El català guanya presència en el sector comercial de Mollet

La restauració és l'àmbit amb més carències en l'ús de la llengua tant en rètols com en la parla

Societat

L'ús del català per part del sector comercial de Mollet ha millorat en els últims 15 anys. Així ho revela l'estudi Usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019 a la ciutat de Mollet del Vallès, elaborat per la Secretaria General de Cultura de la Generalitat i el Servei de Català de Mollet (CPNL), amb el suport de l'Ajuntament, en què s'analitzen indicadors com la retolació, la llengua oral, els webs i les xarxes socials d'una mostra representativa dels comerços de la ciutat.

"Ens proporciona una fotografia de la situació i ens ajuda a planificar propostes per avançar en l'ús del català en aquest àmbit", ha explicat aquest dilluns Pietat Sanjuan, directora del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental durant la presentació de l'estudi Ofercat.

En concret, s'ha analitzat una mostra de 431 comerços (393 a través de set rutes pels principals eixos comercials, 8 seccions de grans superfícies comercials i 30 parades del mercat). Una de les primeres conclusions és que el 87,9% dels establiments s'adeqüen a la Llei de Política Lingüística pel que fa a la normativa de retolació.

Per mesurar, l'estudi fa servir l'anomenat índex Ofercat, un indicador lingüístic sintètic que mesura l’oferta de llengua catalana de 0 a 100. L'estudi ha observat, d'una banda, l'ús del català en la retolació identificativa (fixa) i informativa (aquella canviant com podrien ser horaris, rebaixes...). En aquest sentit, els establiments analitzats que usen el català en els seus rètols fixos assoleixen un índex de 77 sobre 100 –una puntuació que al Mercat Municipal s'enfila fins al 97– un índex d'ús de la llengua que es redueix al 67 en els cartells informatius. En tots dos casos, el percentatge s'ha incrementat respecte a l'estudi Ofercat que es va fer a la ciutat el 2005, amb creixements que superen els vint punts.

El català parlat

Un altre dels indicadors analitzats és l'ús oral de la llengua, tant  en l'inici de l'atenció al client –quina és la primera llengua que fa servir el venedor–, com en l'adequació de l'idioma en funció de la llengua que usi la persona atesa. En aquest, cas, el comerç que es dirigeix al públic en català en la primera atenció assoleix un índex de 39 sobre 100. L'índex de comerciants que adeqüen la llengua si el client ha optat pel català puja fins al 59 sobre 100.  "És important aquest nivell d'adequació de la llengua perquè ens permet veure quina és la capacitat de la població per fer ús del català parlat", indicava Vanessa Bretxa, del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona.

Per sectors, el que presenta més carències en l'ús del català, tant en els rètols com en l'ús oral, és l'àmbit de la restauració i l'hoteleria. En canvi, allà on el percentatge és més alt és el sector de l'alimentació (en retolació) i el de l'oci i la formació (en l'ús oral).

Pel que fa a l'ús del català als webs comercials i a les xarxes socials, l'estudi conclou que només el 32,4% dels establiments analitzats disposa de web o perfil de Facebook. D'aquests, només el 32% fan servir el català com a llengua d'inici.

Si es fa una comparativa entre els deu municipis analitzats per l'Ofercat el 2019, Mollet es troba a la mitjana amb un índex més alt pel que fa a la retolació i més baix en l'ús oral del català.

Planificació de futur

La diagnosi que ofereix l'Ofercat permet que el Servei de Català de Mollet pugui planificar accions futures, encaminades a "impulsar l'ús del català amb accions formatives i de sensibilització", explicava la responsable del Servei de Català a Mollet, Montserrat Pocurull. Millorar la retolació identificativa en el sector del tèxtil i derivats; els rètols informatius en el sector de la restauració i l'alimentació; la llengua oral en bars i restaurants, i fomentar l'ús del català en les eines digitals, són els objectius marcats. "La implicació dels establiments comercials és essencial, cal teixir complicitats amb els diferents agents", deia Pocurull, qui destacava la importància del treball en xarxa.

Edicions locals