Seixanta anys de la gran nevada del 62

La neu va començar a caure a la matinada del dia de Nadal i a les 8 h del matí ja s'havien acumulat fins a quatre dits

Societat

Boles de neu i pala en mà, un grup de persones al Carrer Castelao cantonada amb Can Gomà.
Boles de neu i pala en mà, un grup de persones al Carrer Castelao cantonada amb Can Gomà. | Arxiu Històric Municipal de Mollet

El pròxim dia 25 de desembre farà 60 anys de la gran nevada que va embolcallar Mollet. Els flocs de neu van caure de matinada, cobrint arbres, carrers i teulades amb gruixos de fins a un metre de neu.

Aquella va ser la nevada més espectacular que es recorda fins ara, tal com expliquen alguns testimonis molletans que la van viure en directe: "El dia de Nadal la meva mare estava hospitalitzada al Clínic, a Barcelona, i recordo que havia d'anar a missa amb la meva tieta i el meu pare em va venir a llevar. Em va treure del llit i em va dur davant de la finestra perquè veiés la nevada", recorda la Rosa Matas, exdirectora del Centre d'Estudis Mollet.

En aquella època Matas tenia 11 anys i encara avui dia té molt present tota la seqüència dels fets: "A les 8 h del matí hi havia quatre dits de neu i va continuar nevant tot el dia", comenta. Tampoc oblida com de bòlit anava el seu progenitor: "El meu pare anava amunt i avall fent camí amb una pala, es va passar tot el dia així. Jo recordo estar amb el meu cosí tot el dia de Nadal sense sortir de casa jugant al parxís, a juegos reunidos..., estant al costat de l'estufa i posant-li una olla a sobre plena de neu per fer aigua, perquè es van glaçar les canonades". 

Una parella circulant en tractor per l'avinguda Jaume I /Arxiu Històric Municipal de Mollet.

La Rosa també conta que aquell dia no va parar de nevar, però que l'endemà -Sant Esteve- els flocs van deixar de caure del cel i la gent va començar a sortir al carrer. "La gent tirava la neu que s'havia acumulat a les teulades a la carretera", diu Matas i fa memòria de com se les van empescar els veïns per poder caminar sobre aquell gruix de neu. "Es va fer un camí al centre de la carretera i llavors cada veí es feia el seu per arribar fins a la porta de casa seva".  

I és que tot i que no es té constància de grans desperfectes, a Mollet a partir de la nevada i durant els últims dies de desembre i els primers de gener va fer molt fred, arribant a tenir el dia 26 de desembre una temperatura de 9° sota zero, tal com es relata en l'article de la revista Notes (2015). Aiguats, nevades, bufaruts i calamarsades històriques a Mollet del Vallès, gràcies al testimoni de Joan Ros. 

De fet, segons Ros, no va ser fins al dia 3 de gener quan la neu va desaparèixer pràcticament per complet: "A la nit fa vent, estem a 6 sobre zero. S’ha fos tota la neu dels camps, en queda a algun racó", descriu Ros.   

Aquest fred també el té bastant present la mestra molletana Rosa Maria Secúrun, qui el 1962 tenia 14 anys: "Recordo que feia molt de fred i que per escalfar al llit posàvem bosses d'aigua calenta a dins", comenta Securún, qui diu que, així i tot, el dia de Nadal van poder celebrar-lo en família: "Quan va començar a nevar vam anar a buscar a la meva àvia que vivia a l'avinguda Llibertat i com que no va parar de caure neu durant tot el dia es va quedar a dormir a casa, perquè és clar, era perillós", relata. La mestra molletana també fa memòria del gruix que es va acumular als carrers: "No podíem fer ni ninots de neu de tant alta que estava la neu".

Incomunicats per carretera i tren

A l'estació del Nord, ciutadans traient la neu de la via després de la gran nevada / Arxiu Històric Municipal de Mollet.

Segons l'article anteriorment mencionat, Mollet va restar incomunicat per ferrocarril i per carretera, però la línia telefònica es va mantenir. En el document també es fa esment que el dia 27 es va reprendre el treball a les fàbriques, però amb una gran absència de personal, especialment de dones. Així mateix, indica que algunes fàbriques van optar per romandre tancades i, a efectes laborals, ho van comptar com si es tractés de dies de vacances per recuperar. 

Una altra de les incidències més freqüents van ser les fractures d'extremitats a causa de les caigudes pel gel acumulat: "Qui després va acabar sent el meu marit, va caure i es va trencar al braç. Es veu que hi van haver moltes caigudes", fa palès Securún. Un fet que també recorda Matas: "A la meva mare no la van operar fins a mitjans de gener per la quantitat de gent que es va trencar coses i la van haver d'intervenir d'urgència", comenta Matas qui explica que no ha tornat a veure una nevada com aquesta i que al final, també en van acabar una mica tips. "No estàvem preparats per una nevada d'aquesta magnitud", assevera. 
 

 

Edicions locals