Author 2

Abans d'iniciar aquesta columna voldria afegir-me als milers de persones que han donat l'últim adéu a la figura d'Edward Kennedy defensor dels drets civils, la pau i una sanitat universal per a tota la ciutadania nord-americana.

Sembla que les coses no tirant endavant en el denominat Diàleg Social. El mes de juliol es van trencar les negociacions entre el Govern, els sindicats i la patronal. Fa mesos que la patronal de la CEOE reivindica públicament que la recepta per crear ocupació passa per una reforma del mercat de treball on l'abaratiment de l'acomiadament seria un dels seus objectius prioritaris i per realitzar una rebaixa de les cotitzacions a la Seguretat Social.

Aquesta actitud és la que ha portat a una ruptura de la mesa del Diàleg Social, no és una casualitat, ja que estem davant d'una ofensiva fruit de l'aliança ideològica de la dreta política i dels sectors empresarials més conservadors amb un doble objectiu. Per una banda, debilitar el Govern del PSOE i, per l'altra, aprofitar la situació de crisi per fer canvis legals i guanyar espai i poder a l'esquerra social que representa els sindicats i l'esquerra política.

En contraposició a aquest pensament està el que planteja el sindicalisme confederal que vol aprofitar les oportunitats de la crisi per dur a terme un nou model productiu. La causa de la crisi no ha estat la legislació laboral, és necessari, doncs, substituir el model de creixement econòmic vigent per un altre basat en la innovació i, com a conseqüència d'això, que guanyin protagonisme les polítiques industrials, energètiques, mediambientals i educatives com a instruments necessaris per a aquest canvi de model productiu i de creixement. Per això, qualsevol proposta de reforma laboral que s'adopti ha d'anar en consonància amb mesures que s'introdueixin per al canvi de patró de creixement i respectuós amb els drets dels treballadors i treballadores.

Estem, doncs, davant de dues posicions en litigi. Els que volen reeditar el mateix model de creixement que ens ha dut a la crisi actual i els que volen un nou model que acabi amb el treball precari, mal remunerat i poc qualificat.

No és un debat entre empresaris i sindicats, com diu el manifest signat per més de 700 catedràtics, professors, universitaris i professionals "no romandrem indiferents al temps que ens ha tocat viure i per això rebutgem visions que considerem profundament equivocades, que sols qualifiquen com adequades les reformes laborals que contenen retallades en els drets socials i laborals. Al contrari advoquem per un horitzó de canvis estructurals que propicien una economia més productiva i conseqüentment un treball decent, més qualificat i, per extensió, més productiu".