estigui ple d'espècies... i sobretot, si fem camins, pel costat esquerre per què pel dret, ara és impossible". Des de Mollet pel Futur es considera clau la recuperació del riu, però no cal que sigui a base de la petjada humana. "Les infraestructures han malmès el riu, no volem un riu amb gent jugant a futbol, ha d'haver-hi fauna i s'ha de protegir", diu Pérez.
Per la seva part, el Consorci del Besòs Tordera considera que s'ha d'intentar naturalitzar al màxim el riu amb la creació dels camins fluvials. "El Parc Fluvial ja està fet, i es va fer en una zona molt densa. És una estructura d'èxit social innegable, i és evident, perquè té dos milions d'usuaris... es fan misses religioses, competicions... és un espai que no tenia cap altra solució amb un riu totalment tancat", opina Isnard. Dit això, però, des del Consorci s'aposta per no asfaltar cap camí, per exemple, "en el pla director de camins fluvials, no hi ha cap proposta de camí asfaltat, tot són camins de terra", assenyala Manel Isnard, responsable del Medi Fluvial del Consorci Besòs Tordera.
Projecte 'Viu el Besòs'
En aquest sentit, el projecte Viu el Besòs, que es va presentar a finals del 2020, preveu actuacions a la conca del riu. Aquest projecte incideix en aspectes com la qualitat de l’aigua, la biodiversitat, els horts urbans, la mobilitat i el canvi climàtic, entre altres. D'entre les actuacions que planteja el Consorci Besòs Tordera també hi ha la de millorar espais degradats, per a la recuperació d'espècies que habiten al riu Besòs. Es tracta de configurar espais per diversificar els hàbitats i augmentar la biodiversitat, alhora que es creen refugis per a la fauna. Una de les propostes se situa a Mollet amb la recuperació ambiental dels espais entre la línia del tren d'alta velocitat (AVE) i l'autopista C-33. Actualment és una zona ocupada per "espais abandonats, horts il·legals i estructures degradades", segons exposa el projecte, que proposa la recuperació de l'espai adjacent al Besòs com a refugi de fauna. "Es tracta de crear santuaris de fauna. I aquesta podria ser un d'ells, una zona de difícil accés per a la gent, que permeti la reproducció de la fauna", admet Isnard.