Crear des del cos, un mètode artístic i un enriquiment personal

CRA'P ofereix formacions i serveis per a professionals de les arts escèniques i per a la resta de la ciutadania des de fa 10 anys

Cultura

L'Esther Freixa i el Toni Cots a la seu del CRA'P
L'Esther Freixa i el Toni Cots a la seu del CRA'P

Sergio Carrillo

Crear a partir del cos és un dels principals objectius del CRA'P (Pràctiques de Creació i Recerca Artística), una entitat amb seu al carrer d'Anselm Clavé, 67, 3r, i que s'adreça tant a professionals de les arts escèniques, com a qualsevol ciutadà disposat a l'experimentació corporal.

L'Esther Freixa i en Toni Cots, dos dels tres membres directius del CRA'P –la tercera és la Diana Gadish–, admeten que un dels principals problemes que tenen, deu anys després d'arrencar l'activitat, és la dificultat per arribar a la gent. "No fem propostes convencionals, i això dificulta l'enteniment per a moltes persones que desconeixen de què els estàs parlant", assegura Freixa.

Com definirien, per tant, la tasca del CRA'P? "No som ni una escola de teatre ni d'arts escèniques. El que més fem és acompanyar, més que no pas ensenyar", diu Cots. Freixa, al seu torn, hi detalla: "Nosaltres treballem des del cos, però des d'una manera d'entendre el cos que és: 'com l'individu que hi participa desenvolupa les seves pròpies habilitats, idees i imaginaris?'. Treballem des de la recerca, la creació, la creativitat, el joc, la trobada, el diàleg...". També afegeix que cerquen que els participants entenguin "quin és el seu univers creatiu i quin és el seu cos, amb les seves habilitats i capacitats".

En Toni Cots lamenta que "la gent espera molt més un resultat, que puguis fer l'espectacle de final de curs, que no pas el fet que el nen o la nena torni a casa i els pares vegin que aquesta persona està canviant la seva manera de comunicar o està sent més oberta...". Es tracta de valors difícils de quantificar, però que els usuaris acaben percebent. "En el taller d'adults hi ha persones que em diuen: 'Jo no sabria dir què fem al CRA'P, però sí que sé dir-te que a mi m'ha canviat la vida. Des que hi vinc em percebo de manera diferent, escolto les persones i em relaciono amb el meu entorn d'una altra manera'", explica Freixa.

Les residències, un punt clau

Els fronts oberts del CRA'P en són diversos. Ofereixen tallers regulars per a adults i infants entre setmana, així com d'intensius els caps de setmana. Programen laboratoris d'investigació artística. I un dels seus punts claus són les residències artístiques, d'on en recalquen la llibertat que donen als creadors. "Per fer residències la gent normalment escriu els projectes segons allà on els presenta, i no acaben fent la seva feina sinó allò que els demanen que facin", diu Freixa. A CRA'P, però, això no passa: "Vull que la gent sigui lliure de crear allò que vulgui, m'agradi a mi més o menys". Els professionals del CRA'P acompanyen els processos i hi aporten la seva visió al llarg de la creació.

Qui també la pot aportar és el mateix veïnat, ja que es fan obertures dels processos per a tothom qui s'hi vulgui acostar. "La idea és fer entendre que hi ha una manera d'accedir al procés, venint al CRA'P i participant d'un diàleg i d'un debat a partir del que s'ha vist. I cadascú, d'una manera molt oberta, pot expressar la seva opinió o les seves sensacions", assenyala Cots. Freixa també afegeix que "ha sigut tota una feina de donar a entendre que no només pots anar com a espectador a veure l'obra ja acabada al teatre o allà on es plantegi, sinó que també pots fer el seguiment de l'artista venint a l'espai de treball i descobrir en què està treballant".

Desitjant una major col·laboració de l'Ajuntament

Pel que fa al vincle amb el consistori molletà, aquest és un dels factors que CRA'P vol anar reforçant. "A poc a poc hem anat trobant uns acords amb l'Ajuntament perquè s'hi impliqui", tant en la part econòmica com en la cessió d'alguns espais per fer accions artístiques al poble, assenyalen. Tanmateix, des de l'entitat consideren que les col·laboracions podrien anar més enllà. "Hem aconseguit intervencions puntuals i participar en programes que ja són de l'Ajuntament; però ens agradaria obrir un espai més ampli de continuïtat".

Deu anys de vida

Per últim, retornant a l'origen de tot plegat, enguany es compleix una dècada des que l'Esther Freixa, el Toni Cots, la Maria Ros i la Judit Martín decidiren fer néixer CRA'P en el mateix espai de La Serradora, que havia estat l'aula de dansa de Mollet fins que aquest servei es va unificar amb l'Escola Municipal de Música a Can Gomà. Durant dos anys, Freixa va gestionar el servei com un espai de creació que continuava penjant directament de l'Ajuntament, fins que el consistori, excusat en la crisi econòmica, va comunicar el tancament d'aquesta activitat.

Arran d'això, la mateixa Esther Freixa, juntament amb persones que s'havien vinculat a La Serradora, van plantejar "la creació d'una associació per tirar endavant el projecte de forma independent".

La voluntat clara era "sortir del que seria una escola", assegura en Toni Cots. Deu anys després, s'hi mantenen al peu del canó, ferms malgrat que, amb la Covid, hagin vingut mal dades.

Edicions locals