Dones d'aigua, un projecte social amb ADN molletà

El Centre Ocupacional del Bosc i el Taller Alborada han fabricat al llarg d'aquests anys més de 15.000 exemplars

Societat

Dones d'aigua, un projecte social amb ADN molletà
Dones d'aigua, un projecte social amb ADN molletà

Fa aproximadament 10 anys que Mollet fabrica Dones d'aigua, un producte social artesanal fet íntegrament pels usuaris i usuàries del Centre Ocupacional del Bosc i el Taller Alborada.

El que havia de ser una simple manualitat de centre s'ha convertit al llarg d'aquesta dècada en funcionament, en una activitat laboral: "Arran de la crisi del 2008 ens havíem de reinventar i li vam proposar a la Montse Tarrés -qui va ser directora de l'Institut Municipal de Serveis als Discapacitats de l'Ajuntament de Mollet fins a l'octubre de 2021- que ens ajudés. Ella ens va donar una gran empenta perquè això funcionés, anés més enllà i en comptes de ser una activitat d’aula, fos una activitat laboral on tots dos centres poguessin estar implicats", esmenta la Marga Pereira, monitora del Centre Ocupacional del Bosc.

El projecte va començar amb 10 Dones d'aigua diferents i actualment ja compten amb un centenar de models. "Molta gent fa propostes. És un projecte de centre i tothom està implicat. Hi ha pluges d’idees i a vegades ens aprofitem de les demandes que ens fan els mateixos clients", explica Pereira.

És el cas d'un dels últims models introduïts al catàleg, una Dona d'aigua veterinària. I és que són moltes les varietats de Dones d'aigua que actualment es poden trobar, des d'una fallera a una princesa de Sant Jordi. Fins i tot, compten amb una llista de les més demanades. L'Amor latent, la Carlota i el País petit, es troben entre les més venudes i a més de ser models molt arrelats, estan en el catàleg des de l'inici.

També n'han preparat una de ben especial, dedicada a la Montse Tarrés, la qual estava previst que es vengués per Sant Ponç. La proposta és una còpia en miniatura de la dona d'aigua de gran format que es va fer per homenatjar a la que va ser directora de l'IMSD i en la qual han pogut participar tots els usuaris dels centres de treball, dins de les seves capacitats.

Limitar l'estoc

"Cada vegada tenim més models, la qual cosa dificulta una mica més la feina, però donem més llibertat a la creativitat, perquè sinó acabaria sent un projecte molt rutinari", concreta Pereira.

Amb tot, la monitora admet que han hagut de posar límits a la demanda dels clients: "Abans ens demanaven una dona personalitzada i la fèiem, però el temps que implica fer el model, presentar-lo i veure si s’havia de fer una modificació era molt, per només vendre’n una i es va posar una norma que per fer un model nou hi havia d’haver una comanda mínima de 10", assevera.

Ajuntaments com el de Mollet i també el de Parets, han estat una empenta important per a aquest projecte des dels seus inicis. També grans empreses com la Fundació Sanitària Mollet, qui durant la pandèmia els va fer un encàrrec de més de 1.200 Dones d'aigua per obsequiar els professionals de la salut que van treballar en la primera línia durant la crisi sanitària.

Però també baixvallesans a títol individual, compren aquest producte per regalar en esdeveniments especials com ara batejos, comunions i casaments, com és el cas d'un veí de la Llagosta que n'ha encarregat una com a detall per obsequiar els convidats de la  seva boda que celebra a Màlaga.

A l'altra banda de l'Atlàntic

El Centre Ocupacional del Bosc i el Taller Alborada han fabricat al llarg d'aquests anys més de 15.000 Dones d'aigua. Tot i que el boca-orella els continua funcionant molt bé de cara a la venda, admeten que internet és un canal idoni per travessar fronteres: "Vam veure que per arribar a molts més llocs amb internet podíem fer-ho. Tenim dones d’aigua a l'Argentina, l'Iraq, el Japó i per gairebé tot el món", afirma l'Andreu Ollé, director del centre especial de treball Alborada, on es fan els primers passos de fabricació de la Dona d'aigua.

Una tasca artesanal que set usuaris del taller s'encarreguen de fer minuciosament amb pocs materials: una ampolla d'aigua i paper de diari, el qual encolen a l'envàs per convertir en una capa dura que un cop assecada es poleix i els usuaris del Bosc pinten i hi afegeixen els detalls: "Es tracta de buscar el punt mig perquè no podem fer-les perfectes, perquè ningú ho som, i que quedin maques", explica l'Andreu, qui relata que tot el procés -des que es comença a encolar fins que es pinten els últims detalls a mà- dura aproximadament una setmana i mitja: "Amb uns 10 dies tenim el procés fet, però triguem més perquè els nois ho combinen amb altres feines del taller", explica el director.

Un futur al davant

Després d'aquest temps al capdavant del projecte tant la Marga com l'Andreu se'n senten orgullosos del camí recorregut amb tot l'equip: "És una satisfacció que una cosa que va començar amb un treball manual s'hagi convertit en un projecte que arriba a tot arreu i que té un fons social que tothom valora tant", afirma  Pereira. Segons la monitora, el fet que tothom doni suport a aquest projecte significa que "hi ha un bon equip darrere, que fem pinya i això encara és més satisfactori".

En la mateixa direcció s'expressa el director del centre especial de treball Alborada, qui alhora considera que encara hi ha molt camí per recórrer: "No li veig final a aquest projecte. Hi veig futur. Crec que  es renovarà encara més i s'acabarà convertint en més feina per a nosaltres", conclou.

Part de l'equip que fa possible aquest projecte

 

Edicions locals