Author 2

Les eleccions generals de març de 2008 van configurar un Parlament en la que el PSOE no té la majoria absoluta. Aquesta situació fa que el Govern d'en Zapatero tingui que buscar acords permanents amb la resta de forces polítiques per tirar endavant les seves propostes. Això se li ve denominant la geometria variable.

Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida presentaven el 18 de juny una moció al Congrés de Diputats instant al Govern a pujar els tipus màxims de l'IRPF per a les rendes més altes; equiparar la tributació entre rendes del treball i capital; recuperar l'impost de patrimoni per a bens i immobles superior al milió d'euros; impulsar la fiscalitat ambiental; implementar un Pla de lluita contra el frau fiscal i els paradisos fiscals i augmentar els tipus fixes per a esportistes d'elit; la fiscalitat ambiental; entre d'altres mesures. Aquestes propostes no han prosperat per l'actitud del Govern Zapatero, que no hi ha donat suport per un acord amb CiU.

La geometria variable del Govern Zapatero sempre mira cap a la dreta, sobre tot en matèria econòmica i fiscal, que ja fa temps que han apostat per un model impositiu, cada cop menys progressiu, que no beneficia les rendes del treball i, en canvi, beneficia les rendes altes.

Cal recordar també que el Consell de Ministres a principis de juny pujava els impostos del tabac i dels carburants amb l'objectiu d'augmentar la recaptació en 1.220 milions d'euros, segons la Ministra d'Economia i Hisenda. Una mesura que, a més de ser recaptatòria, pot tenir efectes per a la salut i el medi ambient, però que no afecta econòmicament per igual als diferents segments de la ciutadania.

Un altre exemple de la geometria variable del Govern Zapatero va ser l'acord amb CiU per presentar una proposta de reforma laboral, que es va retirar gràcies a les pressions d'ICV, IU i els sindicats. Si no hagués estat així s'hagués tirat endavant.

És hora d'un canvi de rumb per part del Govern Zapatero i que sigui clar; no es pot dir que cal una política social per als més desfavorits i defensar una política econòmica que beneficia les rendes més altes. Perquè, entre d'altres coses, la despesa social a Espanya està molt per sota de la mitjana europea i cal donar solucions incrementant els nivells de protecció social i, per això, es necessita una política fiscal més progressiva que beneficiï al conjunt de la ciutadania i no a uns quants.

Dit d'un altre manera el Govern Zapatero ha de decidir si volen una sortida progressista de la crisi, on qui més té aporti més o si s'alineen amb aquells que no volen tocar els privilegis d'alguns dels responsables de la crisi.