Mollet s'adhereix al manifest per al Dia Internacional de les Persones Refugiades

La Junta de Portaveus va aprovar per unanimitat, divendres, aquesta adhesió

Societat

La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mollet va aprovar divendres per unanimitat adherir-se a la Declaració - Manifest del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament per al Dia Internacional de les Persones Refugiades, celebrat aquest diumenge 20 de juny.

D’acord amb aquest compromís,  l’Ajuntament de Mollet, com a membre del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, vol mostrar la seva  preocupació davant la vulneració creixent del dret a la protecció internacional, el refugi i l’asil.

Segons aquest manifest, des de l’any 2015 el municipalisme català s’ha mobilitzat de manera continuada a favor de l'acollida, del dret d'asil i la defensa de vies d'accés legals i seguresper les persones que es veuen forçades a migrar i cerquen refugi.

Però segons denuncien: "Amb l’esclat de la pandèmia s’ha agreujat la situació en la qual viuen les persones que cerquen refugi, i ha intensificat i legitimat els mecanismes més repressius del control de fronteres".

Pels signants d'aquesta declaració: "La Covid-19 ha servit de pretext a la UE per reforçar el control fronterer incomplint les seves responsabilitats amb la legislació sobre refugi i asil, un fet que ha suposat un dràstic increment de les vulneracions dels drets de les persones que han intentat creuar-les".

L'any 2020, el més tràgic de les últimes dècades

Així mateix apunten que "el 2020 ha esdevingut el més tràgic de les darreres dècades en les rutes migratòries" i que les rutes mediterrània central i occidental "han vist disminuir la seva afluència a causa de la limitació de la mobilitat i el tancament de fronteres terrestres, un fet que ha comportat la reactivació de la ruta canària, convertint-se alhora en la més mortífera", especifiquen.

Tant és així, que segons indiquen: "Una de cada vint persones migrants no arriba a trepitjar terra ferma". També exposen que les morts a la Mediterrània "han augmentat dia rere dia, restant invisibilitzades la major part del temps" i que s’estima que "al llarg de l’any van morir 2.100 persones ofegades intentant arribar a territori espanyol, un 143% més que el 2019". A més, segons l’organització “Caminando Fronteras” el 85% d’aquestes morts es van produir viatjant en direcció a les Illes Canàries, segons els naufragis registrats.

També denuncien la precària situació de les persones que sí que van poder arribar a l'arxipèlag: "Ni les instal·lacions utilitzades a l’arribada eren adequades per atendre-les, ni es comptava amb el personal suficient per informar sobre els seus drets".

Per altra banda, assenyalen que "es van trametre ordres de devolució sense una assistència jurídica adequada per demanar asil, posant en risc les seves vides en retornar-les als països de trànsit o de destí dels que van fugir". I finalment, alerten que les que s’han pogut quedar "no han tingut opció de traslladar-se a la península", una situació, diuen: "d’estancament que ja estan patint les persones demandants de refugi a les illes gregues, que han esdevingut veritables illes “presons” que dificulten la petició d’acollida al continent".

Noves línies de treball a Melilla, Gran Canària i Tenerife

Per tot plegat, els signants del manifest consideren que  el municipalisme català ha de tenir "un paper rellevant responent a la crisi d’acollida amb responsabilitat i solidaritat". Comenten que la campanya #MónLocalRefugi del Fons Català iniciada el 2015, segueix activa i que des del Fons Català s’ha continuat donant suport a les organitzacions i entitats que salven vides i defensen refugiats a la ruta oriental i a les illes gregues, i s’ha obert una línia de treball a la frontera sud per treballar amb institucions i entitats de la societat civil a Melilla, a Gran Canària i a Tenerife per tal d’identificar les necessitats de suport legal i poder obrir un projecte que ajudi a donar protecció i assistència jurídica a les persones en trànsit que arriben al territori espanyol i es troben desemparades.

Edicions locals