Seguir estudiant després de fugir de la guerra

El Rostik Bilskiy, de tan sols 16 anys, va arribar fa mig any a Mollet procedent d'Ucraïna i continua els seus estudis a l'INS Aiguaviva

Societat

Seguir estudiant després de fugir de la guerra
Seguir estudiant després de fugir de la guerra

Fa més de mig any que el Rostik Bilskiy, de tan sols 16 anys, va arribar a Mollet procedent d'Ucraïna. Va fugir d'un país que acabava d'entrar en guerra amb la seva tieta i els seus cosins. El tercer dia de combat entre Rússia i Ucraïna, el menor deixava enrere la seva terra i també els seus pares per refugiar-se fora del conflicte, en un nou país, una nova cultura i una nova llengua.

Ho feia acompanyat de la seva tieta i els seus dos cosins, també menors d'edat. Tots quatre van viatjar fins a Alemanya i des d'allí fins a Mollet. Aquí els van acollir uns tiets que viuen a la ciutat des de fa més d'una dècada, els quals, pocs dies després de la seva arribada, matriculaven el Rostik i a la seva cosina a l'institut Aiguaviva perquè poguessin continuar els seus estudis.

El 13 de març, iniciaven les classes al centre amb una dinàmica de grup, la qual va servir per donar-los la benvinguda. "Tots els alumnes estaven lligats amb un fil groc i blau i havien d'aconseguir deslligar-se i ho van fer", explica la directora de l'institut, la Marga Pérez. Una dinàmica que va donar peu a una acollida i integració que continua avui en el cas del Rostik -la seva cosina, tot i matricular-se de nou per a aquest curs, finalment ha tornat a Ucraïna-.

L'aprenentatge de l'idioma

"Ells volien quedar-se aquí, des que van arribar. Per això aviat els vam buscar escola perquè continuessin estudiant. Els primers dies venien emocionats a casa explicant tot el que els passava a l'escola", explica el tiet del Rostik, el Volodymyr Kuzyak.

"Al principi em van fer moltes preguntes. Primer va ser estrany, perquè no coneixia res, però després a poc a poc m'he anat acostumant. Els meus companys em van acollir molt bé", fa memòria el menor, qui per ara, sol usar l'anglès per comunicar-se a l'aula.

L'aprenentatge de l'idioma i facilitar aquesta acollida del Rostik, és una de les tasques del centre escolar. L'institut disposa d'un pla d'acollida que segueixen en el cas que es matriculin alumnes provinents de fora del sistema educatiu català. "Els fem unes proves per veure en quin nivell estan, sobretot en matemàtiques i llengües. En el cas del Rostik vam veure que dominava bastant l'anglès", comenta la directora, qui afegeix que l'alumne de seguida es va adaptar al grup i fins i tot es va apuntar per fer teatre amb els companys de l'optativa de llatí.

Com a nouvingut, el Rostik té un PI (Pla Individualitzat) on es té en compte que no domina el català i se li adapten els continguts de les matèries. A més, rep un suport particular, d'un parell d'hores per aprendre català -la Maria Josep Novoa, va ser la seva professora el curs passat-.

Així mateix, en el cas dels menors d'Ucraïna els centres també disposen d'un pla especial per acollir els nouvinguts d'aquest país, el qual els ha proporcionat el Departament d'Educació.

Gestió del dol migratori

Amb tot, segons la coordinadora LIC (Llengua i Cohesió Social) del centre, la Flora Buxó, la gestió del dol migratori és una de les qüestions més importants a treballar durant el primer any de l'alumne al centre: "N'hi ha que el porten més bé, però d'altres que els pot costar més. No és el mateix un nen d'Ucraïna que ha estat escolaritzat i porta una vida similar a nosaltres, que un que prové d'un país més allunyat i on gairebé no ha trepitjat l'escola", esmenta.

També és important com d'acollit se sent el menor: "Amb l'arribada del Rostik el José Antonio Romero Garnica -professor de socials, tutor i un dels suports del Rostik des de la seva arribada-, va treballar el conflicte a l'aula i alguns alumnes van fer una pancarta per la pau", recorda la directora, qui assegura que aquest suport va ser important per a l'alumne.

Així mateix, també creuen primordial enfocar-lo en la continuïtat de l'estudi, i més en una etapa de canvi com la que viu el Rostik, qui fa 4t d'ESO. El que té clar el jove, més tranquil des de l'arribada dels seus pares a Mollet, fa pocs dies, és que el seu futur és aquí i vol seguir estudiant.

A Mollet, segons les assignacions fetes per comissió, hi hauria més d'una vintena d'alumnes ucraïnesos matriculats

Edicions locals