Irreverència i identitat, essència del Carnaval molletà

La recerca de referents locals del passat i la creació d'un imaginari propi, claus de la litúrgia carnavalesca

Cultura

| David Rico / Som Mollet

Laura Ortiz

La festa del Carnaval té els seus orígens en les celebracions paganes a deus romans, com el deu Bacus, però també té una arrel fonamentada en la tradició cristiana. El Carnaval representava un lapse de permissivitat que s'oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la Quaresma. A Mollet, la recerca de referents locals del passat i la creació d'un imaginari amb identitat pròpia han estat els traços que han dibuixat l'actual Carnaval molletà.

Disfresses, música, rues i disbauxa. Aquest podria ser el resum de qualsevol celebració carnavalesca d'arreu, des de les mítiques a Rio de Janeiro, fins a les que es poden trobar als carrers de qualsevol ciutat o poble català. Amb tot, a Mollet, fa anys que es treballa per dotar de singularitat aquesta festa globalitzada, amb elements de referència i un fil conductor que doni identitat al Carnaval molletà.    

Una celebració amb arrels

El personatge del Carnestoltes, la seva arribada i la del seu seguici, acompanyats del Ball del Barraló, el judici final... conformen tota una teatralització i un imaginari propis del Carnaval molletà. Però, quins són els seus orígens? Segons recull M. Carme Macià i Gràcia en l'article El ball de gitanes de Mollet del Vallès, publicat al número 32 de la revista Notes, aquest ball popular, molt arrelat al Vallès, antigament es ballava en èpoques de Carnaval en places i carrers, acompanyat d’uns personatges disfressats que actuaven amb actituds grotesques i exagerades. "Aquelles ballades multitudinàries es repetien cada any pels dies de Carnaval. S’iniciaven a mig matí al voltant de les onze i duraven fins que es feia fosc", explica.

A Mollet s’hi desplaçaven persones de pobles i comarques veïnes, del Maresme i del Barcelonès, i alguns hi feien nit el dia abans per poder tenir un millor lloc, que era designat per ordre d’arribada a la plaça. "Al segle XIX el ball de gitanes tenia molta força i per Carnaval, Mollet passava de tenir 2.000 habitants a 3.000", explica Jaume Noró, de l'Esbart Dansaire, entitat que el 2004 va recuperar el Ball del Barraló, una dansa que revivia les ballades esbojarrades viscudes al Tabaran.

El rei Carnestoltes, la icona del carnaval molletà

Després de la foscor del franquisme, la recuperació de la democràcia i la transició són un moment d'impuls de la festa de la mà de col·lectius ciutadans i de l'Ajuntament. El 1983 es presentava un dels que elements més icònics del carnaval local, el personatge del Carnestoltes. "Per encarnar un Carnestoltes perdurable es buscava un tipus de vestit que pogués portar, any rere any, qualsevol persona", explica el mateix Noró en el seu article La recuperació del Carnaval molletà en democràcia. El paper de la societat civil i altres històries. "Un rei beneit, rodanxó i panxut però àgil, colorista i ple de picarols, coronat amb un barret sense ala i amb flors, i amb una escombra com a ceptre", aquest va ser el personatge vestit per l'aleshores escenògraf i codirector del Teatre Lliure, Fabià Puigserver, qui va regalar aquesta creació de franc a la ciutat. La mascara dissenyada per Cesc Bas va completar el personatge.

Precisament, el rei Carnestoltes ha estat el centre de tota la litúrgia creada per al carnaval molletà. "Volíem crear un fil conductor, una estructura de la festa que acabés sent patrimoni de la ciutat. Que la gent la conegués i que també es reconegués fora de Mollet", explica Noemí Fernández, tècnica de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Mollet entre 1980 i 2015. Després d'un primer període, amb companyies professionals encarregades dels espectacles carnavalescs, a finals dels 90 es viu un punt d'inflexió. El 1998, l'Ajuntament opta per encarregar la teatralització a dos grups de teatre amateur de la ciutat: Fènix Teatre i The Astres Grup, ambdós dirigits per Marta Busquets, qui també era tècnica d'equipaments culturals de l'Ajuntament. El Carnestoltes acompanyat de tretze personatges creats ad hoc van protagonitzar tres anys la festa (1998, 1999 i 2000) però el Consistori va optar de nou per contractar companyies professionals, una aposta, però, que no responia a l'objectiu de tenir un Carnaval propi, representat pels mateixos molletans.

El seguici actual i la companyia Carnamolles

És el 2004, amb Dani Novo com a regidor de Cultura, que el govern municipal es replanteja la celebració amb l'objectiu de crear un espectacle propi. "Teníem clara la litúrgia, amb l'arribada i el judici, que hi hagués creada una història pròpia, que no canviés independentment de qui portés la direcció artística", recorda Fernández. Un altre dels aspectes essencials era que fos la mateixa gent de Mollet la que s'involucrés en la representació d'aquella litúrgia i és d'aquí que neix el grup Carnamolles, una companyia efímera formada per persones vinculades al món teatral local i a associacions que seran les encarregades de donar vida als personatges carnavalescs any rere any i sota diferents direccions, fins a arribar a l'actual, encapçalada per Marian Masoliver.

Si el Carnestoltes és l'ànima de la festa, el seguici acaba de configurar tot un imaginari ple d'iconografia. El rei de la disbauxa encarna tots els vicis i les virtuts de la comparsa que lidera integrada pel Moll, la Porqueta, la Granota, l’Amantis, el Rumbero i la Cor. També els acompanyen els personatges dels poders eclesiàstic, militar i econòmic, amb Caudalillo Salmonete de los Valles, que encarna l'estament militar; el senyor Marquès de Calatrava, banquer que simbolitza els diners i l’avarícia; el guardaespatlles, fatxenda i exhibicionista; la Papessa de la Còpula Erecta, representant del poder de l’Església; la Pepa, l’acompanyant de la Papessa, és sexi i provocadora, i en Pere de la Cullera, acompanyant de la Papessa, vol jugar i ensenyar el cul, fer bajanades i passar-s’ho bé.

El Manyó, la veu crítica del Carnaval, entra en escena

L'últim personatge arribat és en Manyó, una celebritat del Carnaval molletà de finals del segle XIX ressorgida per tornar a la ciutat l'esperit autèntic de la festa. "Pretén ser la veu crítica del Carnaval. No està dins el sistema i es comunica a mitges amb l'Ajuntament", expliquen des de la Comissió Manyó, un grup de ciutadans malalts de Carnaval, que van fer ressuscitar el personatge el 2017. "No està institucionalitzat ni ho pretén", afegeixen des de la comissió. I és que el Manyó reneix per "forçar els límits" davant una visió de la celebració carnavalesca molletana "poc revolucionària, molt innocent. Institucionalment, es tendeix a la infantilització, quan el Carnaval realment és una festa d'adults perquè són qui transgredeixen les normes", opinen des de la comissió Manyó.
En aquest mateix sentit, Noemí Fernández considera que "no s'hauria de perdre l'esperit transgressor perquè el Carnaval perdria la seva essència".

De fet, aquesta manca de transgressió també s'ha traspassat a la rua, durant anys una de les més participatives del Vallès. "La rua havia estat molt reivindicativa i crítica, però ara sembla que hi ha una certa por a ser-ho", opina Fernández. I és que, segons Jaume Noró, la globalització de la festa amb un imaginari imperant que recorda l'espectacularitat de Rio de Janeiro i la producció industrial de disfresses a la Xina i els Estats Units, ha fet perdre gran part de l'essència del carnaval autòcton.
D'aquí, precisament, la importància de la litúrgia i els personatges del Carnaval molletà, que donen a la festa una identitat pròpia. Amb tot, la manca d'implicació de la ciutadania n'és l'assignatura pendent. "Sense el rei Carnestoltes i el seguici, el Carnaval a la ciutat no tindria personalitat, però és una festa per ser vista, la gent no hi participa –excepte en la rua–. La ciutadania és una mera espectadora", consideren des de la comissió Manyó, que es posa com a objectiu aconseguir més implicació col·lectiva.

Edicions locals