20 anys del Parc dels Colors, el parc més controvertit

Els veïns lamenten l'aspecte de deixadesa del parc i reclamen un millor manteniment

Societat

20 anys del Parc dels Colors, el parc més controvertit
20 anys del Parc dels Colors, el parc més controvertit

Laura Ortiz

Un espectacle multitudinari de la Fura dels Baus, va servir fa vint anys per donar la benvinguda a un dels elements urbanístics i arquitectònics que més ha marcat el Mollet de les darreres dècades: el Parc dels Colors. L'espai, un descampat ple de deixalles i runa, es transformava en una filigrana urbanística i artística, obra del reconegut arquitecte Enric Miralles, qui no va poder veure acabada la seva creació, ja que setmanes abans de la inauguració moria víctima d'un tumor cerebral.
 

El Parc dels Colors és el segon espai públic més gran de la ciutat, amb gairebé 30.000 metres quadrats. A principis dels anys 90 del segle passat, l'Ajuntament encapçalat per Montserrat Tura  encarregava el disseny de l'espai a Miralles, qui va sorprendre amb una proposta atrevida, on destacaven el joc de paviments i elements de diferents colors, nom que va rebre el parc i que simbolitzava també la nova realitat social del país i de Mollet. "Pocs arquitectes s'han posat a dissenyar llocs amb l'amplitud de mirada que ho va fer durant la seva curta vida Enric Miralles. Era un creador polèmic i el vam triar per aquesta raó. Creava espais amb identitat. Quan veus una fotografia d'alguns dels elements del parc, reconeixes ràpidament que és Mollet", explica Montserrat Tura.

Una obra incompresa?

I és que l'arquitectura provocadora del Parc dels Colors és reconeguda internacionalment i estudiants i arquitectes d'arreu visiten la ciutat per conèixer l'obra.
Aquesta admiració, però, no és compartida –o entesa– per tothom. De fet, la seva construcció no va provocar l'entusiasme de part de la ciutadania, que imaginava una altra tipologia de parc.  "Esperàvem una altra cosa, és un parc més fet pel lluïment que no pas pensat per a la gent", considera la presidenta de l'AV de Santa Rosa, Teresa Prades. "Té molts elements que no són pràctics, molts forats... des del cel és molt maco però a peu pla és lletjot", opina Prades.  "Hauríem preferit un altre tipus de parc, més verd, aquest no és molt pràctic i fins i tot és perillós per a la gent gran", diu M. Rosa Perich, presidenta de l'AV de Plana Lledó, qui recorda que el mateix dia de la inauguració va haver algun turmell torçat.

Degradació de l'espai

En el que coincideixen les responsables veïnals dels tres barris que comparteixen el parc és en l'aspecte de deixadesa que presenta. "Els colors s'han anat perdent", diu Prades, i "no es veu net i està com descuidat. Falta manteniment i, en gran part, és per l'incivisme de la gent", lamenta la presidenta de l'AV de Can Borrell, Jaqueline Bravo, qui denuncia que és un punt on grups de joves acostumen a fer botellots.

En aquest sentit, Raúl Broto, regidor de Justícia Ambiental, ecologisme i transició energètica de l'Ajuntament de Mollet, i responsable dels parcs i jardins de la ciutat, afirma que el manteniment del Parc dels Colors "és diferent a la resta de parcs perquè no hi ha tant protagonisme de la part verda. Són elements urbans i han passat 20 anys; es nota el pas del temps", reconeix Broto, qui assegura que des de l'Ajuntament es fa un esforç de manteniment a l'espai. "Es van arreglant i modificant elements que no estan en el millor estat, però volem que mantingui l'ànima inicial del Miralles. Quan es veu degradat és difícil canviar-ho. Si és una qüestió de perill o seguretat si que es fa", diu Broto, qui recorda inversions, per exemple, en l'espai de jocs infantils i punts de llum.
"El parc és una escultura gegant i necessita molta conservació i que els elements que Miralles va dissenyar estiguin en perfectes condicions", assevera Tura.

Raúl Broto: "Fins ara s'hi ha prioritzat el manteniment en elements de seguretat però arribarà un moment en què s'haurà d'entomar la millora de l'aspecte visual"

Precisament, una de les crítiques que va rebre el parc va ser l'alt cost que es preveia de manteniment, valorat aleshores en 30 milions de pessetes anuals (uns 200.000 euros), que s'afegien a la despesa que havia suposat la infraestructura: 717 milions de pessetes (uns 4,3 milions d'euros). I és que la brillantor dels colors i l'aparença que mostraven els elements ideats per Miralles ara fa vint anys no són els mateixos que es poden veure en l'actualitat. "Fins ara s'hi han prioritzat més els aspectes de seguretat que no pas els visuals, però arribarà un moment que s'haurà d'entomar aquesta millora de l'aspecte més visual", assegura Broto.

Cohesió i identitat

Més enllà de l'aparença del parc, vint anys després cal valorar si l'espai ha complert dos dels objectius principals que tenia en el moment del seu disseny: la cohesió dels tres barris limítrofs i la creació d'un element identitari per a la ciutat. "La urbanització d'un descampat ple de deixalles, runes i escombraries és un fet molt important, però només és el principi. Les obres no provoquen per si soles cohesió. Cal estudiar bé la mobilitat a peu dels veïns de la zona, els seus costums de lleure, la variabilitat segons les estacions...", diu Tura.

En aquest sentit, la visió de les responsables veïnals varia en funció del barri. Mentre la presidenta de Santa Rosa considera que el seu barri viu "d'esquenes" al parc, Perich i Bravo, de Plana Lledó i Can Borrell, sí creuen que se'n fa ús "sobretot per part de la gent gran i els nens" i que ha unit més els barris. Amb tot, opinen que és un espai en part desaprofitat, sobretot pel que fa a la zona de les grades, pensada per poder-hi organitzar espectacles. "Al principi es feien algunes actuacions, però ja fa molt de temps que no", diu Perich. "Organitzar activitats que afavoreixin la trobada com ara programació infantil o activitat alguns vespres d'estiu és bàsic per fomentar aquesta cohesió", diu Tura. Des del govern municipal, però, esmenten els alts costos que suposa programar activitats al parc. "La infraestructura necessària per a utilitzar-lo és més complicada i costosa, i per això habitualment s'utilitzen altres espais", explica Broto.

Pel que fa a l'element identitari, el parc hi ha força consens en què el parc ha acomplert el seu propòsit. "És indubtable que és un símbol de la transformació del Mollet a cavall del segle XX i XXI. Per bé i per mal. Vull dir que fins i tot els que el critiquen amb contundència estan reconeixent que és un lloc singular", creu Tura, un reconeixement que comparteix Broto: "Com a patrimoni és excepcional. No és el típic parc i això va fer que a part de la ciutadania li costés acceptar-lo. Però ara està molt més acceptat i la gent ja se l'ha fet seu".

Edicions locals