Nois en dansa: trencant els estereotips de gènere

Tres joves talents formats a les escoles Assaig, la Tramolla i Dandi ens expliquen la seva trajectòria en el món de la dansa

Societat

Nois en dansa: trencant els estereotips de gènere
Nois en dansa: trencant els estereotips de gènere

El Jose, el Raúl i l'Iñaki comparteixen una passió, el ball. Tots tres es formen des de ben petits en allò que primer va ser un hobby i actualment s'ha convertit en la seva vida. I encara que provenen d'estils ben diferents, tenen clar que es volen dedicar professionalment a la dansa, una carrera que probablement no s'hagueren plantejat sense l'acompanyament dels pares, amics i professors.

El Jose Nuñez va començar classes de ball quan només tenia 6 anyets i ara amb 11 anys, ha estat un dels escollits per protagonitzar Billy Elliot El Musical, que arribava el passat mes d'octubre al teatre Victoria de Barcelona, després d'èxits de taquilla a Broadway, Londres i Madrid, on la funció va ser vista per més de 750.000 espectadors.

Tot i que el Jose Nuñez encara no hi participa, ja fa mesos que es forma per quan li toqui sortir a l'escenari, "el mes de març, segurament", explica la seva mare, la Grego Amador, qui l'acompanya amunt i avall, de Barcelona a Sant Fost, el poble on resideix i on segueix assistint a les classes de l'escola de dansa Assaig, on gairebé es pot dir que va donar els seus primers passos com a ballarí.

"Des de petit quan sentia música es posava a ballar, així que el vaig apuntar a classes", explica la seva mare emocionada. I és que a la seva curta edat, el Jose Nuñez té molt clar que li encanta ballar i gaudeix amb tots els estils: "Faig hip-hop, ballet, acrobàcia, Feet kid - un estil de dansa amb acrobàcies-, jazz, teatre i cant", comenta el menut, qui tot i estar assegut en una cadira durant l'entrevista, no para ni una estona quiet. Amb el ball que corre per les seves venes no és d'estranyar que tingui molt clar el seu futur: "De gran vull ser ballarí i coreògraf de musicals", comenta decidit, després de confessar quins són els seus referents: "L'Albert Sala, el Michael Dameski i l'Enric Marimon", ballarins i coreògrafs professionals.

Ballarins, encara en minoria

La passió que sent el Jose per la dansa no és una excepció: "Els nens que he tingut a classe tenen molt clar que els encanta la dansa", explica la Nura Pinto, qui fa gairebé 10 anys que és professora de dansa clàssica i contemporània a la Tramolla de Mollet.

Segons la Nura, a diferència de les nenes que a vegades assisteixen a classes de dansa per un component més social -com poden ser les amigues-, els nens ho fan perquè "hi ha una connexió que els mou. És el lloc on troben la llibertat per poder trobar-se i sentir-se lluny de l'això toca o no toca", assevera la professora.

Segons Pinto, amb els anys també es dona un filtre natural, és a dir, "qui no es vol esforçar, acaba escollint una altra activitat" i aquí assegura, no hi ha diferències entre nois i noies.

Així mateix, apunta que el 97% dels seus alumnes de dansa clàssica i contemporània són del gènere femení, encara que assegura que aquest percentatge es redueix en les grans acadèmies.

"Tinc molts companys que són nois. A ells, a diferència nostra, els costa menys trobar feina", afirma la professora de l'escola molletana.

Una realitat que també confirma l'Iñaki Sáez. El de Mollet és actualment un dels ballarins del musical Fama que es pot veure al teatre Apolo de Barcelona. "Era el tercer càsting que feia a la meva vida i vaig tenir la gran sort que m'agafessin", diu Sáez exultant. Però per arribar fins aquí, no ha defallit.

Amb 8 anys va començar a ballar balls de saló a l'escola Dandi de Mollet i fa quatre anys - amb 19 anys- va decidir llançar-se a una carrera en solitari i deixar els estudis que havia començat a la universitat d'enginyeria electrònica: "Mai havia posat a sobre la taula dedicar-me al ball. Recordo estar estudiant pels exàmens d'enginyeria i plorar.  Em va ajudar molt a prendre la decisió la meva ex-nòvia. Va ser entrar a Coco Comin, provar el claqué, el jazz... i ara, que ningú em tregui les sabates", recorda amb entusiasme el ballarí.

"El suport de la família és important, sobretot entre els alumnes més petits perquè ho visquin d'una forma sana. Si no tenen aquest suport, se'ls fa complicat", admet la professora de la Tramolla.

Fer d'un hobby una professió

Una situació semblant a la de l'Iñaki i a la que explica la Nura, és la que va viure el Raúl Pernias, quan es va plantejar que el que havia iniciat com un hobby, podia convertir-se en el seu futur. En el seu cas, també la seva parella Iraia ha estat un dels seus grans suports, juntament amb la seva professora, la Nita.

A diferència del Jose i l'Iñaki, el Raúl va començar a introduir-se en el ball gràcies a unes classes extraescolars que feia a l'escola Montseny de Mollet: "Fèiem ball urbà i ballàvem Michael Jackson", fa memòria el Raúl. Després va entrar a la Tramolla, on ha format diversos grups amb companys i companyes de l'escola. En el seu cas, però no es planteja, de moment, deixar la carrera que està estudiant -Publicitat i Relacions Públiques-, sinó tot el contrari, combinar-ho amb el que s'ha convertit en el seu estil de vida.

Però tot i també ser molt jove, té només 18 anys, reflexiona sobre com hauria estat la seva vida, si no hagués començat a ballar: "Moltes coses no les hagués fet", diu el Raúl, qui després de decantar-se per balls més de carrer com el hip-hop, el locking i el popping, ha començat amb el free style i s'està formant per ser professor a la Tramolla, on ja dona algunes hores de classe a nens i nenes més petits.

Segons el Raúl: "El ball m'ha ensenyat respecte, acceptació, a compartir i a ajudar el grup i a saber ser manat", uns valors que el guien en el seu propòsit de seguir dedicant-se a allò que estima, tot i tocar de peus a terra: "No es pot viure d'aquesta cultura, la gent encara no l'entén. Has de fer moltes classes".

Així mateix, té clar el missatge que li diria a qualsevol persona que es volgués dedicar a aquesta professió: "Escolta molta música i llança't", tot i admetre que en aquests estils de ball que ell practica la xifra de nois i noies està més igualada i que en el cas del break dance, el percentatge encara és bastant masculí.

Per l'Iñaki Sáez: "No hi ha edat per començar a ballar". Considera que és una carrera "diferent", que "t'ajuda a descobrir-te" i proposa: "Que es llancin a l'oceà i a poc a poc aniran trobant el seu lloc". En el seu cas és fidel a aquests tres valors: treball, constància i temps. "Porto aquestes paraules amb mi", admet.

L'accés a les xarxes socials, una via per naturalitzar estereotips

Els missatges de suport no només es queden aquí, en boca de dos nois que estimen el ball. Segons la Nura Pinto, professora de la Tramolla les xarxes socials han jugat un paper molt important a  l'hora de visibilitzar els nois que es dediquen a la dansa: "A determinades edats els joves són molt influenciables. Són etapes en les quals estan intentant entendre de què va la vida i les xarxes ajuden a naturalitzar-ho".

Segons la Nura, els estereotips estan en totes les disciplines i tot i que admet que cal ser conscient que a les xarxes socials es projecta allò que no és real, considera que també permeten acostar la dansa al sexe masculí. "Els fan  sentir que no són els únics, ni els rars i a trobar un suport a l'altra banda de la xarxa".

Edicions locals