Un passat molletà lligat a la vinya, el vi i el xampany

Moltes de les cases de pagès de Mollet i Gallecs elaboraven el seu propi vi

Economia

Un passat molletà lligat a la vinya, el vi i el xampany
Un passat molletà lligat a la vinya, el vi i el xampany

Tot i haver-la perdut, Mollet i Gallecs tenen una història molt lligada al món de la vinya i el vi. A finals del segle XIX, Mollet comptava amb 425 Ha d'aquest cultiu–una superfície gairebé igual a tota la zona conreada actualment a Gallecs– i que representava el 39,6% del seu territori.

Els ceps no només es concentraven a l'actual espai rural sinó que s'estenien per zones actualment urbanitzades com Can Borrell o Can Pantiquet, entre altres.    

La plaga de la fil·loxera de finals del XIX i la posterior crisi del sector va fer recular la viticultura a Mollet i el 1930, la vinya només ocupava el 4,2% de l'extensió de terra cultivada, segons recull l'article El passat agrícola de Mollet del Vallès, de Jordi Planas, publicat al volum 31 de la revista Notes.

Vi de casa

Tot i no ser una de les produccions més significatives, la vinya era present en la vida quotidiana de pagès. "Cada casa tenia el seu tros i feia el seu vi. Tot era molt manual i quan arribava l'hora d'esporgar, de veremar o de trepitjar el raïm s'hi posava tota la família, canalla inclosa", explica la Marina Duñach, de Can Jornet de Gallecs, qui recorda com els anys 50 i 60 les carenes dels Bandolers i de Sant Valerià eren un paisatge ple de vinyes.

La varietat predominant era la pansa rossa, que el Consorci vol recuperar, i amb la qual es feia el vi per a la família. "Es feia servir per fer un vi de taula que es posava a la bota i durava tot l'any a casa", explica Duñach, qui recorda la imatge d'un omnipresent porró de vi fresc de color rosat produït amb el raïm de les vinyes del bosc de darrera de Can Jornet.

Les cases que disposaven de finques amb vinya les explotaven per a consum propi, però també n'arrendava una gran part. "Treballar la vinya era molt dur i poc rendible per això moltes de les cases arrendaven part de les seves vinyes a altres pagesos o a cellers", diu Duñach.

Pressió urbanística i el monocultiu  

Si la presència del cultiu de la vinya havia anat disminuint progressivament, el cop de gràcia va arribar a finals dels anys 60 amb la pressió urbanística. Gran part del Mollet agrícola va anar sent deborat per l'especulació immobiliària tant a l'actual nucli urbà com a un Gallecs amenaçat ja per l'expropiació. "Molts pagesos van vendre o van abandonar les terres per la incertesa. Altres van passar de cultivar vinyes a fer cereal, que era més segur i podien produir any a any", explica Duñach.

És l'època en què es construeixen barris com el de Can Pantiquet i Plana Lledó per acollir gran part de l'onada d'immigració dels anys 60. "Abans de l’expropiació de Gallecs de l’any 1970, hi havia promotors immobiliaris que anaven per les cases dels propietaris comprant finques amb la maleta plena de bitllets", recorda Duñach.
Un dels exemples de la voracitat immobiliària de l'època i que va acabar amb zones de vinya el recull el divulgador local Jaume Noró en un article que prepara per a l'edició del pròxim número de la revista Notes. Textos de l'època recullen el procés d'urbanització de zones com Can Pantiquet, aleshores espai agrícola i de boscos, que des del 1967 estava convertint-se en zona residencial a mans de l'empresa Pentàgon SA, així com les terres que anaven de la Plana Lledó cap a Can Torras, tirant cap a Gallecs. Aquí estava inclosa la coneguda com la vinya del Vador del vi, en referència a Salvador Pedragosa, comerciant de vi al carrer Jaume I, que per proveir el negoci cultivava unes vinyes al carener de la serra de Sant Valerià. "Els propietaris de les terres havien rebut indemnitzacions per part de l’empresa que havia adquirit aquelles finques per construir-hi xalets", explica Noró, que també ha recollit testimonis de com s'arrencaven i es destrossaven els ceps per, més tard, aixecar-hi pisos.   

Vilarosal i Gomà, caves molletanes

Però a Mollet no només es conreava vinya sinó que també s'hi produïa vi i cava. Els dos grans exponents van ser, primer el Xampany Vilarrosal i més tard les caves Gomà. Els anys 30, les caves Vilarrosal, propietat de la família Sans, produïen els seus vins i escumosos del raïm que collien d’una vinya a ponent del camí de la serra de Palaudàries, prop del cementiri, però també en compraven a les famílies Guiu i Mutgé, que en tenien  darrera de  la  Farinera,  i  de  la  fàbrica  que  en  deien  can  Matosas,  l’actual Indústries Químiques del Vallès. La producció de vi i cava es feia a les caves construïdes a una finca de Jaume I, que van quedar inactives després de la mort del propietari, Josep Sans, assassinat durant la Guerra Civil.

El relleu el va prendre la família Gomà, que el 1940 lloga les caves Vilarosal i s'inicia en la indústria vinícola. El negoci funciona i necessiten ampliar així que construiran unes noves caves i l'emblemàtic edifici del Xampany Gomà, inaugurat el 1947. Després d'uns anys de prosperitat, distribuint els seus escumosos per tot el territori espanyol, els deutes enfonsen l'empresa que tancava a mitjans dels 60.  L’any  1973,  l'aleshores alcalde, Fermí  Jaurrieta, va decidir comprar  la  propietat,  que  des  d’aleshores  és municipal, i que actualment acull el teatre de Can Gomà i és la seu de l'Escola Municipal de Música i Dansa de Mollet.

Edicions locals