85 anys del cop militar que es convertí en guerra civil

Fem un repàs de com es van viure a Mollet les primeres setmanes després de l'aixecament feixista del juliol del 1936

Societat

85 anys del cop militar que es convertí en guerra civil
85 anys del cop militar que es convertí en guerra civil

Laura Ortiz

El 18 de juliol d'enguany es compleixen 85 anys de l'aixecament militar contra el govern legítim de la Segona República, que va suposar l'inici de la Guerra Civil espanyola. En el marc d'aquest aniversari, Mollet a Mà parla amb la historiadora M. Àngels Suárez per recollir els fets succeïts a la ciutat durant els primers dies i setmanes posteriors al cop d'estat de l'exèrcit feixista.  

El dia 18 era diumenge. Per la carretera de Jaume I començaven a passar infinitat de cotxes i camions descoberts en direcció a Barcelona i carregats de persones que amb el puny clos alçaven les mans i cantaven himnes revolucionaris, mentre els més afortunats ensenyaven orgullosament alguna escopeta o pistola a l'aire amb aire amenaçador". Així narrava Joan Solé Tura en el seu llibre Mollet una mica d'història, algunes de les primeres estampes que es van poder veure a la ciutat, aleshores poble, després de l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936. "Es vivia un ambient revolucionari. Després del cop d'estat hi havia la sensació que s'havia de defensar el govern legítim de la República, però no només això, sobretot, calia defensar una ideologia d'esquerres i dels treballadors", explica la historiadora M. Àngels Suárez, autora del llibre La Segona República i la Guerra Civil a Mollet del Vallès, editat pel Centre d'Estudis Molletans.

El cop d'estat arribava després d'uns anys de gran crispació i violència als carrers amb molta polarització entre dretes i esquerres i l'aixecament va provocar un ambient d'eufòria i entusiasme entre els partidaris de la República "perquè pensaven que allò duraria quatre dies", diu Suárez. Segons es recull en el seu llibre, la nit del 19 al 20 de juliol, un grup de militants molletans de la CNT-FAI ja enfilava cap a la caserna de Sant Andreu a la recerca d'armes que després es repartirien al Tabaran entre els milicians del poble.

Pocs dies després, l'Ajuntament cessa tots aquells regidors no afectes al Front Popular i es constitueix a Mollet el Comitè de Milícies Antifeixistes (CMA) presidit per Feliu Tura, que tenia com a prioritats enviar soldats al front i garantir l'alimentació de la població. Així doncs, amb Plegrí Pi i Josep Fortuny com a responsables del CMA, setmanes després del cop i seguint l'ordre de la Cancelleria de Defensa, a Mollet es fa una relació de tots els homes de 18 a 40 anys, un total de 1.053 individus la majoria dels quals, excepte els que sofrien una "inutilitat física" i els necessaris per a la indústria de guerra, van ser allistats per anar al front. Abans, però, el 24 de juliol, un primer grup de 25 voluntaris molletans, ja van partir amb la primera columna que va sortir de Barcelona cap al front, l'encapçalada per Buenaventura Durruti.

Milicians molletans al front d'Aragó. Foto: Arxiu Esteve Maspons

Confiscacions a església i indústria

"Després de la primera eufòria, el mateix Comitè de Milícies Antifexistes va veure que allò no serien quatre dies. Els obrers lluiten no només per la República sinó per fer la revolució i aquí comencen les requisicions de béns de persones riques o afectes al règim feixista", relata Suárez. A Mollet, les confiscacions van arribar molt aviat, de fet, l'endemà mateix de la revolta militar, i l'objectiu primer va ser l'església, una conseqüència del component anticlerical de l'anarquisme.

El primer edifici ocupat va ser el convent de les monges (l'actual escola Lestonnac), que el mateix dia havien abandonat les religioses que temien per la seva vida, i que es convertí en la seu de la Federació Local de Sindicats únics de Mollet (CNT). El 21 de juliol, un grup no identificat saqueja l'església de Gallecs i crema tots els objectes de culte i l'endemà serà el torn de l'església de Sant Vicenç, que també va ser saquejada de tal manera que no va poder ser ocupada i es va haver de derruir. "Només va quedar dret el campanar perquè hi havia el rellotge i les campanes les van tirar a terra per fondre-les i fer metralla", comenta Suárez.

Durant els mesos d'agost i setembre, la Unió de Rabassaires confiscarà finques com can Pantiquet, can Pere Gil i can Creus. Pel que fa a la indústria, la primera a ser col·lectivitzada va ser Farines Serra SA, que va passar a anomenar-se La Espiga del Vallès. De fet, en setmanes i mesos posteriors van ser incautades i col·lectivitzades pràcticament totes les indústries de Mollet: la Tenería, Ros i Campañà, Can Fàbregas i el Cava Vilarrosal, entre altres.        

Por i víctimes de rereguarda

Però la lluita per la defensa de la legitimitat republicana aquells primers dies es va veure tacada per les víctimes de la repressió en mans d'incontrolats o membres de les organitzacions més extremistes que, un cop vençut a Catalunya l'alçament militar, s'apoderen del carrer. "Aquesta repressió a la rereguarda mai no fou ni impulsada ni ordenada per la Generalitat que va intentar posar-hi fre", assegura la historiadora molletana. Malgrat tot, entre juliol i agost de 1936 a Mollet van morir assassinats quatre veïns –Romà Fauré, el primer a morir per una bala perduda mentre passava pel pont del Besòs; Josep Puntí, encarregat de la Teneria; Pere Martí, secretari del jutjat, i en Jaume Camps, que treballava de blanquer.

Aquests són els anomenats morts de cuneta, que es van donar tant al bàndol nacional com republicà, una repressió que es va concretar en judicis sumaríssims i nombrosos passejos, eufemisme que usaven per treure de les seves cases, emparats a la nit en la majoria dels casos, aquells qui consideraven enemics i els portaven per afusellar-los  a la vora de les cunetes o al costat dels cementiris, una situació de terror que es va concentrar en els primers mesos de la contesa amb l'objectiu de l'eliminació física de l'adversari.
I, segons Suárez, el nombre de víctimes molletanes, podria haver estat major si no hagués estat perquè molts dels que sabien que la seva vida perillava van amagar-se o fugir, entre ells alguns industrials que van trobar refugi a Sant Sebastià.

"No importava si era bona o mala persona perquè moltes d'aquelles morts eren per motius ideològics, polítics, religiosos i, fins i tot passionals", explica Suárez. "Hi havia gent que no era ni d'un costat ni de l'altre i es van haver de posicionar. No et podies refiar de ningú". Tant és així, que segons les dades de l'estudi de Suárez, el 50% dels molletans que van ser empresonats durant la Guerra Civil a Mollet van ser-ho a conseqüència de la denúncia d'un veí.

Aquesta por "accentuada per ser un poble petit on es coneixien tots" va ser la causa que durant dècades imperés el silenci. "Quan vaig fer l'estudi, l'any 1996, molts dels testimonis em demanaven que no els anomenés", explica Suárez, qui afegeix que la manera en què va acabar la guerra "sense el perdó a l'enemic, ha marcat tot aquest temps".

Edicions locals