Laura Ortiz

Fa tres dècades veia la llum el primer número de la revista Mollet a Mà, que ha esdevingut un dels mitjans més populars de la ciutat. Amb aquesta edició especial, repassem els canvis viscuts aquests 30 anys pel que fa a la ciutat, a la feina dels mitjans, la publicitat... Un exercici de memòria col·lectiva i un xic de nostàlgia, que, en aquest primer reportatge, fem de la mà de les tres persones que han ostentat l'Alcaldia entre 1993 i 2023 i que han escollit un indret representatiu de cadascun dels seus mandats.   

Cap a les 5 de la tarda ens trobem amb la Montserrat Tura en un dels camins d'accés als Pinetons, un indret que li porta records d'infantesa –com anar a enterrar la sardina– i que, representa a més, segons ella mateixa, el model del Mollet meitat urbà i meitat rural que va defensar. Qui fou alcaldessa entre 1987 i 2004 va viure en primera persona l'últim gran desenvolupament urbanístic del municipi, que podia imaginar guaitant des d'aquell punt d'entrada a Gallecs. "Els Pinetons és un mirador privilegiat i, sovint, quan projectàvem algun canvi a la ciutat pujava aquí per visualitzar-ne l'impacte", explica Tura.

L'any del mil·lenari

El 1993, el municipi celebrava el mil·lenari de la primera referència escrita de Mollet com a poble. En aquells inicis de la dècada dels 90, Mollet vivia la ressaca postolímpica, després d'haver estat subseu dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, un esdeveniment que va permetre cobrir algunes de les necessitats essencials que tenia la població, que patia "una infradotació de serveis essencials". Però és a partir del 1993 que es comença a dibuixar el planejament futur de la ciutat. "Mollet estava molt desmembrat i és a partir d'aleshores que es va començar a articular.Hi havia moltes coses per fer", recorda Tura.

El desenvolupament urbanístic d'aquells anys 90 va comportar un creixement demogràfic que anys més tard convertiria Mollet oficialment en ciutat. Fins a aproximadament l'any 2000 es van aixecar a la ciutat uns 4.300 habitatges, gràcies a diverses actuacions: les construccions de Can Borrell i Santa Rosa, amb habitatges promoguts per l'Institut Català del Sòl, Riera Seca, a càrrec de la promotora Vallehermoso, i l'Illa de Can Mulà, iniciativa de l'empresa municipal Promosol. Així, dels poc més de 41.000 habitants del 1993, deu anys després –el 2003– la població ja va superar els 50.000 habitants, una xifra que feia que Mollet passés a ser oficialment ciutat.

La xarxa de parcs i centres cívics també comença a reeixir. "Jo m'he mirat sempre la ciutat com un projecte únic, no es podia desenvolupar una zona si les altres no es desenvolupen, i el meu objectiu va ser cohesionar Mollet", assegura Tura. Són d'aquella època espais tan emblemàtics com el Parc dels Colors, el Museu Abelló o l'edifici del nou Ajuntament, que culminava el desenvolupament de l'Illa de Can Mulà.

El  2003, Tura deixava l'Alcaldia "amb molta pena" per anar al Govern de la Generalitat. D'aquells deu anys, defensa que  "va ser una època en què es va transformar la ciutat amb grans consensos, que no dic unanimitat. La dècada dels 90 i el tombant de segle la ciutat vivia aquest sentiment d'estar evolucionant cap a millor i ens en sentíem tots orgullosos".

El naixement d'un mitjà

I quin paper va jugar el Mollet a Mà en aquell moment? "Va ser molt ben rebut, aquest format petit va crear un hàbit que és que els divendres, sobretot les dones grans que anaven a comprar, se'l posaven al cabàs, el portaven a casa i va passar a formar part de la quotidianitat. El divendres s'esperava el Mollet a Mà, va ser un projecte d'èxit i molt positiu", assegura l'exalcaldessa.

Una opinió semblant sobre la publicació la té el seu successor al càrrec, Josep Monràs. "Ha estat un mitjà molt útil. Amb quatre titulars i una fullejada ràpida la gent veia què passava a la ciutat, sense ser un mitjà de reflexió o anàlisi", considera. "Concentrava informació molt útil i de servei i sempre estava bé tenir-lo a la taula del menjador".

Amb en Josep Monràs, alcalde entre 2004 i 2022, ens trobem en un altre parc, aquest, però, més cèntric. "M'identifico amb el model de les Pruneres, que representa aquell espai públic i verd, que la ciutadania pot viure i gaudir dins la ciutat".

L'arribada de Monràs a l'Alcaldia va ser conseqüència de la marxa de Tura al Govern de la Generalitat, una circumstància que el va empènyer a acceptar el repte. "La meva voluntat no era fer carrera política", diu qui, finalment, s'ha convertit en l'alcalde més longeu del municipi.
Des de la seva perspectiva, a principis dels 2000, Mollet sortia d'una etapa amb una alcaldessa molt consolidada i "la visió que es tenia era la d'una ciutat on s'havien impulsat obres faraòniques com el nou ajuntament o el parc dels Colors –un model amb què diu no sentir-se identificat– i en què s'havia trencat el diàleg", opina el socialista.

Durant el mandat de Monràs es desenvoluparan nous equipaments com el Mercat Vell, el centre de serveis per a la gent gran El Lledoner, les escoles bressol municipals i també el nou Hospital a la ronda dels Pinetons. L'exalcalde també destaca el desenvolupament de l'espai públic, amb el parc de les Pruneres o la rambla verda de Pompeu Fabra i l'últim gran creixement residencial que ha viscut la ciutat amb la construcció del barri de la Vinyota.

Tot i les discrepàncies amb la seva antecessora, Monràs també defensa com en la ciutat ha anat en creixement l'orgull de Mollet –un eslògan que ja va fer servir el govern socialista i que l'exalcalde defensa a capa i espasa. "És una ciutat a qui no se li ha regalat res, no hi ha hagut una gran burgesia que hagi tirat del carro com ha passat, per exemple, a Granollers", diu Monràs en contraposició amb la capital del Vallès Oriental. "Vam passar de ser la segona ciutat de la comarca a ser una ciutat de la comarca amb identitat pròpia. Partíem d'un desavantatge comercial, social i econòmic històric. Hem hagut de picar pedra i ens mereixem els reconeixements que rebem d'altres institucions", apunta.

L'era digital

És durant aquesta etapa en què la revista Mollet a mà fa el salt a les plataformes digitals amb la versió web i el desenvolupament de les xarxes socials. Un món prou conegut per l'actual alcaldessa, la també socialista Mireia Dionisio, molt activa a les xarxes i representant d'un canvi generacional al capdavant de l'Ajuntament. Precisament, Dionisio tria fer-se la fotografia per a aquest especial davant l'edifici institucional i amb l'A d'en Brossa de fons perquè del seu curt mandat –porta vuit mesos com a alcaldessa–no en pot destacar cap actuació que remeti a un lloc concret i l'Ajuntament simbolitza la institució que representa.

Dionisio rep una ciutat postpandèmica que "ha enfortit el seu múscul social", diu, "una ciutat mitjana i treballadora que pot mirar de tu a tu moltes altres ciutats", i de la qual destaca els serveis públics i l'atenció als col·lectius més vulnerables.

Un Mollet consolidat urbanísticament i amb el controvertit projecte del Calderí damunt la taula, amb reptes com la millora de l'espai públic, el foment de l'oci i la cultura, la dinamització econòmica i la lluita contra el canvi climàtic. Nous reptes que Mollet a mà continuarà explicant al veïnat de la ciutat.