Els nous reptes després del 10-J

Author 2

El 10 de juliol de 2010 esdevindrà una cita important del catalanisme social i polític amb l’àmplia participació ciutadana contra la sentència del Tribunal Constitucional. Van ser molts i moltes els ciutadans i les ciutadanes que indignats amb el tracte que es dóna a Catalunya van sortir al carrer per fer-se sentir; ciutadans i ciutadanes molt diversos i, com no, amb opinions també diferents, els quals expressaven la complexitat del moment que estem vivim i el futur que volem construir per a Catalunya.

En tot cas, aquesta àmplia diversitat sí que expressa el sentiment global que cal una sortida unitària per fer front a la situació actual. Cap partit o organització per si sola hauria tingut la capacitat de mobilització que hi ha hagut a partir d’una convocatòria unitària.

La manifestació multitudinària del 10-J obre un nou camí, que va més enllà de la integritat de l’Estatut que el TC ha retallat. La ciutadania que va votar en referèndum no vol un Estatut mutilat; vol que es resolgui d’una vegada les relacions entre Catalunya i Espanya en un marc diferent a l’actual. Hi ha cansament: portem des de la República –sense comptar l’etapa franquista- sense resoldre l’encaix Catalunya-Espanya i això no es podrà aguantar trenta anys més.

Els representants del poble de Catalunya històricament han anat per la via del diàleg, la negociació i el pacte per aconseguir unes noves relacions entre Catalunya i Espanya. Aquest procés ha tingut i té moltes dificultats per l’actitud dels partits que han governat l’Estat espanyol: un PSOE que ha abandonat el model federal de l’Estat per la via dels fets i un PP que té una visió centralista i retrograda del model d’Estat (per a ells la Constitució és el mal menor perquè res canviï).

Cal que  les forces polítiques catalanes segueixin insistint al govern espanyol que allò que ha desfet el TC es refaci per la via de l’acord polític amb el Govern català que a la vegada s’obri un procés per a la reforma de la Constitució.

Si el PSOE no és receptiu a aquest pacte en els dos anys que li queden de mandat, l’horitzó no és gaire esperançador: segons totes les enquestes el PP governarà de nou i està clar que els seus dirigents –responsables del recurs contra l’Estatut- no canviaran la seva postura.

Si no hi ha canvis als partits d’arrel federalista solament els hi queda donar un pas més articular una majoria social que avanci cap a un estat propi dins un estat federal i li correspondrà al poble de Catalunya la decisió de decidir  el nostre futur com a nació.

Edicions locals