Tres lustres omplint la ciutat de xous titellaires

Fins al 10 d'abril se celebra la 15a MITMO, un esdeveniment que aposta pels nous mitjans però sense oblidar-se'n dels tradicionals

Cultura

Tres lustres omplint la ciutat de xous titellaires
Tres lustres omplint la ciutat de xous titellaires

Sergio Carrillo

Tornaven d'haver actuat en un festival de Vigo i després de 16 hores de carretera van decidir fer una parada a Gaietà Vínzia, per baixar les escales fins a Prat de la Riba on havia d'arrencar el pregó que donava el tret de sortida a la festa major d'estiu de Mollet.

Va ser en aquelles escales on la companyia molletana Galiot Teatre es va topar amb l'alcalde –Josep Monràs– i amb l'aleshores regidor de Cultura –Dani Novo–. Després d'explicar-los el viatge, en Jordi Monserdà –ànima mater de Galiot– els va dir: "Sent Mollet com és de gran, es mereix que tingui el seu propi festival".

A aquell comentari li va succeir una trobada formal a l'octubre en què Galiot va presentar a l'Ajuntament el primer projecte de la Mostra de Titelles de Mollet, que va arrencar en un cap de setmana al Mercat Vell amb una antologia amb tres espectacles de Galiot i un quart xou d'una altra companyia.

Des d'aleshores, la Mostra ha crescut amb escreix. Als 5 anys de vida, es va internacionalitzar i va prendre el nom actual –Mostra Internacional de Titelles de Mollet, MITMO–, i des de ja fa unes quantes edicions –pandèmia a banda– cada any hi participen unes 17 o 18  companyies de mitjana, amb uns 23 o 24 espectacles diferents i gairebé una setantena de representacions.

"Jo tenia ganes de fer-ho bé i això volia dir que la mostra anés creixent professionalment. La MITMO ha aconseguit ser l'esdeveniment que obre la ciutat cap a l'exterior"

En aquest sentit, Monserdà apunta que des del principi tenia una cosa ben clara: "Em van obrir les portes a fer la mostra, però jo tenia ganes de fer-la bé. I això volia dir que s'havia de fer una MITMO que anés creixent professionalment". Tant ha estat així, que el director artístic i productor d'aquest festival titellaire considera que la MITMO –que celebra la seva 15a edició– ha aconseguit ser "l'esdeveniment que obre la ciutat cap a l'exterior".

A Galiot, que durant anys havia estat molt vinculada a Mollet participant tant a la Fira d'Artesans com en espectacles a Can Gomà dins del cicle de la Xarxa, aquest esdeveniment els servia per mantenir el vincle amb Mollet. "Què estava fent per la ciutat, si ja no era a la Fira, si quan feia espectacles molt grans anava a Madrid –entre d'altres–? Què podia donar jo a Mollet amb la meva experiència?", es qüestionava Monserdà, qui va trobar la resposta ideal en aquest festival.

Innovació, sense perdre la tradició

La barreja de la tecnologia amb la tradició, tot mantenint l'essència del teatre, és una de les claus de la MITMO: "Hi ha altres fires que treballen molt mirant al futur, i la MITMO mira al futur i li agrada recuperar allò tradicional".

Seria a partir de la tecnologia com podria evolucionar aquesta mostra, segons Monserdà, qui admet que ha volgut fer molts "disbarats", amb xous ben espectaculars, com quan va proposar al consistori una actuació amb flames: "Portarem una roulotte i la muntarem al mig de la plaça, s'hi enfilaran els actors i al públic els hi caurà els titelles per sobre els caps. I vindrà un drac que traurà foc. Surten unes flamarades... Però tot anirà bé".

I amb la mateixa passió que explica aquest xou belga, parla del públic, sense qui tot plegat no tindria sentit. "Vindrà en Festuc Teatre amb en Peter Pan a Prat de la Riba, i els titelles ja fan 80 o 90 centímetres i muntem un escenari de 6x6 metres. Però venen 3.000 persones... Mare meva, quina resposta!".

"M'estimo molt la MITMO, però també tinc un esgotament de molts anys"

Res més enllà de diumenge

Del futur no li agrada parlar gaire, al Jordi Monserdà. "L'únic que desitjo és que surtin molt bé els tres dies, que celebrem intensament aquest regal que ens mereixem la ciutat i la societat, perquè venim de dos anys llargs difícils i complicats, i jo vull arribar al diumenge a la nit tenint una sensació que ho hem fet bé i que ens ho hem passat bé".

Precisament el diumenge, un momentet abans que clogui el xou, arriba el moment que personalment més tem Monserdà de tot el cap de setmana. "M'agafen els companys i ho passo molt malament a dalt de l'escenari. És un moment emotiu i personal, i ho pateixo molt, perquè me l'estimo molt (la MITMO), però també tinc un esgotament de molts anys".

Passat el tràngol, arribarà dilluns, quan tocarà plantejar l'edició del 2023. "Però també hem de pensar que hi porto molts anys i també m'he fet gran", diu Monserdà.

Edicions locals