El català: Idioma imposat a Catalunya?

Author 2

Fa unes setmanes, aprofitant les vacances de Nadal, amb els meus fills vam anar a Barcelona, la universal capital de Catalunya, la de “Vicky Cristina Barcelona” pel·lícula del conegut director de cinema, Woody Allen, galardonada recentment amb el globus d’or del cinema, on entre d’altres coses, intenta reflectir la realitat del nostre país.

Bé doncs, després de visitar mil botigues, nou-centes de les quals ens vam haver d’entendre en castellà, ja començavem a notar que l’idioma oficial de Catalunya no és el català. Però bé, amb les presses de comprar els típics regals, gent per tot arreu, cues per pagar… no ens hi vam parar a pensar massa estona.

Ja era l’hora de dinar i varem entrar a un restaurant, un restaurant de cuina asiàtica, amb franquícies per tot el món. Ens varem dirigir a un cambrer en català (encara no havíem après la lliçó), erem a Barcelona i el noi, com comença a ser massa habitual, ens va respondre amb un como?, llavors ens vam tornar a dirigir a ell en castellà, pràctica utilitzada durant tot el matí.

Les cartes que ens va dur eren en diferents idiomes disculpant-se per no tenir cartes en espanyol. Uns segons més tard es va donar la volta i ens en va dir: “ Bueno si entendeis el catalán y lo sabeis leer, en este si que tengo cartas disponibles”. Increïble!!

Aquesta anèdota és bastant preocupant, veure que ja no és el no saber l’idioma, que es pot entendre, sinó que al sentir-nos parlar en català, va decidir que evidentment era un altre idioma, però que per les cartes que ens va portar, no sabia de quin es tractava. I el cambrer no era estranger.

Un últim detall. Erem a Barcelona, a Catalunya. Realment tenim una identitat com a poble?

Per cert!, a la franquícia de Madrid, les cartes les porten directament en castellà.

Edicions locals