Javier Diéguez viatja al literari Regne de Redonda

L'escriptor molletà va posar peu en aquesta illa caribenya en una aventura que relatarà en una novel·la on també repassarà el seu regnat buit de contingut

Societat

El molletà Javier Diéguez a l'illa de Redonda
El molletà Javier Diéguez a l'illa de Redonda | J.D.

Sergio Carrillo

L'escriptor molletà Javier Diéguez va poder acomplir a l'estiu un gran desig: trepitjar el literari Regne de Redonda. A les Petites Antilles s'hi  troba aquesta illa rocosa deshabitada de només 1,5 quilòmetres quadrats de superfície i que des de la segona meitat del segle XIX és una monarquia –malgrat estar buida de contingu– que sempre ha estat encapçalada per escriptors.

El darrer rei va ser el recentment desaparegut Javier Marías i és precisament a partir de la seva obra –en què Redonda protagonitza algunes de les seves novel·les– que el Javier Diéguez es va encuriosir per arribar a aquesta recòndita terra del Carib.

L'1 d'agost arrencava, juntament amb la seva parella, l'Aïda, un viatge de pel·lícula. De Barcelona fins a Saint John's (capital d'Antigua i Barbuda), on van passar cinc dies fent turisme i alhora preparant el repte de posar peu a Redonda. El dia 5 d'agost ja van anar cap a Montserrat: ho van fer en una petita avioneta privada, una de les poques vies d'arribar al que ha estat considerat el país menys visitat del món.

I la següent passa a fer no va ser gens fàcil. "Que algú em portés a Redonda sí que em va costar", assegura Diéguez, qui es va topar amb moltes portes tancades de mariners que es negaven a navegar fins a Redonda, especialment en aquella època propensa als huracans a la zona. "Tothom em deia que no, però jo només tinc els mesos de juliol i agost per fer vacances, així que era 'o ara o mai'".

Fotografia de l'illa de Redonda feta des de l'embarcació

Al final van trobar un pescador que els hi va dir acceptar, i tot i que la travessia marítima va fer-se esperar fins al penúltim dia que es podien quedar a Montserrat, l'embarcació va salpar.

Després de dues hores, per fi hi van arribar: "L'illa impressiona molt. La part més alta són 300 metres d'altura de penya-segat", apunta l'aventurer molletà, qui destaca també que el lloc "és una reserva d'aus, i quan ens hi apropàvem en venien centenars sobrevolant i grallant; era espectacular".

Ara només restava llençar-se a l'aigua i nedar els darrers 50 metres fins a tocar terra, amb un evident perill que els recorria la ment, com explica Diéguez. "Tenia una certa por. Els mariners ens deien que estàvem bojos, que els peixos de Redonda eren molt territorials, verinosos i agressius. A més, és la zona del Carib amb més taurons".

"Els mariners ens deien que estàvem bojos, que els peixos de Redonda eren molt territorials, verinosos i agressius"

Amb tot, la por no els va frenar, i tant el Javier com l'Aïda van arribar a la ribera. El Javier va tornar a llençar-se a l'aigua vorejant Redonda i fins i tot patint una trompada contra les roques causada per les onades. Amb esgarrapades al cos incloses, per fi va arribar a la desitjada zona de la literària illa, on, després de veure que no hi podria ascendir fins al cim, hi va deixar llibres dels monarques del Regne de Redonda.

L'aventura que esdevindrà un llibre

Diéguez -qui ja ha publicat altres obres com La primera estrella del vespre- vol escriure ara una novel·la que relati tota aquesta aventura i que alhora repassi la història del literari i real regnat de l'illa rocosa.

Edicions locals