Posar normes i el model dels pares, les claus contra l'addicció a les pantalles

Un ús desmesurat de les xarxes socials o dels videojocs pot acabar amb addiccions difícils de gestionar i amb conseqüències tan visibles com l'aïllament social

Societat

Posar normes i el model dels pares, la clau contra l'addicció a les pantalles
Posar normes i el model dels pares, la clau contra l'addicció a les pantalles | Il·lustració: Pau Farell

Sergio Carrillo

Les llars d'avui acostumen a estar plenes de pantalles: televisors, tauletes, ordinadors, videoconsoles i, evidentment, telèfons intel·ligents. Són tant una eina pràctica com uns aparells d'oci, però alhora poden ser un focus d'addicció, que principalment afecta els adolescents, tot i que cada cop l'edat mínima de la canalla amb addició és més baixa. Així ho expliquen des del centre SPOTT, de prevenció i atenció en les addiccions a les drogues i a les pantalles, i que té ubicat el seu punt del Vallès Oriental a la Masia Can Lledó de Mollet.

Es determina que hi ha una addicció a les pantalles "quan es detecta una síndrome d'abstinència", diu Noèlia Rosés, treballadora social de l'SPOTT. Alguns dels símptomes més comuns són "que no dormi a les nits, que estigui més irritable, que li faci mal el cap, que tingui problemes de visió, o que hi hagi problemes familiars perquè els pares els intentin posar un límit i no puguin controlar-ho", hi afegeix.

La psicòloga i psicoterapeuta de l'SPOTT Marta Carrera també explica que, igual que en l'addicció a les drogues, hi ha un punt en què se n'assoleix la tolerància, que vol dir que "cada vegada necessito invertir més temps a fer aquella activitat".

D'aquesta manera, les hores davant la pantalla acaben guanyant un perjudicial protagonisme en detriment de la pròpia vida social. "Molts joves amb hobbies o extraescolars com bàsquet, música o anglès, les deixen de fer per estar més temps a casa amb els videojocs o a les xarxes", diu Rosés. "L'aïllament social", és, per tant, i com així ho afirma Carrera, una de les conseqüències d'un ús insalubre de les pantalles. La psicòloga, de fet, assegura que s'ha trobat amb casos en què el contacte entre el jove i els pares ha esdevingut molt minso fins al punt que per als àpats "s'enduen el plat davant de la pantalla i no volen saber res de la família".

Tot i que de prevencions infal·libles no n'hi ha, totes dues coincideixen que oferir als fills un oci alternatiu com fer activitats en família o l'esport "és un factor de protecció molt important".

Noèlia Rosés i Marta Carrera, treballadores de l'SPOTT

La immediatesa, clau a l'adolescència

Que els adolescents siguin els principals afectats per una addicció a les pantalles té a veure tant amb el moment en què es troba el seu procés maduratiu, com perquè aquests productes ofereixen exactament allò que més els satisfà. "L'adolescència es defineix com un moment de molta immediatesa, de voler formar part del grup, de tenir el mateix estatus que l'altre, de buscar la gratificació immediata, de no tolerar l'avorriment, d'estímuls... Tot el que ofereixen les pantalles és el que els satisfà", explica la psicòloga, qui alhora apunta que sovint amb els casos que atenen troben que aquesta addicció ve acompanyada d'un context molt més ampli, on també hi pot haver consum de substàncies o, fins i tot, haver trobat en els videojocs una manera d'evadir-se davant de situacions com podria ser una pèrdua familiar.

El rol de les famílies

Per gestionar aquesta addicció, des de l'SPOTT treballen amb els mateixos joves -quan hi accedeixen- per reeducar-los en el bon ús, però també hi ha una feina molt important amb els pares, principalment per ajudar-los a posar unes normes clares i coherents en l'ús de les pantalles. Amb tot, és fonamental que els adults en siguin uns bons models. "Hi ha famílies que estan sopant i està cadascú amb el seu mòbil. Aleshores, com pots posar-li una norma, si tu mateix no l'estàs complint?", diu la treballadora social.

Totes dues també es mostren molt contrariades per l'edat a la qual estan començant els infants a fer ús dels mòbils i tauletes, gairebé des que són nadons. En aquesta línia, Rosés afegeix: "Quan el nano s'avorreix, li dona a la imaginació i s'entreté amb qualsevol cosa, treballa la paciència... Tot això ho estàs anul·lant quan només arribar a un restaurant li dones un mòbil".

Edicions locals