Author 2

És el primer cop que escric per “Mollet a mà”. Agraeixo aquesta oportunitat de comunicació amb tantes persones.
No fa pas massa temps estàvem tota una colla de coneguts reunits, més aviat fent festa i enmig de la “xerrameca”, habitual en aquestes ocasions, de cop es feu un instant de silenci, tots en vam ser conscients... i clar no va faltar qui digués: “ha passat un àngel”. Quin contrast, oi? Els àngels que tenen per missió de ser missatgers resulta que també són els portadors del silenci. I en especial del silenci de Déu. I em va venir al pensament quantes vegades esperem una paraula de Déu. Fa poc hem celebrat l’aniversari de l’Holocaust, cada dia som testimonis de desgràcies immerescudes i inesperades, de morts que no toquen encara, de sofriments gratuïts, de situacions absurdes que enfosqueixen la nostra dignitat humana, que ens fan adonar que en som de fràgils. És que Déu no hi té res a dir davant tot això?, És que els altres no tenen paraules que em puguin servir?
I enmig del món de la comunicació per tots els mitjans electrònics i manuals sembla que no puguem comunicar res.
Aleshores potser ens cal saber interpretar el silenci. Perquè el silenci pot tenir molts matisos: Hi ha moltes menes de silenci; el silenci buit del qui no té res a dir; el silenci rabiós que neix de la tensió i l’enfurismament; el silenci de complicitat, en el que s’hi poden comunicar moltes coses; el silenci de comunió aquell que ens fa sentir a l’altre tan a prop; el silenci d’admiració, quan estem, sense paraules perquè les paraules trairien el que volem dir; el silenci de compassió, aquell que ens fa fondre en la situació de l’altre i es fa palpable la unió que hi ha i que més enllà de les paraules va de cor a cor. Saber interpretar i entrenyar aquest magisteri del silenci ens fa sentir-nos acompanyats des del silenci que és molt fecund.