Sergio Carrillo

Dels anys 90 a l'actualitat, el Mollet a mà ha evolucionat molt, i la forma de fer periodisme, també. Així ho expliquen l'Emma Balea –periodista de Ràdio Mollet des del 1989– i el Ramon Torrents –qui va començar treballant a Ràdio Mollet a principis de la dècada dels 90, va seguir al Mollet a Mà i va acabar sent un dels fundadors de Contrapunt–.

Un dels canvis més destacats és el tecnològic. L'Emma, als seus inicis a la ràdio molletana, duia "una Olivetti verda i gravava en cintes de casset", mentre que els talls de veu els feia amb una Revox, semblant a "les bobines del cinema", diu la periodista. Ara, en canvi, la ràdio té imatge, perquè també hi són a les xarxes i també es poden programar els programes de ràdio, fet que a l'inici no passava. Per tant, perquè hi hagués emissió hi havia d'haver una persona present a l'estudi. El Ramon també recorda com pesava la unitat mòbil de ràdio: "Fèiem més CrossFit que periodisme". Ara, però, els directes es fan tan sols amb una trucada de mòbil.

Pel que fa a l'elaboració d'una revista o un diari en paper, el canvi també ha estat radical. "Les fotografies es revelaven i, per tant, havies d'anar amb el rodet al fotosistema de torn, amb qui ja tenies l'acord per revelar-ho a temps. Però tot això alentia molt el procés", explica el Ramon Torrents, qui destaca que una de les grans millores va ser poder enviar un PDF des de l'oficina i que l'impressor el rebés al mateix instant. Un canvi radical tenint en compte com era a finals del segle passat: "Quan vaig començar al Mollet a mà fèiem planxes amb fotolits. Havies de dur les quatre planxes de CMYK, es creaven com quatre radiografies una de cada color i totes quatre havien de casar. Era un procés etern".

La forma de rebre informació també s'ha modificat prou amb la mateixa conseqüència d'accelerar passes. "Les notes de premsa, o arribaven per fax o deixaven un sobre a la nostra atenció a l'Ajuntament i anàvem a buscar-les", apunten.

La pèrdua del contacte més humà

Que es feia un periodisme més de carrer i hi havia més contacte humà, ho tenen clar tots dos entrevistats, qui lamenten que actualment són moltíssims els canals digitals pels quals arriba la informació. De fet, mentre que abans rebien molta gent, cara a cara, per explicar-los les seves històries susceptibles de ser noticiables, ara majoritàriament es resol tot darrere d'una pantalla, amb un WhatsApp o un correu.

La intoxicació informativa és molt gran, tant per a la ciutadania com per als periodistes. I sobre aquests segons, el Ramon Torrents diu: "Tenim tants canals, que això també ens està dificultant fer un periodisme reposat".

És precisament aquesta línia la que s'hauria de seguir, segons en Guillem Bas, qui va fer de redactor d'esports del Mollet a mà el 2007 i de cap de redacció del 2010 al 2012, i actualment és cap de premsa de l'Ajuntament de Martorelles. "Tothom té un mòbil, i davant de la immediatesa que dona aquesta informació al minut, ho has de combatre amb el rigor periodístic de contrastar les coses, dir la veritat i ser honest, però també amb l'anàlisi. Perquè sinó el lector ja ho ha vist abans, i vol que li expliquin una mica què és realment això i el perquè", assenyala Bas, qui considera que "el periodisme ha de donar un plus, un valor afegit a la notícia".

Precisament, el martorellesenc explica que la seva generació va viure el canvi cap a la digitalització durant la formació universitària i que el 2007, quan encara no estaven estesos els smartphones, el Mollet a mà ja tenia web. "Crec que el Mollet a mà sempre va intentar renovar-se i estar molt pendent de les novetats tecnològiques", assevera.

Aquesta digitalització a tots els mitjans de comunicació ha portat grans conseqüències, però tampoc no totes n'han estat positives. "Ara fas més coses, és veritat que tecnològicament t'ho permet fer, però hi ha menys persones", destaca l'Emma Balea. En la mateixa línia s'expressa el Guillem Bas, qui esmenta que tot plegat ha dut els professionals a ser "més polivalents", però alhora ha portat a reduir plantilles. Per la seva banda, el Ramon Torrents conclou: "La tecnologia ens ho ha complicat tot, perquè ens dona moltes més oportunitats i ens fa fer molta més feina, però ens ha simplificat molts processos".

Les anècdotes dels tres periodistes

Dos anys d'emèrit— 

El 1993 es commemorava el mil·lenari del poble, amb el rècord de globus inflats i amb una presència ben destacada, segons l'Emma Balea: "Vaig cobrir l'acte institucional de Can Gomà, i hi havia el Juan Carlos i la Sofia". L'emèrit ja hi havia estat el 92, a la subseu olímpica.

Ple i bodega— 

El Ramon Torrents recorda els llargs plens de Montserrat Tura i com el Bodegón Gallego esperava edils i periodistes encara que acabessin a mitjanit. "Servia per estar en contacte amb companys de professió i amb els polítics", diu i referma que aleshores "no ens cremava la informació per haver-la de publicar d'immediat".

Monràs perseguit— 

En Guillem Bas va cobrir la "persecució" a Monràs per l'augment de sou. "Recordo anar pujant a les jardineres de Jaume I per passar la gent i agafar imatges", apunta Bas, qui assenyala que era un moment, l'any del 15-M, en què "ens pensàvem que estava canviant el món".